El
meu pare, pagès de L’Argentera que va perdre la salut i la joventut en
tres anys de guerra; malalt i presoner de camp de concentració, amb pena
de mort a punt, separatista de soca a rel, deia que "L’Independència de
Catalunya ens la van
prendre amb fusells
i, per tant, només pot tornar amb fusells" Jo penso que com que
d’agafar el fusell, no n’és temps ni hora, ni ningú en té ganes...La
Independència és una UTOPIA. Malgrat tot, jo, com un gran nombre
d’il•lusos (Perquè tinc una Il•lusió) demà seré a Barcelona amb la meva
estelada que ja fa dies que oneja al balcó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada