Deures d'estiu per als nostres polítics

Confuci

Kung-tse, conegut com a Confuci a Occident, va viure en la Xina feudal del 551 al 479 a. de C.
Durant anys va treballar com a alt funcionari a l'actual província de Shang-tung. Més tard, víctima d'una intriga política, es va veure obligat a peregrinar i a treballar com a mestre.
Gràcies a l'amplitud i profunditat de la seva saviesa, Kung-tse va passar a ser conegut com Kung-Fu-Tsu (Kung el Savi), àlies que els missioners van transcriure com a Confuci.

“Has de tenir sempre fred el cap, calent el cor i llarga la mà”


Ja sé que algú pensarà: “I ara a què ve això? Amb quin ciri trencat ens sortirà aquest beneït”?
Tirant de Google podreu saber tot i més d’aquest savi xinès. Si feu clic sobre el seu nom podreu connectar amb el seu pensament. Però jo el què pretenc és una reflexió, mentre repassem l’obra de Confuci.
No hi ha gaire documentació del mestre que va viure uns 400 anys a.C. La seva forma d’ensenyar és la de Sòcrates. El mestre que parla i els alumnes que escolten. En el cas de Sòcrates, va ser Plató que va immortalitzar la seva obra, en el cas de Confuci, van ser diferents deixebles els qui van escriure per a la posteritat les seves famoses màximes.
Jo he seleccionat les que fan referència a la política. Per això penso que no seria de més que els nostres governants, aprofitant un petit tant per cent de dedicació, repassessin l’obra excepcional d’aquest savi que, ja fa dos mil·lennis i mig, pensava així.
¿Voleu reflexionar amb mi, com hem de ser els components del “Gran ramat” si encara avui, ens passem per l’engonal, ensenyaments com els seus.
Aquí us ne'n seveixo un tastet. Algú, no tothom, ja haurà llegit Confuci, naturalment. Aleshores una repassadeta no va mai malament.

Si en voleu més feu clic aquí

http://www.upf.edu/materials/huma/central/historia/eo/docums/confuci.htm


XXIII. Funcionaris i lletrats.

13.Zixia va dir: "El que ocupa un càrrec públic s’ha de dedicar a l’estudi en els seus moments de lleure. L’estudiós, per la seva banda, ha d’ocupar un càrrec públic quan no es dediqui a l’estudi."

XIII.5. El Mestre va dir: "És possible que un home es sàpiga de memòria les tres-centes odes del Clàssic de la Poesia, però si li donen un càrrec en el govern i no és capaç de complir les seves obligacions, o bé si l’envien a llocs llunyans i és incapaç de reaccionar d’acord amb les circumstàncies, de què li serviria el saber uns quants poemes de memòria?".

L'exercici del poder

II.3. El Mestre va dir: "Si, per guiar els súbdits, s’utilitza el poder i, per igualar-los, els càstigs, el poble defugirà els càstigs però no s’avergonyirà de res. Si, per guiar els súbdits, s’utilitza la virtut i, per igualar-los, els ritus, el poble tindrà vergonya i, a més, serà honest."

II.20. El mestre Ji Kang va preguntar: "Què cal fer perquè el poble sigui respectuós, lleial i diligent?"

El Mestre va dir: "Tracta’l amb dignitat i el poble serà respectuós; sigues bon fill i bon pare i el poble serà lleial; promou els homes de talent i educa els incompetents i el poble serà diligent".

XIII.24. Zi Gong va preguntar: "Què en penseu d’un home que sigui estimat per tots els seus conciutadans?"

El Mestre va contestar: "No n’hi ha prou". "I què en pensaríeu d’un que fos odiat per tots els seus conciutadans?"

El Mestre va contestar: "No n’hi ha prou. El millor és que els bons conciutadans l’estimin i els dolents l’odiïn."

Què me'n dieu?