Publicat a El pilar del 3 de vuit
Sempre que perds quelcom proper, et desintegres com les molles de pa sobre la taula. Et disperses i vas minvant. A la nostra comarca ha desaparegut el Diari del Baix Penedès.
Una publicació popular entre nosaltres. Un
símbol modest que cada divendres molts veïns trobaran a faltar. Jo he perdut
unes fulles de paper que cada setmana , barrejades amb el 3 de vuit, em feien
companyia. No llegeixo premsa general, la traeixo amb Internet, el gran monstre
menjapaper. He estat sempre un addicte de la premsa de més a prop de casa.
La metàstasi de la crisi, ha arribat a tots
els racons del nostre rebost. El diari del Baix Penedès té, entre les seves pàgines,
que s’aniran esgrogueint, col·laboracions meves, potser les més polèmiques que
mai he escrit. Les “ Cròniques d’anar
per casa”, el meu idil·li amb el Tothosap, ja són història. Una engruna de mi se’n
va amb una mestralada, com un dia se
n’aniran les meves cendres. Les noves tecnologies van minant els reductes de la
informació de paper. Anirem perdent aquella agradable pudor d’estampa. Ara els
nostres entrepans ja s’emboliquen amb Albal. Amb el Diari del Baix Penedès se’n
va quelcom del microcosmos baixpenedesenc. Sigui aquest modest pilar un sincer
comiat i un homenatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada