Avui enterrem el Vicentet del Manco.
Era un dels vells pescadors, dels pocs que en resten a la nostra platja.
Hereu de cal Manco, una de les més antigues famílies marineres de Calafell. Tinc la seva veu gravada, que forma part de la meva col·lecció de documents sonors de la història de la platja. Com ja ho he dit en moltes ocasions, penso escriure una crònica de la pesca a Calafell, extreta dels testimonis que la van viure.
Els de Cal Manco, van arribar a Calafell procedents de Sitges.
Al Vicentet, li vaig fer aquest retrat a llapis que em va encarregar la seva filla.
Era un home molt pacífic, amant de la cultura. Amable amb tothom, sempre somrient, fins i tot en els seus darrers dies. La seva pipa l’acompanyava fidel, penjant de la seva boca desdentegada. Llegia els diaris i li agradava conversar de tota mena de temes.
La pesca va ser la seva vida i, cap al final, per no perdre el caliu de la vida pescadora, era l’encarregat de la Llar dels jubilats “d'el Pòsit” on cada dia el podies trobar, ordenant el local, la premsa i fent els encàrrecs de l’oficina.
Jo havia xerrat amb ell en moltes ocasions. Era un pou d’anècdotes i de records del mar.
Descansi en pau el Vicentet del Manco.
Era un dels vells pescadors, dels pocs que en resten a la nostra platja.
Hereu de cal Manco, una de les més antigues famílies marineres de Calafell. Tinc la seva veu gravada, que forma part de la meva col·lecció de documents sonors de la història de la platja. Com ja ho he dit en moltes ocasions, penso escriure una crònica de la pesca a Calafell, extreta dels testimonis que la van viure.
Els de Cal Manco, van arribar a Calafell procedents de Sitges.
Al Vicentet, li vaig fer aquest retrat a llapis que em va encarregar la seva filla.
Era un home molt pacífic, amant de la cultura. Amable amb tothom, sempre somrient, fins i tot en els seus darrers dies. La seva pipa l’acompanyava fidel, penjant de la seva boca desdentegada. Llegia els diaris i li agradava conversar de tota mena de temes.
La pesca va ser la seva vida i, cap al final, per no perdre el caliu de la vida pescadora, era l’encarregat de la Llar dels jubilats “d'el Pòsit” on cada dia el podies trobar, ordenant el local, la premsa i fent els encàrrecs de l’oficina.
Jo havia xerrat amb ell en moltes ocasions. Era un pou d’anècdotes i de records del mar.
Descansi en pau el Vicentet del Manco.
A l’imatge el podeu veure amb tota la tripulació d’un llum, amb la Madroneta del Martí il·luminant l’escena .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada