Endevina, endevineta...

El misteri d'en Miquel Rosso

Com que el nostre Diari del Baix Penedès, amb molt bon criteri, ha donat “sabana” a tothom, entre tants articles post-electorals, el nostre inefable Rosso també hi ha volgut fotre cullerada.
Vull aclarir que entre el Rosso i jo hi ha una entranyable franquesa la qual em fa suposar la seva acceptació d’aquests comentaris, fets des de la pura sàtira, sense verí de cap mena.

Company, en la teva endevinalla, ens ho poses molt difícil. Comences, després d’haver analitzat la situació del Calafell del segle XXI, amb aquestes paraules:

“Doncs els que sempre han regit els destins de Calafell i els de sempre han alternat de manera coordinada qui havia de ser i quan havia de ser. I de previsions, res. De saber per on creix Calafell, quasi res”.

Quin galimaties. A veure, si “sempre han alternat de manera coordinada” com és que no s’assabentaven de la pel·lícula? Em sembla que tu en formaves part d’aquesta trepa de despistats, no?

Però de sobte és fa la llum, “fresca” però llum.

Llegim:

“Però alguna cosa ha canviat aquests anys. Algú ha portat llum fresca i nova a Calafell.”
Segurament, molts no el coneixen. El seu treball és a l’ombra, als despatxos i recorrent pam a pam, com ningú, cada racó del nostre municipi”

I aquí comença allò d’”endevina endevineta”... qui serà el personatge misteriós que tenim rodant per Calafell, refrescant-nos amb la seva llum, sense que ningú l’hagi guipat?
Dic jo, aquest element, o és transparent, o molt petit, o invisible.

I segueix cantant-nos les excel·lències d’aquest anònim i generós calafellenc (o no?) que ha d’inspirar la nova política de la propera legislatura.
I es que amic Miquel si no ens dones més pistes.

Jo n’esperava alguna per a córrer a abraçar aquest “Joan de Déu” del tercer mil·lenni. però res, encara ho enredes més.
Llegiu, llegiu:

“Molts dels que eren ja no són i els que són ja són als lloc on sempre solien estar.”

Com en aquell acudit de l’entranyable “Eugenio” (q.e.p.d.), t’he de dir el que
Sant Pere li deia a Jesús: "Maestro te queremos por lo bien que te explicas" .

Seguidament ens passa a cantar les grans habilitats del tal Mr. X però sense donar-nos ni un traguet d’aquesta “llum fresca” que ens pugui fer capir una solució.

Ens diu :

“Ell sap llegir què és allò que diu el poble(...) Ell sap posar les bases per a un present magnífic i per a un futur encara millor”.
Collons Rosso! Potser que ens diguis qui és aquesta perla que tenim a Calafell.

Però acaba sense afluixar penyora:
“Aquesta persona ens ha donat i ens dona una autèntica lliçó de la qual alguns haurien, com a mínim, de prendre nota”

I nosaltres als llims

Si et plau, amic Rosso, t’ho suplico: canta-li el secret al Jordi Sánchez, presenta-li aquest fenomen que es veu que tens en exclusiva, que el fitxi, a veure si el fa càrrec de confiança ( no vindrà d’un més) i foten Calafell en òrbita.
És ben cert que, de vegades, els pobles no sabem el que tenim, fins que no surt un “salvador” com el del Rosso.