dijous, de febrer 07, 2008

Què volen aquesta gent?






"...La jeraquía católica española critica que las madres solteras se beneficien del "cheque bebé" del gobierno"

De la premsa (web de CDC,Crónica de Cantabria)


Déu i el Cèsar

"Ves per on, ves per on...
Diu que el seu regne no és d’aquest món".
(La Trinca)

E ncara hi ha qui s’entesta en paralitzar l’evolució de la nostra societat, en ignorar les evidències. És el cas de la jerarquia de l’Església Catòlica d’Espanya. La cúpula de mitrats que aconsella com s’ha de ser pare i mare quan ells, se suposa que mai no ho han estat o que, a tall de míting, dicten quin partit s’ha de votar, ignorant que el seu fundador va dir “el meu regne no és d’aquest món”, i tenen el cinisme de condemnar els pactes amb el terrorisme, quan fa quatre dies, havien intercedit amb Eta, fins i tot, des del Vaticà. Aquesta patuleia d’il·luminats de la Conferència Episcopal Espanyola s’ha proposat fer rodar el món al revés. L’altre dia vaig sentir les declaracions d’un jove capellà del Raval, immers en el problema dels immigrants, desqualificant el comportament dels qui, teòricament, són els seus caps eclesiàstics. Va ser clar exposant com s’ha de fer efectiu el missatge de l’evangeli, en lloc de jugar a la política i propagar, amb manifestacions, les seves teories obsoletes. Aquest jove em va fer pensar en la pràctica desaparició del capellà de poble. Aquesta figura entranyable, del mossèn que era un veí més, tenia la rectoria oberta a gent de tots els colors i organitzava actes culturals i lúdics, des de la parròquia. Cada poble tenia el seu capellà i algunes viles, capellà i vicari. El Sr. Rector ha desaparegut, com els escolanets i les majordones. No hi ha vocacions, diuen. Les “Eminències Rverendísimes" s’han quedat soles. Hi ha un abisme entre ells i els autèntics pastors. Ara la seva dèria és la política; perquè veuen que els perilla la menjadora. Als Blàzquez, Rouco, Cañizares i cia., els rellisquen els capellans del Raval o les monges de les residències, aquests ja campen sols. És per a la cúpula que reclamen l’impost, han de comprar bàculs i tiares, encara que sigui de rebaixes. I com que s’ho veuen pelut, promocionen el PP i es manifesten més rajoystes que el Rajoy, entossudits en donar a Déu el que és del Cèsar



6 comentaris:

El blog del Xavier Ollonarte i Rovira ha dit...

Per un cop a la vida tens tota la raó Mèlich. Aquesta secta de l'església catòlica abanderada pel senyor rouco barela i cia és deplorable.

Aquesta no és l'església que Jesús de Natzaret va crear o, si més no, volia proclamar. Aquests energumens han perdut o no saben el vertader missatge que han de proclamar. Només els interessa vetllar per les seves butxaques i per les seves doctrines moralistes i encarcarades.

Cordialment, Xavier Ollonarte i Rovira.

Què t'anava a dir ha dit...

Aviat et monten un partit i ja veuràs. Treuran més vots del que et penses.

el Mèlich ha dit...

Ostres Xavi, que dur que ets amb mi:
"per un cop a la vida tens tota la raó".
Què dirà la gent de mi?
Ara sí que em dono de baixa per "depre", m'has deixat K.O.

Miquel ajuda'm!!

Salut!!
Mèlich.

P.S. Miquel si els de la mitra monten un partit, soc capaç de fundar el PAC (Partit anticlerical català)

Toni Gallardo ha dit...

Fa unes setmanes, el teòleg Joan José Tamayo escrivia e "El Periódico" que avui en dia Jesucrist no passaria un procés de beatificació. Ho dia en referència a la "política" de fer beats del Vaticà, però tamé en relació a l'esperit general majoritari que es viu a l'església catòlica. Em sembla que la clavava.

el Mèlich ha dit...

Totalment d’acord Toni.
Jo amb la meva modesta i elemental reflexió només volia plantejar el perquè d’aquesta actitud de la cúpula de l’església Catòlica. Els suposo prou intel•ligents per adonar-se’n que la distància entre ells i el poble, capellans (tropa) inclosos, cada vegada és més insalvable. Per què aquesta actitud? Sempre els ditxosos “per què”!

Què hi ha en la seva cínica actitud?
Por de perdre poder?
Por de perdre privilegis?
Interessos econòmics?

El que sí és cert és que de por (temor) de Déu no en tenen ni mica: Es creuen que Déu són ells.

Salut!!
J. Mèlich

Toni Gallardo ha dit...

Em sembla que si Jesucrist ressuscités, tal com ens diuen ells que passarà, el primer que faria seria anar al Vaticà a repetir l'escena dels mercaders del temple. Sí, aquells que Jesucrist va expulsar a garrotades o a cop de roc.