dissabte, de novembre 03, 2007

Article en "El pilar" del 3 de vuit (02-10-07)


Potser ho trobareu redundant, perquè un escrit semblant en aquest blog, ja va remoure molts comentaris. Però crec que amb aquest article sintetitzo la meva opinió referent al cas.


"Iba borracho... y punto, neng!"

Avui, trencant el meu tarannà comarcal, comentaré una de tantes facetes d’un esdeveniment que implica tot el veïnat, sigui d’on sigui. “Iba borracho. Y punto”... La frase de l’any. La imatge de l’energumen agredint una nena indefensa,en un vagó de tren, ha donat la volta al món. Se n’ha parlat tant. Jo em voldria referir al poder de les imatges. És vergonyós que la fiscalia s’hagi hagut de posar en marxa gràcies al document televisiu. Si no existissin aquestes imatges, molta gent seguiríem ignorant el cas que ja estaria arxivat en alguna comissaria, al costat de tantes i tantes accions, impunes, de violència. A rel d’aquest rebombori mediàtic, han sortit a la llum dades esfereïdores de la quantitat d’agressions que es duen a terme diàriament, els informes de les quals passen a criar teranyines als arxius. Malgrat els rumors que parlen de la tele escombraria, oferint diners per entrevistar el malnat agressor, que campa com un heroi pels carrers del seu poble, aquesta vegada les imatges, poden tenir un protagonisme positiu, pel fet que, gràcies a la seva difusió, poden ajudar a potenciar la denúncia. La reacció de rebuig ha estat unànime. “L’heroi” s’ha carregat de glòria però l’han maleït arreu del món.Hi ha un ball de càrrecs de la justícia i de la política, amb jutges, cònsols, i ministres inclosos; preguntes als parlaments, comentaris d’alts càrrecs que, si més no, poden acabar amb la ignorància i la indiferència d’uns fets que són el plat del dia en els nostres carrers. Perquè, una cosa són els tràmits legals que garanteixin un judici recte als qui delinqueixen, però una altra són els càrrecs de consciència que sembla que, fins ara, només eren patrimoni del poble.Calia que una càmera instal·lada en un vagó, captés un fet execrable, per fer-nos reflexionar, massivament i, de forma especial, als qui maneguen les lleis i als professionals de la justícia. S’han alçat veus denunciant que tot l’aparell legal i jurídic actual necessita una bona posta a punt. És vergonyós que aquesta nena agredida davant de tot el món, no tingui dret a un judici tal com cal perquè no pot presentar seqüeles físiques o psicològiques de l’agressió, i el subjecte energumen, pugui seguir campant, fotent puntades de peu, televisades, a tort i a dret, a qui li sembli.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola. Vaig llegir ahir l'article al 3 de vuit. Realment aquest tema fa pena, quants en deuen passar durant tot el dia i no li donen importancia, mils. Peró així anem, de coses minses et pot caure un bon clatellot i de coses escandaloses pots surtir realment impune o solsament amonestat o amb una porqueria de multa. Vergonyós.