dilluns, de març 05, 2007

La cana de la Montseta




Montseta, tu et mereixes aquest lloc d'onor al meu blog


"Pep, aquest és el meu comentari de 'La famosa cana'...pq, diga'm tonta de remate, però no hi ha manera que el pugui penjar directament a la teva web, així que he pensat que mira...me'l penges tu i tot arreglat! No?. MUASSSSS, i gràcies , moltes gràcies! Una abraçada... i res, que a veure si ens veiem aviat, i tot el que escribim i NO escribim ens ho podem explicar en directe.
UN PETONASSU.
Montse. "


COMETARI PEL TEU FÒRUM.

Com ja he explicat ja a la Trini en un email, tots tenim una Suzanne dins nostre, perquè els sentits humans SEMPRE tenen un o uns quants punts suspensius. I aquesta és una de les tasques més interessants i costoses de la vida de cada un de nosaltres, no perdre mai la noció d'aquests punts dels que, molts cops, no en som ni molt menys conscients i que , tot amagats, encara conservem
Tots tenim dins nostre: una Suzanne, un Petit Princep, a la gavina 'Joan Salvador', un supercalifragilisticospialidoso, plorar sense pors en emocionar-se... i als molts punts suspensius que no hem de perdre mai com a éssers (...). AIXÍ QUE JA TARDEM !! BUSQUEM-LOS I AGAFAFEM-LOS ben fort , que de vida només en tenim UNA, i el ple sentiment en forma una de les parts més importants.

Aquesta sóc jo. Aquesta sou VOSALTRES:

Suzanne takes you down to her place near the river
You can hear the boats go by
You can spend the night beside her
And you know that she's half crazy
But that's why you want to be there
And she feeds you tea and oranges
That come all the way from China
And just when you mean to tell her
That you have no love to give her
Then she gets you on her wavelength
And she lets the river answer
That you've always been her lover
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that she will trust you
For you've touched her perfect body with your mind.
And Jesus was a sailor
When he walked upon the water
And he spent a long time watching
From his lonely wooden tower
And when he knew for certain
Only drowning men could see him
He said "All men will be sailors then
Until the sea shall free them"
But he himself was broken
Long before the sky would open
Forsaken, almost human
He sank beneath your wisdom like a stone
And you want to travel with him
And you want to travel blind
And you think maybe you'll trust him
For he's touched your perfect body with his mind.

Now Suzanne takes your hand
And she leads you to the river
She is wearing rags and feathers
From Salvation Army counters
And the sun pours down like honey
On our lady of the harbour
And she shows you where to look
Among the garbage and the flowers
There are heroes in the seaweed
There are children in the morning
They are leaning out for love
And they will lean that way forever
While Suzanne holds the mirror
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that you can trust her
For she's touched your perfect body with her mind.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Susanna (Toti Soler)Escolteu-la

Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre
que ella té un amor per sempre.
I voleu fer el camí amb ella.
I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia,
que el seu cos es dóna al vostre per no res.
I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: "Des d'ara, els homes
mariners seran i amb barques aniran...".
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar
sobre nosaltres el seu clam.

I el camí que ell fa feu vostre

i voleu seguir-lo a cegues.

Confieu potser per sempre.

L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.

I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.

Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,

mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.

I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,

entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,

com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.

I Susanna el mirall desa.

I voleu fer el camí amb ella.

I voleu seguir-la a cegues.

Confieu potser per sempre.

L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.