Anàclisi crític del Llibre de
J. Campàs Escriptures Hipertextuals.
És una tasca
difícil fer un anàclisi crític del Llibre de J. Campàs Escriptures
Hipertextuals.
"Alhora
eina per a l’escriptor i mitjà per al lector, els documents en hipertext
permeten als escriptors, o a grups d’autors, connectar dades entre si, crear
trajectes en un conjunt de material afí, anotar textos ja existents i crear
notes que remeten tant a dades bibliogràfiques com al cos del text en
qüestió... El lector pot passejar-se per aquests textos anotats, referits i connectats de forma ordenada encara que no
seqüencial."
Yankelovich,
N.; Meyrowitz, N.; Dam, A. van. "Reading
and Writing the Electronic Book". IEEE Computer (núm.18,
pàg. 18, octubre 1985.
Només cal
pegar una ullada a l’índex per a
comprovar la gran quantitat de punts desenvolupats en els seus 8 capítols al
llarg de 185 pàgines.
Després de la
introducció on ens presenta el seu programa de contingut, ens endinsem en la
definició i la història del paradigma Hipertextual. La justificació del
naixement i posterior revolució de la informàtica.
Des de
l’aparició de l’escriptura s’ha maldat per conservar allò que s’escrivia.
L’oralitat tenia els perills de deformació al llarg dels temps i, per tant, si
es volia perpetuar l’essència de les idees i del coneixement, calia un suport
que guardés, per al futur, les teories i els pensaments. Va néixer l’escriptura
i el primer “guardià” va ser el pergamí que va esdevenir paper, a mesura del desenvolupament
industrial. Amb Gutenberg, es fa consolidar la forma t’emmagatzemen literari,
en poder difondre la lletra impresa , oblidant el retràs de la cal·ligrafia.
Més tard amb els enciclopedistes es va poder reunir de forma metòdica tot el
saber i els descobriments, amb la creació de les enciclopèdies .
En aquest
capítol ens fa referència a les beceroles del què seria l’hipertext, quan cita
a Vannevar Bush que presenta un mecanisme
que seria el principi d’aquest fenomen d’informació: l’hipertext. Davant de
l’allau d’informació després de la II Guerra
mundial, que el paper ja no podia assumir, per a enfrontar-se a l’anomenada
teoria de la complexitat, Bush va plantejar un mètode diferent per a solucionar
allò que el paper escrit no podia assumir.
Davant de la
complexitat de tanta informació des del camp científic i intel·lectual, calia
un instrument de comunicació més eficient. Va proposar una màquina: el Memex 8
MemoryExtender) que si bé no es va implementar mai, va ser la teoria que finalment
abocaria a l’ordinador, el magatzem de tant caòtiques informacions de tots els
camps
Fruit de les
telecomunicacions en la guerra, va sorgir la xarxa (net) que servint-se de les
línies telefòniqus, podia posar en contacte instantani diversos punts del
planeta. Aquest sisteema seria el posterior Internet, que en els darrers anys
ha revolucionat els sistemes de comunicació.
És llavors que
s’bre tot un món nou a l’hora de fornir aquesta eina amb tota mena d’eines de
comunicació. Internet a facilitat opcions comunicatives en tots els camps de
les ciències de la nostra civilització: Imatges, prensa, literatura publicitat
etc.
Anomenem
hipertext, per tant, al nou paradigma nascut a rel d’aquest fenomen informàtic.
Encara que en l’accepció hi entri el sufixe 2text”, es considera que sota
aquest nom hi entren tota mena d’informacions, com hem dit, imatge, música
video etc.
Aleshores
entrem en una nova dimensió de l’escriptura. Qualsevol informació passa de ser
cosa de dos (Autor lector) a esdevenir un procès universal.
Ens diu Joan
Campàs.:
“...És des d’aquesta perspectiva que es pot
considerar l’hipertext com un invent que intenta escapar d’aquesta tirania del
centre, alliberant el lector tant com l’autor d’aquest egocentrisme de l’obra impresa...
(...)La
hipertextualitat, d’entrada, provoca certes transformacions, tant des del punt
de vista de larelació de l’autor envers la seva obra com en la del lector
davant d’aquest objecte del qual esdevé el nou centre. És precisament aquesta
nova relació amb l’obra la que intentarem analitzar aquí....”
(Pàgina
6, Introducció)
Un cop
definides les possibilitats de l’hipertext, passem a a anr esbrinant les
conseqüències socials de la nova eina. En diversos capítols, molt exhaustius i
detallistes llegim tot el mecanisme de l’Ordinador, eina que ha substituït
l’nvent més avançat fins aleshores: la màquina d’escriure.
Farem
referència principalment el l’ OULIPO (Ouvroir de literature potentielle) que en el 1960, va aparèixer com
una sofisticada, per aquell temps,
màquina amb noves tecnologies d’informàtica gràfica.
Seguidament
entra en una altra faceta del llibre que és la repercussió de lhipertext en
l’era postmoderna. Des de la seva aparició, ha obert un ventall incalculable de
possibilitats tant en el món científic i literari. Penso en aquest moment amb
la facilitat que té qualsevol persona minimament avesada al tractament
informàtic, en editar un llibre només amb eines tant simples com un ordinador i
una impressora. I és que al voltant de l’hipertext, s’han creat una munió de
programes Softwars, amb els quals es poden editar autàntiques meravelles, abans
impensables , sense l’acció editorial i d’impremta.
Es poden
editar imatges, vídeos, gràfics, i fer presentacions de tota mena, amb
Photoshop, Pover-point, Excels, spotyfive, youtube, etc...
En Campàs ens
fa una exposició de característiques que ens presenta l’hipertext.
En aquest
sentit ens obre al coneixement de diversos investigadors i teòrics al llarg de
la curta història de l’Ordinador.
A part de
l’anomenat Bush, també ens presenta a Douglas Engelbart, que va desenvolupar
l’ús del popular ratolí, processador de textos i també tot el mecanisme dels
enllaços.
Bush, Nelson i Engelbart completen els fonaments
històrics de l’hipertext, però des de tres perspectives diferents: Bush proposa
l’aproximació analògica. Si pensem per associació d’idees, hem de construir els
nostres coneixements per associacions i ens hem de fornir d’eines que treballin
en aquesta direcció, cosa impossible sense ordinador. Nelson és el visionari
que ha creat i popularitzat el concepte d’hipertext.
(…) Engelbart és un inventor d’eines i
d’interfícies que proposa entorns de treball en col·laboració o en xarxa,
cosa quetendeix a augmentar,
segons ell, les capacitats intel·lectuals, posant la confiança en l’eina.
He de dir que,
feta la presentació, diguem-ne mecànica amb moltes més anotacions que serien
llargues d’enumerar en una síntesi, com per exemple els capítols del 4 al 7,
com poden ser la navegació, els enllaços, la recerca de pàgines web, blocs,escriptures
interactives, nodes, diccionaris on line,
enciclopèdies, les diverses definicions d’Hipertext, etc.
L’autor entre en la faceta, social i
humanística del seu treball i ho fa a traves d’uns interrogants lògics i que
suposo que la majoria ens fem nostres:
- Tasca social de l’hipertext.
- Autors i lectors de l’hipertext
- Influències de l’hipertext en la literatura moderna.
- Hipertext i complexitat.
- I,finalment és pot considerar un nou fenòmen literari.
El que ja és evident
i per tant a tenir en consideració és que el métode d’escriptura de la majoria
d’autors, siguin literaris o científics així com d’enginyeria o arquitectura,
és l’us de l’ordinador.
Jo crec que
aquest ús comporta aprofitar les avantatges que la xarxa (Internet)ofereix a l’ora d’investigar,
descobrir, consultar, a través de multitud de motors de consulta. Com a exemple tenim els milions de visites que
rep el més popular “consultori” Google.
He de fer
esment de la servitud que pot tenir l’esdeveniment de l’hipertext . És el tema
de la complexitat. Veniem d’una història del coneixement i de la mateixa
filosofia reglades, que podríem exemplificar en
Plató,Galileu o Descartes per posar exemples notables.
La complexitat
s’ha donat en les ciències i les arts en l’era moderna però araa especialment
amb la quantitat d’informació que ens inunda, podem pensar en l’hipertext com
ordenador o com a creador de més sistemes complexes? Són qüestions que s’aniran
resolent o no, al llarg del temps.
Segons la
noció d’Edgar Morin :
“El problema de la
complexitat apareix encara perquè estem en un món on
Joan Campàs: Escriptures hipertextuals
14
no només hi ha
determinacions, estabilitats, repeticions, cicles, sinó també pertorbacions,
xocs,
novetats”.
(Entrevista a Edgar Morin al Magazine Littéraire (núm. 312, juliol-agost 1993),
Això ens du a
pensar que una d’aquestes novetats pot ser l’hipertext i que pot col·laborar
segons Campàs a “domesticar” aquesta complexitat
2 comentaris:
Avui l'hipertext no només és capaç de combinar en un mateix espai text i imatges, sinó que permet conjugar els diferents aspectes propis de la cultura de la impremta, al costat d'aquells que caracteritzen la cultura visual. A això se suma que l'hipertext ha aconseguit integrar les fins ara divergents interpretacions de la imatge emmarcades dins de la cultura visual: la imatge com a símbol de racionalitat i la imatge com a símbol d'expressivitat.
Les escriptures hipertextuals revolucionen el mode clàssic lineal en el qual el escriptor escriu i el lector llegeix. Amb la implantació de la hipertextualitat es configura una xarxa de comunicació horitzontal on la participació i la col·laboració està a l'abast de tothom i així es configura un nou tipus de llenguatge.
Publica un comentari a l'entrada