Hivernacle
Com diuen els vells pescadors, hi ha calma
“txitxa” . En les polítiques municipals i comarcals, s’ha obert un paraigua que
aixopluga les institucions del temporal que ens envolta i ja es va fent etern.
A Calafell que es on em toca de més a prop, hi ha una calma, i un silenci sorprenent. Paradoxa, una més, de la nostra
vida política i social. La mare dels ous, és la CRISI. Tothom s’ ha amagat sota la
closca sense esma de treure les banyes, amb el bon sentit de la paraula. Ens
plouen tota mena de calamarsades: Casos Gürtel, Bàrcenas, Urdangarín, família
“Irreal”, Oriol Pujol, gravacions de grans dames de la nostra societat, desnonaments
hipotecaris, primes de risc, retallades, rescats, etc... En canvi del municipi
ni se’n parla. Els més crítics hem donat la sang, el veïnat, la ma a tòrcer.
Aquelles queixes de carrers destrossats, d’obres públiques paralitzades,
passeig sense acabar, han passat a la reserva. Fins i tot els funcionaris
entomen les retallades sense xistar. A la comarca, ja no es parla del CIM, ni
de la Vegueria
pròpia, ni de la Nacional II, ni dels abocadors. Només els lluitadors de
sempre llancen les seves veus, però amb sordina. Res, tot com una bassa d’oli.
A més, si hi sumem l’èxit apoteòsic del Vendrell en hoquei patins,(des d’aquí
els felicito), l’ivernament comarcal és total.. A les corporacions locals els
ha vingut un estiuet de sant Martí. Els alcaldes els veus cofois, com si en el
seu interior hi hagués un relaxament de bonança. Pensen allò de “que duri, que qui
dies passa”... i, si em permeteu, la frivolitat potser en el fons: “beneïda
Crisi”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada