diumenge, de juliol 20, 2008

Un estel menys

Ahir vam enterrar el Jaume de l'Estel.
En els enterraments, la gent ens solem posar transcendentals. Afloren els records en relació amb els difunts i per afegitó amb la història recent del poble.
El Jaume Rion havia estat el barber de la platja. Aquesta platja de Calafell que es va fonent com a poble, que girava entorn de la pesca per esdevenir un nucli turístic molt més despersonalitzat.
Fa poc va morir el Claudi Solé, que va ser l’estanquer i també alcalde de Calafell en la post guerra, fet que ben poca gent recorda.

En aquesta foto, un equip del Calafell dels anys 40-50. Drets d'esquerra a dreta : El Xut (e.p.d.), un desconegut, el Tòfol (pastisser), El Tarragona (E.P.D.) que no era jugador),El Joan del Dimoni, El Torres (e.p.d.),Joan Ortoll (Xato), el Corderet. Acotats: El Nasi (e.p.d.), el Perexic (e.p.d.), El Jaume de l'Estel (e.p.d.) el Rós (e.p.d.), el Ramonet i el Jaume del Renec. El de la farmaciola i el nen són desconeguts. El camp és l'antic, ubicat on ara hi ha les "cases barates".

T ots aquests oficis indispensables en un barri qualsevol, van desapareixent, donant pas als nous serveis d’una platja que ja fa anys que va deixar de ser un món de barques per esdevenir un món de culs.
El Jaume de l'Estel, tenia la barberia davant del mar. Recordo que em va tallar els cabells ("Corte de pelo a la navaja") el dia que em vaig casar (1972). Va obrir la barberia, expressament, per al sogre i per a mi, encara que fos diumenge.
Ja sabeu, era la típica barberia on els homes feien tertúlia. Especialment, es parlava del Barça. El Jaume, en la seva joventut havia estat un gran jugador de futbol, com anys més tard, el seu fill, que va arribar a jugar amb l'Espanyol.
Encara el recordo amb la pinta i les tisores a la mà, deixant al client que atenia i fent els seus discursos amb els qui s’esperaven.
Com he dit, tots aquests records tornen els dies dels enterraments.
Ahir vam estar xerrant de coses com aquestes, amb el Vicenç Solé, un entusiasta de les tradicions i de la història local. El Vicenç és un pou d’anècdotes i de documentació. A mi també m’entusiasma aquesta història dels pobles i la seva gent, la que mai surt als diaris, i que té tanta riquesa de fets i de vivències.
Em va dir el Vicenç que té projectes al cap sobre temes populars de la vida del Calafell d’abans. El seu cap sempre li bull. Com a dada curiosa, i no única, us diré que ell ha arribat a reunir una multitud de persones que duen de cognom Calafell. En aquest mateix bloc hi podeu trobar un reportatge que vaig fer sobre la reunió dels antics mariners calafellencs “enxufats” del Comandant Pita a Madrid .


Per la meva part, com he dit moltes vegades, tinc recopilades converses, documentació i escrits molt interessants sobre el Calafell del passat.. A veure si ho tirem e

ndavant.
Avui hem recordat el Jaume de l'Estel, també , de passada, el Claudi de l’estanc, del que en tinc records familiars entranyables. Un dia ho vaig fer amb els Bolet o amb el Vicentet del Manco. Anirem seguint, encara que els records ens facin saltar alguna llàgrima nostàlgica. Reviure també és viure.

El Jaume, a la dreta , amb el Perexic, (q.e.p.d.) un tandem de grans futbolistes

3 comentaris:

Sergi Verge ha dit...

Desgraciadament cada cop queden menys calafellencs dels d'abans. Excel.lent iniciativa la que teniu tan el Vicenç com tú. Podeu comptar amb el meu suport i amb la meva ajuda si alguna cosa puc fer.

En quan a la foto, no la puc ampliar però reconec el porter, és el Xut (l'avi del Josep Tetas) i em sembla que també hi és el Tòfol de la pastisseria.

el Mèlich ha dit...

Gràcies Sergi.
Saps què passa' que en algun lloc del meu desordenat estudi, tinc els peus de foto d'aquests equips (en tinc tes o quatre). Però ara m'és impossible trobar-los.
El sogre i el tiet em van ajudar.
Sí La platja de Calafell cada dia és més impersonal, més anònima. Es perden les famílies, i , encara que els fills rodin per aquí, ja no és el mateix, s'ho ha engolit tot el turisme. Ellò que ens dona el menjar, ens pren el sentit de poble. És el tribut al progrès.

gràcies pel teu cometari, sempre ben rebut
Salut!
Mèlich

Què t'anava a dir ha dit...

En mals tràngols així es nota més la tasca que porteu a terme de recollir testimonis del municipi. Molta sort per tirar-ho endavant.