En l’assignatura de l’UOC d’aquest semestre, “Escriptures hipertextuals”, dirigida pel Professor Joan Campàs i Montaner, on l'Hipertext és l’eix fonamental d’aquest semestre, se’ns demana la presentació d’un bloc personal, entre d’altres exercicis.
Jo presento la meva bitàcola particular que
data dels primers anys en que va aparèixer aquesta novetat de les pàgines web personals. Ha tingut més de 8000 visites encara que l’estadística en marqui
només unes 60 000, degut a un canvi de comptador.
Avui dono la benvinguda, tant al consultor com
a les meves companyes i companys d’aula.
Si els qui passeu per aquí i hi doneu una
ullada, voleu apuntar-hi la vostra opinió, per a mi serà un honor. Ja veureu que es tracta d’un espai eclèctic
amb moltes etiquetes i que és per a mi un refugi on vesso les meves vivències.
Un dietari hipertextual, com si diguéssim.
Passeu, passeu...
7 comentaris:
Dieta noi, dieta
Blog iconoclasta, sempre va bé sapiguer com va per calafell
salut
Marta no entenc la teva alusió. Potser parles perque em coneixes o amb ironia disfressada de cert cinisme. M'ho hauries d'aclarir.
Jordi Gonzàlez : La qualificació d'iconoclasta no sé si es l'apropiada. És el meu parer. Jo sempre el defineixo com a eclèctic. I penso que el gran nombre d'etiquetes que posseeix el blog, o refermen una mica. T'hauria de demanar quina de les definicions que ofereix el diccionari de l'acepció "Iconoclasta" hi apliques. Gràcies pel teu comentari.
És cert que és eclèctic el teu blog. Hi ha molts temes i entre ells he vist la senyera. Això també diu molt de tu. En general com molt bé defineixes, si el blog, és el teu racó personal on hi deixes anar les teves inquietuds, això vol dir que és una prolongació de tu mateix, o d'una part de tu mateix...Crec que d'aixó se'n parla a les escriptures hipertextuals. No és veritat?
Fins ara
Dolors Isern
De fet, una de les coses interessants de les pàgines digitals,és el fet que l'individu s'hi pot presentar de moltes maneres, i deixa a l'altre lliure de interpretacions.
Penso que en el fons, és evidenciar que, la interacció és un problema de tots i cada u el responsable de sí mateix.
Fins ara
Dolors Isern
Bona nit, Josep,
Doncs si em convides i passo. He trobat molt suggeridora la teva frase "si és que hi ha cases d'algú", m'ha recordat el discurs del Gran Cabdill Seattle (Nosaltres som una part de la terra).
I també m'ha agradat molt la frase de collita pròpia "la paciència és la mare de la impotència", me la apunto.
Ens llegim!
Silvia
Publica un comentari a l'entrada