Als visitants d'aquest bloc

Amics i amigues:

Ahir vaig parlar amb una amiga sobre aquest bloc.
Em va dir que es va emocionar al veure que parlava de la seva família en un dels meus comentaris. Ella es veu que entra sovint a aquest raconet de xivarri però que no es decideix a escriure cap comentari. No sap ben bé els motius, diu que, entre altres coses, perquè potser el què escriuria no resultaria interessant per a ningú.
Jo li vaig dir que no sentís cap mena de pudor, vergonya o temor. Els qui tenim un bloc actiu, com és aquest, se’ns obre el cor quan podem llegir comentaris dels nostres visitants. Ho dic amb tota la sinceritat de que sóc capaç.
A mi em consta, per les estadístiques, que en aquest racó de l’univers internauta hi entreu una mitjana de 30 visitants diaris. Uns entren per casualitat,( ja sabeu que el Google o el Mozilla, fan miracles), d’altres per curiositat i uns poquets per fidelitat, com jo faig amb els seus blocs o webs corresponents.
Aquesta indecisió de la meva amiga, és quasi general. I no es tracta de que la gent no sàpiga escriure, és una mena de vergonya a no ser “vist”, com sol passar amb la resistència a parlar en públic que tenen moltes persones.
Jo us pregaria als qui llegiu això que prenguéssiu la decisió de posar quatre lletres en el quadrat dels comentaris. Penseu que si es vol, el missatge pot ser anònim.
No us podeu imaginar el regal que representa per als qui tenim un bloc, veure que als nostres escrits hi ha comentaris, siguin del color que siguin, llargs curts, crítics, o simplement de salutació.
Va animeu-vos.
Pili, t’espero!