dilluns, de gener 28, 2008

Bon cinema

"Expiación"



Aprofitant uns dies de lleure, abans d’iniciar el segon semestre de l’UOC, farem una mica de “pati” i aprofitaré per assajar de cronista cinematogràfic i teatral.
Aquesta setmana he vist la pel·lícula Expiación (Má alla de la pasión). Si feu clic damunt del nom o l’imatge en tindreu més informació.
Ja us dic per endavant que és una pel·lícula recomanable. Entre tanta violència i tant Surround, que és el pa de cada dia en el cinema actual, passar un parell d’hores en aquest oasi és molt reconfortable.
Es tracta d’un film anglès amb tots els ingredients que conté la filmografia d'aqueslles terres, d'un segell inconfusible: Bona fotografia, excel·lent vestuari, grans actors, una ambientació exquisida i una música d’una gran bellesa.
Tant la pel·lícula, que ja ha guanyat el globus d’Or, com la banda sonora, i algun dels seus actors, crec que estan nominats per als Oscar.
No m’estendré gaire amb la fitxa tècnica, que teniu a l’encalç per Internet o en aquesta mateixa pàgina. El que sí vull remarcar és l'excel·lent interpretació de tot el repartiment, especialment, l’exquisita presència de l’actriu Keira Knightley (nom complicat), amb la seva bellesa i serenitat que corprenen, i el breu monòleg final de Vanesa Redgrave, lluint les belles arrugues del seu rostre, i els seus ulls blaus penetrants, en uns primers plans sensacionals. També hi ha l’aparició d’una jove actriu que ha estat tot un descobriment, es tracta de Saoirse Ronan en el paper d’una adolescent misteriosa que assoleix moments d’alta qualitat interpretativa.
Com que us aconsello que l’aneu a veure, no donaré gaires detalls de l’argument. És la història, millor dit, la saga, d'una família benestant dintre de la qual, un esclat de passió provoca una sèrie d'esdeveniments que torcen el destí de tots els seus membres. Gelosies, que arriben a ser violentes, penediments, venjances, el dolor de la guerra i l’expiació.
També té els seus peròs, com tota obra d’art. Jo crec que, malgrat els retrets que se li puguin fer al film de Joe Wright (Orgullo y prejuicio), les seves virtuts els fan callar.
Y per acabar, ressaltar, amb nota, la banda sonora de Dario Marianelli. Amb un estil de tall clàssic, entre la s’infonia i la música minimalista de piano; amb l’originalitat del so d’unes tecles de màquina d’escriure que remarquen els moments “especials” de la història.
Si la veieu en parlarem .
Les dues grans actriuus Keyra Knightley i Saoirse Ronan, en un moment del film. Fotos baixades de http://www.imdb.com/

2 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

Que vagi molt bé per Madrid. Molta merda.

Anònim ha dit...

Hi vaig anar ahir Meki.

Em va encantar el so de la maquina d'escriure junt amb el caminar de la nena.

Els actors fantàstics, a la Keyra ja l'he vist fent altres coses, en canvi l'actor no el tenia gens vist, com q el noi no està gens malament... a vere si el veiem més sovint!

L'història molt bonica, i el final... em va encantar!

Haurien d'haver films així més sovint, no?

Un petonarru.

NYESI.