La moguda política calafellenca

Embolica que fa fort

En el meu darrer escrit al Diari del Baix Penedès ja vaig exposar la meva opinió dels fets pre i post electorals de Calafell, i també vaig avisar que no entraria en el joc de les rèpliques. Escric el que penso i punt. Accepto de bell antuvi totes les crítiques i les aprofito , si cal per esmenar-me en el futur. La llàstima és que la majoria no em serveixen.
Però aquí en el meu blog que també és casa vostra, considero que puc opinar lliurement i així ho faig i ho seguiré fent mentre pugui.
M’han dit alguns veïns que visiten sovint la meva web i aquest blog, cosa que m’afalaga i, per això, penso que els meus criteris els poden interessar.
Tots esteu convidats, tanmateix, a col·laborar amb els vostres comentaris que, com sempre, no seran vedats si compleixen les mínimes normes de comportament i respecte.

Per més que alguns interessats li vulguin treure ferro i portin l’aigua al seu molí, em refereixo als meus amics socialistes, la polseguera que ha aixecat la seva impresentable decisió és realment notable.
Si hagués estat una cosa normal, s’hauria format el govern municipal i a la feina. Però si mirem la munió de comentaris al Diari del Baix Penedès, podrem constatar que si hi ha gent que “graten”, és perquè quelcom els “pica”.

N’hi ha per a tots els gustos.
En farem uns quants tastets.
Començarem per la gelosia del Sr. Lubari:

“...no sóc prou important per omplir un racó de Cròniques al DIARI. Per això tinc prou amb una senzilla carta al director...”

Amic Lubary. Així hem d’anar a aquestes altures? quan, tant vostè com jo, ja fa anys que sabem qui són els reis. Aquestes paraules ja predisposen a llegir en el seu comentari un cert ressentiment.
Seguim:
Després de malgastar sabó amb la meva persona diu:

“...li pregunto: Sabent tot allò que sabem i pensant en el futur, quina alternativa proposa?”

Jo no sé el què vostè sap. Jo sé el que sé jo. I tinc bona memòria. I a partir del què sé jo , de moment i mentre no se’m demostri el contrari, el futur el veig molt negre. Pel què fa a l’alternativa, li diré que aquesta no era pas la única. Per a mi, com a veí, n’hi havia de més “civilitzades”.

I segueix:

“Criticar sense retratar-se és bastant fàcil...”

I qui diu que no em retrato? Ha de saber que els meus retrats m’han costat més d’un disgust, des de fa temps que em retrato i que “em retraten” Sr. Lubary. El dia que en vulgui més detalls els hi puc enumerar. Ara no ve al cas que li canti aquí el meu calvari ni el meu panegíric. La veritat m’ha sortit molt cara. Però jo no baixaré mai del “burro” per cavalcar altre bestiar.

“ De cap forma estic d’acord d’acceptar que per l’ajuntament pul·lula un ramat de individus, ni que es practicaria un tot si val ni que sigui justificada una apologia de l’abstencionisme.” (Transcric literalment).

Respecto la seva opinió. Si troba inadequada l’expressió, li puc recordar que “pul·lula un ramat d’individus” és un “piropo” al costat del què jo he sentit, en converses amb companys seus de diversos partits, parlant dels col·lectius que hem tingut en els darrers consistoris. O no recorda els mítics plens municipals que van provocar la mort del missatger Calafell ràdio? El que passa és que només recordem el que volem.
Referent al tot s’hi val, em refermo en el què vaig dir. Fa un parell de legislatures que entre els polítics calafellencs TOT S’HI VAL. Vostè mateix ho accepta quan es contradiu, en el següent paràgraf:

“ Aquest ramat té la legitimació de uns vots (segueixo reproduint literalment) El tot s’hi val és precisament allò que s’ha d’acabar,i abstenir-se és renunciar als fonaments necessaris per poder criticar. No, aquest no és el camí dels demòcrates de veritat”

Aquell ramat que va foragitar de l’alcaldia al seu company Jordi Sànchez, també tenia la legitimació d’uns vots. I tant vostè com els seus companys de partit van saltar esperitats amb raonable indignació davant d’aquella aberració política. Al Sr. Parera el van deixar de volta i mitja. Recorda el meu article de la vergonya? Aleshores vostè va ser dels que em va felicitar...I ara, perquè no ho ha fet?
Ai Sr. Lubary. Que savi és el refranyer castís quan diu : “actuamos según nos va la feria”i tampoc es queda enrere la dita de la padrina “ fill meu, tots són del sindicat del vent que bufa”
Per més que li dolgui, el TOT S’HI VAL, segueix vigent. I com diu vostè, pendent d’extinció.
I quan ja al·lucino (paraula de moda) és quan llegeixo la seva teoria de l’abstenció. M’ha sorprès que un home assenyat com vostè, hagi escrit aquesta “parrafada” que de tant grapejada ja ha quedat per als col·leccionistes de tòpics. O sigui que si jo no voto renuncio als “fonaments necessaris per poder criticar”? No senyor Lubary, permeti’m que li digui que això que diu no té ni cap ni peus.
L’abstenció és la crítica més clara i directa del descontentament del veïnat. És l’arma més potent en aquest sistema democràtic tant mal interpretat i que deix sovint al votant completament impotent davant del TOT S’HI VAL. Perquè , li diré, Sr, Lubary demòcrata, a part de ser-ne, se n’ha de saber ser. Recorda el símil de la dona del Cèsar?
Per què creu que els polítics van tant de bòlit amb l’abstenció? La Bombi deia “ por algo serà “ no? Reflexioni, no s’obcequi amb els tòpics. Abstenir-se és tant legítim com votar, un partit, en blanc, o nul. És no acceptar el joc, moltes vegades brut, descarat, i immoral, de part de la classe política. O es pensa vostè que no votar és com no pagar impostos?
Penso en tot el contrari: Aquesta vegada el fet de votar m’ha deslegitimat a mi i a molts calafellens que hem d’aguantar estoics una ensarronada que només agrada a qui convé.
Li dono les gràcies també pel gran concepte en què em té. I sento haver-lo decebut.
“Ser Mèlich compromet a molt més”
Per a mi “Ser Mèlich” compromet a fer pa cada dia, si vull menjar, estudiar, fer teatre, escriure (embrutar papers), jugar molt aviat amb el meu futur net i, especialment, anar sempre amb el que jo crec que és la veritat, pel davant. Dir que un fet passat em va fer vergonya i que un fet recent em fa fàstic, m’ha deixat molt tranquil i conscient de que he fet quelcom per Calafell, en pot estar segur Sr. Lubary.

I ja per acabar:
“Però per poder governar el municipi de Calafell, s’han de posar els interessos del municipi per sobre del propi pap, evitant omplir-lo massa”

Això ho subscric, potser canviaria el “Pap” per “Ego” . Totalment d’acord, però vull acabar amb una pregunta: El Sr. Jordi Sànchez ho assolirà? De veritat creu vostè que va per aquí ? Dintre de 4 anys en parlarem.
De moment em quedo amb el dubte de si el bé de Calafell (el fi), justifica els mitjans emprats.
Molta sort a uns i altres, ja és hora que la tastem.
Amb tots els respectes , que són molts, i que vostè es mereix, i sense ressentiments.
J. Mèlich