dimarts, de setembre 16, 2008

Crónica trista


No sé si la meva vida i la de la meva família pot ser gaire interessant. Però com que aquest és el meu bloc, i casa meva, voldria, avui, que fos el meu canal de desguàs, també per a les meves penes.
Estem pasant un mal tràngol. La meva estimada "Nena" (La meva esposa, M. Teresa, a casa nostra , sempre ha estat "La nena") és a la UCI a Santa Tecla. Ha estat molt greu. Una infecció a la sang a rel d'una dolència de ronyó. L'hem estat ballant tot aquest cap de setmana (les festes de Santa Tecla, precisament).
Per això el meu silenci en aquest racó de xivarri.
Sembla, ens diuen els metges, que ja està fora de perill. Però que la cosa va per llarg.
Totes les nostres amistats ens han enviat el seu suport i el seu oferiment d'ajut. Envio des d'aquí, a tothom, el meu agrïment més sincer. En moments així és molt important saber-nos estimats.
I res més, no voldria pas escriure un drama. Les coses són com són i no ens toca més remei que acceptar els esdeveniments, encara que costi. Tots tenim dies nefastos en la nostra vida (In hac acrimarum valle).
Espero que més endevant recuperarem l'humor i donarem millors notícies.
Gràcies a tots els qui esteu amb nosaltres.

El Mèlich

16 comentaris:

Eva ha dit...

Una abraçada ben forta per tots vosaltres.
Petons a "La Nena"

Anònim ha dit...

Que se mejore.
Un beso bien fuerte para todos y en especial para M. Teresa.

Carme Rosanas ha dit...

Una altra abraçada, espero que es millori ben aviat.

Anònim ha dit...

M'he alegrat molt de saber que està responent a les atencions de la UCI. Un mal tràngol, amic meu, però sou gent de vora mar i sabeu com capejar els temporals.

Un petó.

Sergi Verge ha dit...

Collons Mèlich, no en sabia res, espero que la Teresa es recuperi ben aviat i que tot hagi sigut un mal son.
Ànims i una abraçada.

pktd ha dit...

Pa'rriba y pa'lante Mèlich.

Saludos.

Què t'anava a dir ha dit...

Molts anims que tot anirà bé. Ja ho veureu. Anims. Una abraçada

Anònim ha dit...

Fa temps que segueixo aquest blog i, fins ara, no havia intervingut.
Desitjo una pronta recuperació de La Nena i us envio una abraçada ben forta per a la resta de familiars i amics

Ánims!

Anònim ha dit...

Cada cert temps, la vida ens posa a prova i es el moment el qual em de donar més que mai tot el suport humà possible cap a les persones estimades.

Molts ànims Mèlich i dóna força a
la Teresa, que molt aviat tornarà de nou als escenaris.

Una abraçada a tots.

Att,

Tomàs

Lunazul ha dit...

Muchos ánimos, cielo. Lo peor ya ha pasado. Dale besitos a tu "nena" de mi parte y un abrazo muy fuerte.

Espero pronto que nos dejes buenas noticias por aquí. Otro abrazo para ti.

Unknown ha dit...

Afegeixo el meu comentari donan-te una abraçada ben forta per tu i la teva dona amb l'alegria de veure que s'està recuperant.

Anims i endavant!

Anònim ha dit...

Es carcajada que levanta las aceras y ojos abiertos como platos. Es reloj que camina y mano tendida. Es lanza afilada y escudo que salva. Es paso que acaricia su huella y silencio que enseña. Es verdad a gritos y timón firme. Es memoria que endulza y futuro que habita. Es palabra certera y gesto que redime. Es viento y hoguera y arena y lluvia. Es aliento que despeina y arañazo que limpia. Y es mucho más que todo eso. Y mucho más.

Un abrazo.

Anònim ha dit...

Sempre he vist a la Teresa com una persona de gran vitalitat, força i constància. Feu que continui així.

Petonasus i abraçades a tots dos.

Anònim ha dit...

Us desitjo una ràpida superació dels tràngols que ens dona la vida.
Des d'Albinyana amb tot l'afecte, rep una forta abraçada i molts ànims
quim

Jordi Voltà ha dit...

Que tingui una ràpida i eficient recuperació.

Salut!

Anònim ha dit...

Que puc dir Meki!
Que em vaig fotre un fard de plorar, que ara ploro al llegir tot el suport que et dona tothom...
Reconec que he tingut por, por de no tornar a veure una persona que és molt important a la meva vida, una persona que m'estimo i que se'm fa impossible la meva vida sense ella, els riures, les borratxeres, les actuacions, en fi tota una vida.
Ella sap que tots ens l'estimem amb bogeria, pq la K-mama és més que una companyia teatral, som una gran família, i la "Xeringa" sempre serà la "Xeringa".
Recupera't aviat Teresa, ja t'anyorem!
Un petonarro gros Meki, i a l'Anna, i a la Glòria, i a l'Àlex, i a l'Otto.