Escolteu-lo
Pel pujol
on surt el sol
cada matí de primavera
desafiant
grop i llevant,
hi trobareu una olivera.
Ja fa molts any
sels seus afanys
amb ella un home va fer créixer.
Diu que eren centarbres al vent
l'orgull d'aquell
que els va fer néixer.
Senyor, no en té
i cap jornaler
s'acosta a esporgar
el seu ramatge.
Sola, va fent
de vent a vent
feliç de ser lliure i salvatge.
No li fa por
si a la tardor
una gelada la despulla,
i sempre en té prou
amb el que plou
per netejar les seves fulles.
Sempre és allí...a la vora del camí
oferint-vos la seva ombra.
Ho dóna tot
a tothom, què més es pot
demanar a una vella soca.
Quan neix un fruit
és tan petit
que ni els ocells gosen picar-lo.
Pensant, potser
que és el darrer,
el darrer fruit i cal mimar-lo.
Ells cada estiuf
an el seu niu
al damunt de qualsevol branca.
I l'arbre vell
sent així amb ell
néixer la vida d'una branca.
I així va fent
de vent a vent
esperant que qualsevol tarda
algú vindrà,la tallarà
i a bocins anirà cremant-la.
Pel pujol
on surt el sol
cada matí
de primavera
desafiant
grop i llevant,
es va morir una olivera.
4 comentaris:
Ole, ole... m'agradan les teves oliveres. Semblava que les havies deixat de banda una micarrona, però veig que segueixen ben plantades.
Petonets
Ei , Mèlich, encara que aquest comentari no estigui relacionat amb la teva entrada, em trobo amb la necessitat de fer-l'ho.
Ara que tinc un nou refugi on regurgitar les meves misèries, he de demanar a tots els que em visiteu que NO m'enllaceu des de la vostra pàgina.
Et sonarà extrany i potser també capritjòs, però quan arrivi el moment de donar explicacions ja ho entendreu.
Gràcies.
Jo, qué bonito...
Yo quiero un olivo para mí.. Tengo cientos, pero ninguno en papel...
Una preciosidad, como siempre. Un beso!
Meki, ja ho saps de sobres q m'encantes les teves oliveres!
Totes les q he tingut la sort de veure m'han cautivat!
Artista!
Publica un comentari a l'entrada