Article a la contra al "El Pilar"del diari 3devuit de la setmana passada.
Coartades
Sabeu aquell acudit d’uns militars que anaven
en camell pel desert? Al davant el capità, seguit del sergent, el cap i el
soldat penjat al darrere. El capità diu al sergent : “sergent el camell està
cardat, hauríem d’alliberar carga”, el sergent ho passa al cap i aquest ho diu
al soldat “ soldat diu el capità que el camell està cardat”, i el soldat crida:
“Capità és que si no el cardo me’n vaig a terra.”
Invertim l’ordre: L’ajuntament diu que si el
poble no tira endavant, és culpa de la Generalitat, aquesta carrega el mort a l’estat
espanyol i Espanya s’excusa amb la
EU de la matrona Merkel. I Europa tanca el cercle dient que
la culpa no és seva.
Tenim el camell cardat, però tothom té
coartada. “Difícil d’apariar”, diria la padrina.
I així anem campant. Perdem confiança i fe en
el futur. A Calafell, per exemple, al menys al meu voltant, fa temps que
passegem damunt del ciment d’un projecte de passeig que té totes les
expectatives de Sagrada Família. Una sala polivalent (Centre cívic) que s’havia
d’inaugurar l’abril passat i allí està omplint-se de pols, una obra de la seu
que quasi ningú sap què és (diuen que una estació de bombeig) que avui tapen i
demà destapen, uns carrers amb més clivelles que un barranc sec, i el que em
deixo, per no cansar. Coartada: la crisi, amb els Euros que no arriben: Europa,
Espanya, Catalunya, l’ajuntament i el poble , com el soldat, penjat a les
anques, cardant el camell.
Josep Mèlich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada