dissabte, de març 22, 2008

Tradicions

On anirem a menjar la mona?







Si aneu investigant en tractats d’història tradicional, trobareu diverses explicacions de l’origen i del nom de la mona de Pasqua.
I , ves com són les coses, el substantiu “mona”, segons molts investigadors, prové de la paraula àrab “munna” que vol dir obsequi i que els musulmans encara usen en molts indrets , dins la seva pasqua, regalant pasta i ous als convidats.
També hi ha la versió d’origen similar en la tradició romana de regalar el “monus “(pastís amb un ou) de pasta de pa, per part dels padrins .
Sigui com sigui, la diada de la mona és una tradició ancestral (està documentada en el segla XV)
en els països mediterranis. A la península, es celebra a `Catalunya, València, Múrcia i part d’Aragó.
Cada comarca, cada regió, té el seu pastís simbòlic que anomena “mona”. A partir de principis del segle passat, amb la popularització del cacau, exportat d’Amèrica, la xocolata és la protagonista de la Pasqua, amb els ous i les escultures que avui priven en les pastisseries.
Però l’origen ancestral de la mona, és el pastís, de diverses formes ( rotlle, garlanda, figures diverses...), fabricat amb base de farina, ous, mantega i essències (anís, llimó, matafaluga, canyella etc.)
És el que avui s’anomena, impròpiament, mona de forner.
A Catalunya i en molts pobles del llevant, el dia de “menjar la mona” és el dilluns de Pasqua. Cada comarca ja té uns indrets tradicionals, com poden ser, ermites, llacs, pantans, castells o fonts en el camp i a la muntanya, on s’hi aplega la multitud per fer un bon àpat a la brasa , “menjar la mona”, ballar i el que més convingui.
Cada forner té la seva fórmula secreta i cada poble els seus costums. Per exemple: hi ha molts indrets on es fan mones amb ous durs, incrustats entre la pasta. Algunes famílies tenen el costum d’encarregar mones amb tants ous com anys té el fillol que la rep.
També se solen fer petar els ous al front d’aquells que van despistats.
A casa nostra: El forn Bolet, des de la nit del temps , dels nostres avantpassats, tenim una fórmula secreta de la mona. Hi ha clients tant fidels que, mesos abans, ja ens les encarreguen. Calafellencs que viuen lluny del poble, venen a comprar les mones de cal Bolet (Cal garrell).
Amb el gran impuls de la xocolata i els pastissos amb bases de crema, sares, o pa de pessic, a finals del segle passat, va minvar una mica la producció de la mona tradicional, però avui, amb el renaixement de l’amor a les tradicions, l’ecologisme, amb el consum de productes de la terra, i els desitjos de tornar als orígens, no ens podem treure la feina de les mans.
Per tant, si passeu per Calafell i us atanseu a casa (Forn Bolet), no deixeu de provar un dels pastissos que creen més addicció: les nostre mones.



Fotografies:
1) el típic "rotllo" ( amb ous, és la mona)
2) La Núria, el somriure de cal Bolet
3) L'Alba i la Mar, qui pot resistir la temptació? No estan per menjar-se -les (elles i mona )

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No vull ni pensar com ha de ser la mona si una padrina encara li regala al seu fillol de 53 anys, jo diria que "manda huevos". Però aquesta mona ensucrada acompanyada d'una copa de moscatell ... Uhmmm
Ostres quina gana, vaig a berenar ...

Salut

Anònim ha dit...

Quina dissertació sobre la mona, noi!
És molt interessant saber l'orígen de les coses, sí.
Just ahir en paràvem amb la meva parella de les mones que ens fèien quan érem petits.
En Ramon em comentava que a ell sempre li van fer el típic pa de pessic amb melmelada i mantega, però a mi, la meva iaia sempre ens feia la mona de pasta tipus brioix amb ous durs. Més endavant, la mare, als meus fills els feia la mateixa mona, però farcida de cabell d'àngel.
Volia comentar que a la Cala per Pasqua es fa un pastís, variant de la mona tradicional, però que no s'elabora en lloc més, és la "farinosa". Em sap greu no tenir cap foto (a veure si demà en puc fotografiar alguna de les que han fet els pares), però la puc descriure. Té la mateixa forma que un pastisset però fet amb la massa de la mona i farcit de cabell d'àngel i d'uns dos pams de punta a punta. Va cobert amb sucre o amb anissets de colors.
Mèlich, ho podries popularitzar a Calafell!Farinoses de la Cala! (segur que a més d'un calero li agradaria veure que fora de casa algú en fa) :)
Bona Pasqua i bona feina! ;)