dimecres, de març 26, 2008

Mots en calma

Suquem una mica l'esperit. Donem-li l'opció d'un bany de poesia. El lloro Startús, el que he adobtat de per vida, del meu amic Albert Compte, recentment acomiadat, em diu que aquí hi manca poesia. Doncs bé, l'hi he de fer cas.




Us presento un parell de sonets els últims de la meva co.lecció.Llegiu-los, si us ve de gust, amb veu alta. Deixeu que la vostra veu ressoni dins l'espai que ocupeu. és una sensació d'eco espiritual que a mesura que us hi anireu avesant, us complaurà com la remor del vent entre els arbres de la muntanya o la mússica blanca de l'escuma de la platja rebent la taronja de l'alba.


Al poeta "Don Joanet"

Si vas camí de paradigma orgàsmic
“dilatant la pell de les pupil·les”*
D’aquest club de fans de flux maràsmic
jo què hi pinto aquí entre les liles ?

Et bavegen el front amb un to lèsbic
de tanta arítmia han esgotat les til·les
estremit el femellam pel teu salmòdic
i tu, com sempre absent, ni t’obnubiles.

Com t’envejo “ai las !” tanta ciència.
Dominar els adéus amb tanta prosa.
Vols i dols, ni pecat ni penitència.

Restes present mentre cantes l’absència.
Totes et deixen desfullar la rosa
en el jardí dels ai! d’incontinència.


* Llegit a una poetessa que no conec. Em va frapar el fet de veure fins on arriba la força de la poesia que pot fer que les pupil.les, fins i tot, tinguin pell.


Badalls

Jo sí que en sé de badalls sembrats de càries
Badalls sense son ni migdiades
Badalls emmerdats de culs de fàries
Badalls orfes de paraules encantades.

Badalls de fam de boques sedentàries
Badalls de mort forats sense alenades
Badalls de por de gerres mil·lenàries
Badalls d’infant cercant dolces besades.

Badalls de son que acluquen les parpelles
Badalls plaents com a petits orgasmes
Badalls sonors que diuen meravelles

Badalls de crits, passions i entusiasmes
Badalls silents de tantes coses belles
Badalls del viure sense dols ni blasmes.






(Del meu recull "Són sonets")

8 comentaris:

Rodolfo Serrano ha dit...

Te recuerdo y lamento no dominar el castellano. Pero sí recuerdo el campo de Burgo de Osma.Magnífica canción de Serrat que comparto. Un abrazo muy fuerte. El idioma no nos separara. Todo lo contrario. siempre es un placer hacer un esfuercillo y ver tus comentarios.

Aura ha dit...

Quin parell de sonets, veig que en tens una bona collita. Els badalls m'han encantat que dormin en el meu blog i del "Al poeta"Don Joanet"" pícar, molt pícar ... curiós ...

Salutens

Bandini ha dit...

Bostezos a las dos de la mañana,
Don Juanes con manchita en la bragueta,
sonetos de salón, tarifa plana
a una mano que no alcanza una teta.

No tengo otra afición ni más concreta
que la de hacer de clown con piel de pana
y atascar los cierres de la maleta
con la que regresé hace una semana.

Si siempre acabo yo en un cenicero
no es nada personal jugar con fuego
más quemado que el palo de un churrero.

Voy a mandar las normas al talego.
Me temo que para llegar primero
hay que dejar lo urgente para luego.

el Mèlich ha dit...

Hola Rodolfo. Ya habrás leido mi soneto en tu blog.
Te agradezco el esfuerzo. Yo haré lo posible para llegar-te en castellano, lengua que admiro; cosa que dificilmnte se hace a la recíproca (tu, quizà la excepción).
Gràcias muchas gràcias, de verdad.
J. Mèlich

el Mèlich ha dit...

Bandini no me pinches...que ya sabes que a sonetazos no quedo corto.
Por qué has vuelto a cruzar el Mississipi forastero?
Salut!
J. Mèlich

Rodolfo Serrano ha dit...

Maestro curandero. hermosos sonetos los que me has regalado en mi blog.
Gracias

brujaroja ha dit...

Gracias por el regalo del soneto. Coincido con Rodolfo: el idioma no nos separa...¡Y más ahora, que hasta la princesa Letizia lo utiliza...! :)
Gracias, de verdad.

lunazul ha dit...

El señor de la picaresca pícara, don Josep Mèlich, jejeje!

Un abrazo, extraño que no me regales alguna ocurrencia tuya...