Article al Diari Baix Penedès 30/11/12

Cròniques d’anar per casa

Josep Mèlich

Post partum

He de reconèixer que a mi m’ha agafat en calçotets. A mi i a molts del veïnat. De les mil porres que s’han fet, a tota Catalunya, crec que cap haurà encertat aquest daltabaix que s’ha produït. Només cal mirar el tall de formatge de colorins per a veure que això ha estat una desfeta de CIU, la pujada d’ERC,  l’embranzida de C’s i la poteta el llop dels CUP.  Aquests són els trets més ressenyables de la contesa que acabem de viure; la resta es pot dir que era “cantada”.

Hem arribat a unes altures que la camama de que tots han guanyat ja és eufemisme ranci i rovellat. El que és un fet que no es pot apaivagar ni agafant un “cego” de gintònics, és que CIU amb l’Honorable Mas a les regnes, ha rebut una allisada per part dels catalans que ha hagut d’entrar per Emergències a la infermeria del Magèstic.

Però com que tampoc sóc qui per analitzar aquests resultats degut a que hi ha especialistes doctorats que faran treure fum a les tecles sobre el tema, intentaré focalitzar-ho cap al cau localista.

M’explico: la primera intervenció del Sr. Junqueras d’ERC, m’ha entusiasmat pel seu gran bagatge de realisme i la seva imatge de bonhomia, davant d’una locutora de TV3 que, per aquelles collonades del temps, el tallava constantment.  Amb brevetat i molt concís ha dit que una possible aliança amb CIU, passaria per un lògic negoci entre les parts. I ha concretat alguns dels punts   que s’haurien  de negociar. O sigui que al sr. Mas no li sortirà de franc la seva investidura pel que fa al seu futurible matrimoni amb ERC.

En l’apartat social ha apuntat alguns dels profunds desacords que hi ha entre ambdós partits: La política fiscal, les retallades , els impostos, en sanitat, en el tema de patrimonis, transmissions, atur, etc...Ha reconegut que hi ha un front comú de cara a l’anomenat “dret a decidir”, posant pel davant la intransigència del sine qua non de la Independència. Però ha matisat alguna cosa més, i aquí és on volia arribar. Un detall que per a molts serà nou perquè està molt amagat i passa desapercebut. Diu el sr. Junqueras que arreu de Catalunya hi ha molts pactes municipals amb el PP i que si CIU no els esmena,  no hi haurà res a fer, perquè “ aquells qui no accepten les nostres estratègies de cara a un referèndum, no poden pactar res amb nosaltres”. 

Ja veig que si algun calafellenc llegeix això, riurà per sota el nas. Sí, sí, a Calafell, CIU, amb el Sr. Olivella al davant, governa amb uns amics de pati (3), que pertanyen al PP. Ja ho sabíeu? Sí, però potser no ho recordàveu. Parlo de Calafell perquè és casa meva. Però n’és un exemple palès que pot eixamplar-se arreu  del territori. “Àngela Maria”, com deia un padrí meu: una possible negociació de Mas amb els partits independentistes d’esquerres, no serà un camí de flors i violes. Això és el que penso jo, però potser l’espifiaré com m’ha passat amb la porra electoral.