dimarts, de juny 19, 2007

Amsterdam


Els molins d'Holanda. Típica postaleta de turista guiri.


Amsterdam!!
(Els que ja ho coneixeu, podeu evitar-vos aquesta b0tifarra).

Totes les ciutats del món són belles. Arreu hi ha coses per admirar.
Ámsterdam no és pas una excepció.
La bellesa de qualssevol indret està en les seves peculiaritats.

El balcó de la reina Beatriu


Us ofereixo dos apartats de la meva visita a la capital d’Holanda. La vesant típica i tòpica del turista de ramat que de tant en tant també practico perquè no en tinc més remei, i la visita del cronopi. Aquella que em sobta, sigui per la seva originalitat o per la seva peculiaritat.
Sempre que podem, la Nena i jo fem el turisme pel nostre compte . No estem acostumats ni ho volem, al turisme de l’ombrel·la el Follow my. Ens defensem amb l’anglès d’anar per casa i ens ho muntem pel nostre compte: Tramvies, busos, trens, i a peu. Encara que algun cop, fem una excursioneta de grup o muntem en un cotxe de cavalls, al més pur estil guiri.

Amsterdam és una capital relativament petita (750.000h.) i el seu nucli central es pot potejar fàcilment. De la seva gran plaça (La Dam) s’articulen de forma concèntrica, com una tela d’aranya, els seus mes de 100 canals (grahts) i carrers (straats). De manera que al segon dia, ja tens una idea ben formada de la seva situació.

Tòpics d’Amsterdam



Els canals


Li diuen la Venècia del nord. No fan cap mena de mala olor, encara que les seves aigües sigui verdoses, com en el Tàmesis, el Sena o el Tiber, ni més ni menys. Hi ha mil rutes amb vaixells de tota mena, pels canal de la ciutat.

Un paseig pels canals. Obligat.



L'arquitectura.


Una autèntica meravella. Els edificis es conserven com el dia que van ser construïts. Sembla una ciutat maqueta, feta de cartró. Cada casa és diferent de la veïna amb el seu acabament de façana, escalonada, en forma de coll, de campana...I totes amb els seus vestiments blancs i porticons de colorins. Hi ha petits parcs que ara, al juny, estan verds i plens de flors. Els Holandesos tenen un amor obsessiu a les flors. Qualsevol racó és bo per a una planteta florida.





Les cases vaixell.

















Una altra peculiaritat d'Amsterdam. Hi ha molta gent (uns sis mil vaixells) que viuen flotant en embarcacions anclades pels canals. Alguns d'ells són molt vistosos i estan decorats amb molt de gust.


Les bicicletes.

Una costum mai vista. La bicicleta és una de les icones d'Amsterdam. Diuen que tots els països nòrdics la tenen. Una dada ho il·lustra. Amb 750 000 habitants, tenen registrades 600 000 bicicletes. Si treiem vells i canalla, surt a més d’una bici per cap. No hi ha un racó de la ciutat sense una bicicleta. Podreu fer-vos-en una idea amb les fotos que adjunto.


La tolerància.



Amterdam és ple de terrasses amb bars i restaurants. Jo no n’havia vist mai tants de juntes. La gent és molt de bar i molt bohèmia. Però, en general, el seu comportament és exquisit i obert a totes les ètnies i costums ( Un 40% dels habitants són d’origen forani, de totes les parts del món. Religions i costums de tots els colors). Si no els molestes , els holandesos passen olímpicament de tot i, cosa rara en els nòrdics, són molt afables i divertits. No es veu gent mendicant ni gaires borratxos pels carrers. Els horaris són semblants als nostres i als bars hi ha tota mena de begudes. Els preus són una mica més elevats.




El Barri Roig


Visita obligada. Tant pels qui cerquen sexe com pels curiosos. És un indret de prostitució únic al món per la peculiaritat dels seus aparadors on les senyoretes s'exhibeixen i insinuen, amb roba interior. Quan entra un client tanquen el "taló" i ofereixen el servei allí mateix. L'aparador té llit i lavabo.






Barri roig i aparador



***


Peculiaritats d’Amsterdam
(Aquí hi entra l’anàlisi subjectiu del cronopi).

El paradís del "porro"

Entres a un coffischop (únics locals autoritzats per a la venda de hatxís i marihuana) i et fots tranquil·lament un "porro" monumental de maria o de hatxís. Tel pots fer tu, o te’l fan ells. Pot ser “pur” o barrejat amb tabac i en pots prendre la quantitat que vulguis cap a cas. No pots fumar-ho pel carrer. En aquests establiments no despatxen alcohol; deuen pensar que amb el “fum” ja n’hi ha prou. Doncs, sabeu què us dic? Que en els coffischops, no hi ha gaire clientela. Ha passat com aquí amb el porno. Abans s’anava a Perpinyà a veure farda i ara ho tenim al costat de casa i només hi van els calentorros reprimits. Hi ha una certa tendència a considerar xusma els porretes. També hi ha botigues que venen bolets al·lucinògens.





El carril bici.






Un autèntic calvari els primers dies. Hi ha carril bici per tota la ciutat i si un vianant envaeix la zona et foten un sagramental. Quan sents un timbre, espavila que ja els tens damunt. Els ciclistes van a moles com el peix. Plogui o nevi no abandonen mai les dues rodes.





Els urinaris al carrer

Podeu veure dos maneres de pixar al bell mig del carrer. No cal entrar a cap bar, com fem aquí, demanar un cafetó i anar als lavabos. A Amsterdam també es pot pixar de franc, sense embrutar cap racó ni cantonada. En canvi, com podreu veure més avall fer les feines a l'interior d'algunes instal.lacions et costa a mig Euro la tirada.


















Dos models de pixador públic (i tant públic)




Els fasts foots i els tramvies



Allí tothom menja pel carrer i a qualsevol hora.

Fats foots, pitzeries, hot dogs, Soharmas, etc... Hi ha una gran quantitats de botigues de menjar per endur.
Et pots “carregar” tota la ciutat en tramvia 1’10 € la tirada. Cada cinc minuts en passa un. Pots utilitzar el bus i el Metro amb el mateix billet.





Això és, per ara, una crònica molt breu de la visita a Amsterdam. Més endavant potser hi afegiré alguna coseta més. De totes maneres , potser les fotos us ajudaran a entendre millor aquesta fantàstica ciutat. A mi no m’ha deixat indiferent i amb ganes de tornar-hi.

Recull de curiositats.

Col.lecció per a cronopis:




El Rijkmuseum


Teatrí del museu del teatre

Bicicleta de luxe

Minimalismes






Una visita inoblidable a la capital d'Holanda!!





No us la perdeu, si podeu.




Juny del 2007
_________________________

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Fabulós! Quan sigui gran, vull anar-hi! ;)

el Mèlich ha dit...

No t'ho perdis Moneta. És realment un viatge que es pot aprofitar el cent per cent. Les distàncies no són llargues i els mitjans de comunicació excel.lents. Vam visitar també Den Haagt (L'Haya)i la fastuosa platja de Scheveninghen,
La Nice del nord.
Ja en parlaré més endevant si tinc humor i ganes.
una abraçada
Mèlich

Anònim ha dit...

Si, si us plau. Sempre m'ha atret de manera especial, holanda (i de vegades també els holandesos ;) jejeje)

Anònim ha dit...

La fleca va bé