dimecres, de novembre 29, 2006

El cronopi ataca

És una anada de bola de fa 14 anys ( quanta aigua ha caigut i quanta sequera!!) que, encara avui, és vigent. Especialment en aquestes dates que els consellers són el plat del dia.
Vosaltres us havieu fet mai aquesta pregunta?
Consellers


Un conseller aconsellable,
aconsellava al Consell
-“El Consell no s’aconsella
perquè qui aconsella és ell”.

Entre la conselleria
(que aconsella amb bons consells)
un conseller aconsellava
i n’hi avia un de mesell
que aquells consells no escoltava,
que no eren consells per a ell;
que li havien dit: “qui aconsella
no pot rebre cap consell”

Per això consell demano
a qui em pugui aconsellar
que, amb bon consell m’aconselli,
si és conseller, això està clar.

Si aconsellar-me volguéssiu
potser consell obtindré.
Consellers aconsellables
digueu-me, si sou amables:
Qui aconsella al conseller?
J. Mèlich, Desembre 1992

2 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

Uis els consells i els consellers...!
Jo ja fa temps que em barrufo una cosa: -Com és que la gent en general en principi sempre ens solem mostrar reacis al fet d'aconsellar, com si fos un acte de prepotència, però al final sempre acabem fotent la falca per un cantó o altre?
Exemple: "-A mi ja saps que no m'agrada aconsellar, però..." o..., "-Detesto donar consells, però..." o..., "-No acostumo a donar consells, però..." o..., el que m'agrada més: "-Jo mai dono consells, perquè va contra els meus principis, però en aquest cas..."

Així tothom renega del fet d'aconsellar, però tots ens creiem en el dret o amb la capacitat de fer-ho. En fi...!
Aconsellar per aconsellar, Malikitu..., tu que m'aconselles? Unes carxofetes a la brasa amb costelletes de corder i botifarra, per exemple? ;)

Un petonet.

pompe1 ha dit...

No si ja ho dic jo sempre quan et posen un "però" ja estàs perdut. Pq la veritat sembla q sigui molt inocent, però (mira'l) és molt pervés.

Exemples:

El melich sembla bon tio, "però"... prefereixo callar. (llavors el teu interlocutor li poden passar mil coses pel cap i cap de bona, hahhha.
La monolisa és bona persona, "però".
Uis q pots arribar a pensar quan et posen un "però".
Hahaha.