Aquest comentari el publico per a la cadena de blocs. Són dos poemes que he escrit fa temps, a veuure si els trobeu adients.
Visca!
És que
pel camí llarg i
pacient
de la paraula, no.
No hi ha trobada.
Enfilo cap els
llims
inerts
cercant
respostes....
Dic, dic, dic,
dic i dic!
Escolto i... RES.
Ni les dreceres
generoses
m’atansen al
claper
de les respostes.
Ni el meu pas accelerat
per lletres de
timbal
troben la clariana
del repòs
de les respostes.
És que
pel camí
llarg i
pacient
de la paraula, no
No hi ha resposta
Només hi ha
esculls
i ungles
d’argelaga...
La meva llengua esgarrinxada
ha xisclat tant!!
Oïdes closes
m’escupen el
silenci.
Com ha de ser
el meu clam?
Un prec,
un crit,
una oració?
Oro,
prego,
invoco
crido...
Al fons,
al cim,
al nucli,
al zenit
Una espiral de
mots serens
penetra, res
endins,
buit endins...
sense retorn,
sense resposta!!
Escolto,
dic,
Escolto...
dic i escolto...
Em mateu,
m’aneu matant
a trets d’odi
i de silenci.
És que
pel llarg i
pacient
camí de la
paraula, no
No hi ha
esperança.
Sords!
Superbs!
Embafats de fàtues
creences.
Que us heu cregut?
Prou!!
Ara...
us vull dir sense
mots,
sense mots.
Sense mots,
us parlaré.
Em sentireu...
i un dia
d’un temps;
el meu...
temps
que mereixo...
em respondreu!
És que
pel llarg i
pacient camí
de la paraula, no.
No he pogut!...
Ara...
Mut
m’entendreu...
M’heu mort
els mots.
Avui, vosaltres,
sords
eixorcs,
entrareu
poc
a
poc,
poc
a poc...
en el món
del silenci.
Si!!
Hi haurà resposta?
Visca Catalun ya lliure!!
Sabries tant com
jo
"...Si sabíeu com l’alba ens ha trigat..."
"...Si sabíeu com l’alba ens ha trigat..."
(Salvador Espriu, Inici de
càntic en el temple)
Si sabies d’aquell quaranta sis
Si sabies d’una nit nevada
Si sabies quant feliç un infeliç
Si sabies d’un crit sense tornada.
Si sabies del toc d’un nou palpís
Si sabies de l’all i la torrada
Si sabies la sirga del maquis
Si sabies la padrina fent bogada
Si sabies d’un cau de la muntanya
Si sabies del pedaç als pantalons
Si sabies d’un crit “d’arriba Espanya!”
Si sabies de l’eco sens retorns
Si sabies de “cautivos en campanya”
Si sabies de la FET i de Las JONS.
Si sabies d’aquell quaranta sis
Si sabies d’una nit nevada
Si sabies quant feliç un infeliç
Si sabies d’un crit sense tornada.
Si sabies del toc d’un nou palpís
Si sabies de l’all i la torrada
Si sabies la sirga del maquis
Si sabies la padrina fent bogada
Si sabies d’un cau de la muntanya
Si sabies del pedaç als pantalons
Si sabies d’un crit “d’arriba Espanya!”
Si sabies de l’eco sens retorns
Si sabies de “cautivos en campanya”
Si sabies de la FET i de Las JONS.
http://gorguesgarrotxa.blogspot.com.es/
3 comentaris:
Molt bons poemes, ja tens raó, ja... amb la paraula poc hem fet, ara el silenci de la cadena humana i els fets, els fets que ja necessitem.
Hauries d'afegir l'enllaç del blog següent, al mateix post, quan puguis. Gràcies!!!
Tu tens el número 159 i s'ha de seguir la cadena cap al nº 160, que és el blog Gorgues de la Garrotxa
http://gorguesgarrotxa.blogspot.com.es/
Està perfecte l'enllaç!!!
Ens porta on ens ha de portar, i això és el que compta!!!
Gràcies!!!!
Publica un comentari a l'entrada