La meva veritat

L’Església Catòlica és la icona de la hipocresia. Jesús va néixer entre la palla i avui ho celebren entre or i pedreria. Si un dia tornés aquell messies que va ser crucificat per “llengua llarga” trencaria el fuet a l’esquena d’aquest ramat de profanadors dels drets humans. Quina vergonya, és com una provocació al món del sentit comú.
Una cosa és ser creient i l’altra ser crèdul.
Mireu aquest hereu dels apòstols, quina vergonya!!

I ara no em vingueu amb el tòpic tant suat de “I per què celebres el Nadal”? Ho repetiré un cop més: doncs perquè de ben petit m’ho van imposar i ja és una tradició. Si no hi hagués Nadal celebraríem qualsevol altra festa en aquest solstici d’hivern. No estic contra les tradicions, les llegendes ni els mites, sinó contra aquells que s’aferren a unes falses idees de pau als homes de bona voluntat, sota la pell de xai, quan són uns “comediants” interessats, sempre a l’ombra del poder. Repassem la Història d’aquesta Església?
Hi ha una pobra gent que salva aquesta paròdia. Són aquells catòlics que donen la vida pels necessitats. Però aquests no celebren el Nadal ni a Montserrat ni entre les columnes salomòniques del Vaticà. Pregunteu-ho als Frares de sant Joan de Déu, a la mare Teresa de Calcuta a Vicens Ferrer, al Bisbe Casaldàguila o als companys de Monsenyor A. Labaca i la monja Inés Arango, assassinats a la selva amazònica... entre tants.
No us vull amargar les festes, només fer memòria. Això no ho diran en cap sermó de Missa del Gall.
Un any nou amb bons àugurs per a tothom.

Al primer ja el coneixeu a l'altre, molts, potser no. És Pere casaldàguila.