divendres, de juny 06, 2008

Nova era

M’agrada utilitzar la TV com tots els avenços tecnològics, quan a mi m’interessa. Ho he dit en altres ocasions: "Si aquests avenços els utilitzes tu, pots aprofitar tots els seus avantatges. Si deixes que t’utilitzin ells, el resultat pot ser molt negatiu".
No sóc un espectador habitual de la televisió. M’agrada veure el Barça i el Madrid (per si perd); només aquests dos equips, perquè no m’agrada el futbol, m’agrada la rivalitat, exclusivament. Em miro totes les tertúlies, polítiques o culturals, que puc, de tots els colors, algunes curses de motos o de F1, els TN i para de comptar.
Sóc un addicte a l’ordinador personal, especialment d’Internet. Tinc pàgina web, bloc personal i administro el bloc de La K-mama, el nostre grup de teatre. També estudio a l’UOC, que com sabeu, és la universitat oberta i treballa per Internet.
O sigui que les hores de lleure diàries me les passo davant del PC. Per circumstàncies familiars, no tinc gaires ocasions de sortir de casa i, quan ho faig, ho dedico al teatre.

En una de les meves entrades anteriors us vaig parlar de la Penedesfera, que és el domini que aglutina un gran nombre de “blogs” (també anomenats bitàcoles) del Penedès, tant els personals com els de col·lectius, institucions i , fins i tot, comercials. Cada dia podem entrar i saber coses del nostre municipi i del Penedès en general.

Arribats aquí és quan vull iniciar la meva reflexió d’avui.
En la tertúlia de Josep Cuní, que segueixo quasi diàriament, ha sortit un tema que té molta relació amb el que acabo d’exposar.
Els tertulians van estar tots d’acord en que la forma de fer política necessita una remodelació exhaustiva per no perdre el tren dels esdeveniments socioculturals que vivim actualment.
La informàtica i, concretament Internet, ha revolucionat el món de la comunicació per la seva immediatesa, la seva acceleració de les notícies, les crítiques i la interconnexió entre els mitjans de comunicació. I no tan sols pel què fa al camp professional. Tota la societat també s’ha equipat i, amb qüestió de pocs anys, ha poblat la xarxa de webs personals, on exposen les seves opinions, les noves del seu entorn, les crítiques i els seus suggeriments.
Un dels tertulians deia que, davant d’aquest allau informàtic, el polític, o millor dit, el governant, va de bòlit. Cada minut es veu “atacat” per opinions noves i ha d’anar renovant, sobre la marxa, les seves actituds, segons cap on bufen els vents de l’opinió del veïnat que, al cap i a la fi, és qui els vota. Un exemple palès el tenim amb la polseguera que s’ha aixecat amb el tema de l’aigua. El pobre F. Baltasar, cada vegada que sortia deia una cosa diferent, davant l'allau de preguntes, fotia una cara de rot que mai li havíem vist. I no era ell sol. No cal que us recordi les divagacions d’en Montilla i tota la patuleia de manaires, fins i tot els de l’oposició. Tots fotien la pota fins l’engonal en les seves aparicions al “ruedo” mediàtic. Es veien inundats (valgui la paraula) per tota mena de conceptes oposats, referents a les manifestacions i a les crítiques avassalladores que els “plovien” d’arreu.
Jo també estic d’acord que molta d’aquesta ambigüitat política és deguda al canvi galàctic que ha sofert la intercomunicació. Es pot dir que la infinita tela d’aranya d’Internet ha atrapat els governants i, com les mosques dins la xarxa, van movent-se com poden i molt aviat es trobaran immobilitzats. Avui, cada “blocaire” (mot que ja s’empra per anomenar tots els que ens movem per Internet), és un/a periodista, un/a comunicador , un/a crític. I això ha arribat al punt d’obligar els polítics i governants a editar els seus propis blocs, més com a defensa de cara als ciutadans, que per informar per ells mateixos.
L’era de llegir el diari, veure o escoltar les notícies, avui, per actuar demà, amb calma i amb temps per reunir-se i consultar, ha quedat obsoleta. Ara els nostres responsables han d’actuar sobre la marxa, sense repòs, sense temps ni d’anar al lavabo. D'aquí aquest "virus" de l'ambigüetat en les seves actuacions.
És per això que cal girar el mitjó de les velles fórmules de govern i adaptar-les, amb un nou motor que pugui seguir l'acceleració provocada per les noves tecnologies; com diem popularment, per a ballar el ball que toquen , encara que els faci mal el calçat.
No han adaptat els seus sous a les “necessitats” actuals? Aleshores, “espavil que ve el carril”, que deia la meva incombustible padrina.



Imatges extretes de http://www.directe.cat/ i http://www.adn.es/

2 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

A veure si es modernitzen i monten campanyes a la xarxa i només enganxen cartells als blogs i que deixin molts carrers nets de propaganda política.

el Mèlich ha dit...

Podria ser una actitut innovadora, sí.
Però encara n'hi han més, moltes més.
S'accepten proposicions.
Salut!
Mèlich

P.D. Miquel,de part de La K-mama, gràcies per la teva crítica,encara que no ens hagi estat massa favorable. Són formes de lleigir i veure un tema que, segons una bona amiga professional i crítica de teatre, el va trobar més original i trencador que "Germanes" que, com a mi, a ella, la va deixar indiferent.
Les més de 600 persones que hi van assistir (entre elles molts vendrellencs i vendrellenques) joves i no tant joves, avalen que Piquing pot ser una obra innovadora, malgrat tots els seus defectes , propis d'una estrena i que intentarem esmenar.
Vaig trobar una mica incoherent que després de la teva sincera, però dura crítica, aconsellessis a la gent a veure l'obra. En què quedem?

Esperem complaure't en la propera
Una abraçada
Salut!
J. Mèlich