Article publicat al 3 de vuit (el Pilar) 24/08/012
Publicar
Quan era estudiant a Vilanova, a l’anomenada,
aleshores, Escola Industrial, vaig formar part de la gestora d’activitats i
festes, com delegat de curs. Vam portar
al Raimon al Cine Diana de la
Rambla, avui ja desaparegut. Segons les ordenances del règim
que patíem aleshores, en qualsevol concert de cançons en directe,
l’organització havia de presentar a Información y Turismo (Eufemisme de
Ministerio del Interior), un llistat amb les lletres de les cançons del
repertori. Les repassaven i indicaven les que es podien cantar i els bis que es
podien fer. Com anècdota curiosa apuntaré que només van autoritzar el bis d’una
sola cançó. No ens van dir quina. En Raimon, al final del concert, es va passar més d’un quart d’hora cantant el
“Diguem no”, sense parar.
Això ve a compte perquè acabo de llegir una
notícia en el diari digital “Llibertat .cat”
(http://www.llibertat.cat/ ) on
diu que al col·lectiu “Trinxera” del Vendrell, els volen multar i els han
retirat uns cartells que denunciaven el caràcter feixista d’un partit polític
que té cinc regidors a l’ajuntament i que no vull publicitar. Segons llegeixo
hi ha una normativa (Ordenança de Civisme i Convivència) de l’ajuntament que
diu, en un dels seus capítols que “s’ha de presentar el cartell a l'Ajuntament
i aquest n’ha d’autoritzar la difusió per tal de poder penjar-lo”.(Copio de
l’escrit esmentat.) aquesta lectura m’ha traslladat a la meva joventut de
Vilanova. Penso que cal punir la publicitat ofensiva o difusora de valors
negatius, però d’això a “controlar” prèviament el que es pot dir o no,
s’assembla molt a aquells vells temps de “la calle es mia”. ¿No s’haurien de
vetar també les publicitats bancàries que fa anys que enganyen al veïnat? O les
propagandes electorals que difonen tantes mentides?
Josep Mèlich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada