dijous, de juny 12, 2008

Troballa


No cal que us digui que avui, amb Internet, tenim accès a qualsevol desig, o quasi.
Si voleu llegir frases cèlebres, crítiques, poemes, notícies, escoltar emisores de ràdio, etc... ho teniu tot a un clic del nas.
Jo, com qualsevol fill de la internàutica, “baixo” moltes coses d’Iternet. Però he de dir que si ho faig és per il.lustrar algun dels meus escrits i cito sempre les fonts. No, com l'internauta que no sap què dir o no sap escriure i es limita a copiar i enganxar molta obra d’altri. I el que és més fort encara, és que ho fa plagiant, com si ell en fos el creador.
Avui he entrat a Internet per llegir frases que apareixen per les parets (grafitis), escrites per gent anònima, que les trobo molt originals i ben i.lustrades. Hi ha grans dibuixants i pintors de graffitti, un art que realment admiro.
Fa dies que, passejant pel "trajo" del Sanatori ( de l'argot mariner que vol dir "per la part del Sanatori"), "a primera línia del mar ", com resen les immobiliàries, en una façana del passeig hi he descobert un grafitti que m’ha cridat l’atenció.
És aquest que reprodueixo.
Es tracta d’una oració, amb un verb molt literari, clàssic diria jo. L’expressió té un fons filosòfic molt profond, al meu entendre. Suposo que ho haurà escrit una persona jove i això encara m'ha sorprès més.
En una era on campa la superficialitat més primaria i inculta, sobta trobar idees com aquesta.
Dic que m’agrada el verb perquè, tant en català com en castellà, el trobo bell, poètic, sonor. Del castellà al català només hi ha la metamorfosi, que tots coneixem de l’”H” que esdevé “F”.
Recordeu que “Totes les paraules que en català comencen per “F”, en castellà ho fan amb “H”. Eccepte foc, fum i forat”? Al menys així m’ho van ensenyar a l’escola.

"Hurga en tu interior"
La paraula hurgar , furgar en català, m’agrada.
El poeta del grafiti podria haver escrit “busca”, tant vulgar, “explora”, més tècnica, però freda o qualsevol altre sinònim que vulgueu. Però, cap amb el so, l’expressivitat, la contundència d’aquest HURGA.
I en català igualment, el verb FURGAR, és d’una riquesa extraordinària.
Com deia, actualment, hi ha poca gent que furgui a dintre seu. Més aviat ho fan en la butxaca o la intimitat dels altres (proïsme, també és bonic, però un pel massa religiós, no creieu?). I per acabar amb aquesta bajenada de cronopi, què me’n dieu del dibuix?
Jo en vaig quedar encantat el primer dia que el vaig veure. Aquesta mà que intenta “furgar”, entrant per la boca...I els ulls del subjecte, per cert indefinit, una mica andròmina, d’una expresivitat aclaparadora.
Ja veieu, els cronopis, de vegades en tenim prou amb ben poc, és com aquelles criatures de Cortàzar que gaudien jugant amb mànegues de coloraines.

4 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

Aquests són els nous artistes. Aquells que es permeten el luxe de crear, encara que sembla que la pifien, al final resulta que són avantguardistes i a treballar la fama.

lunazul ha dit...

El graffiti es una técnica impresionante, aunque algunos lo consideren vandalismo callejero. Y sí, en ese dibujo pegaba "hurgar", no otro verbo como "explorar" o "escudriñar" (demasiado técnico).

Hay que hurgar en nuestro interior para encontrar, es enriquecedor y muy sano. De repente te encuentras con sentimientos que creías olvidados, incluso con otros nuevos que no sabía que tenías.

Así que a hurgar toca, jeje!

Un beso, Mèlich :)

lunazul ha dit...

Por cierto, en mi blog, a la derecha casi al final tengo una foto de un graffiti que también es para reflexionar. Creo que es de "el niño de las pinturas", graffitero reconocido de Granada que hace verdaderas obras de arte con el espray. Échale un vistazo, ya verás..

Aura ha dit...

Veig que passejem per els mateixos indrets. De fet la primera vegada que el vaig veure hem va sobtar, era de nit, no li vaig prestar gaire atenció, no hem va agradar, el vaig trobar patètic... però amb la llum del dia tot es veu d'un altre color.

Salutens