Recollida pneumàtica de brossa

Un article del Rafel Solé Sánchez, en exclusiva per a aquest bloc.


El Rafel Solé ja deu pensar que m’he oblidat d’ell. Em va oferir un article per a publicar en aquest bloc i us el transfereixo a continuació. És un tema prou interessant i que ens afecta a tots els calafellencs. Ve a tomb perquè aquests dies, s’ha publicat a la premsa i en altres mitjans de comunicació, l’inici de les obres de la remodelació del passeig Marítim de Sant Joan de Déu en el tram de la Platja de Calafell. Les obres encara no han començat.
Li demano disculpes al Rafel pel retard.

Podeu llegir l’article i dir-hi la vostra, en els comentaris.


Problemes de Calafell

Calafell te un gran problema, un greu problema de neteja viaria i manteniment, que es fa palès a tot el seu municipi, però que cobra importància en el passeig marítim i la zona de vianants del nucli de la platja.
Només cal fer una passejada per l’illa de vianants de Calafell, just després d’un bon sopar, un dissabte qualsevol, per “gaudir” de la fortor dels olors a pixats i d’altres delícies, de cada cantonada i mur del passeig, i això naturalment, tot sortejant bosses de brossa per tot arreu que, en especial, a l’estiu, combinen a la perfecció, per la seva olor amb els esmentats “perfums” urinaris. És clar, que si allarguem el sopar, o decidim anar a prendre una copa, amb una mica de sort, passejarem just a l’hora en que les vomitades assetgen el carrer. Tot un luxe, el bon gust de l’arròs amb llamàntol del sopar, queda aviat oblidat.
La solució no sembla pas tan complicada, recollir brosses, netejar, netejar i netejar; tot amb una bona dosi de vigilància i policia. Fa uns anys a l’adjudicar el servei de neteja i recollida d’escombreries, es va “vendre la moto”, que l’empresa adjudicatària es faria càrrec de d’instal·lació d’un sistema de recollida d’escombreries neumàtica al passeig marítim. El sistema es posaria en funcionament al dur a terme les obres de remodelació del passeig (per cert, un altre dels problemes, segurament que guanyaríem el premi “al passeig amb més rajoles trencades”, òbviament m’estic referint al tram del nucli de la platja). La premsa del moment, donava peu a pensar que la construcció era un requisit del plec de condicions que adjudicava el servei per una pila d’euros. Avui sembla que això no és així i que Calafell no es pot permetre una despesa de tal magnitud i que aquesta, comportaria un gran increment de la taxa de recollida de brosses. Potser algú ens podria donar una explicació: ¿ Per què aquest servei funciona en molts municipis i no ho pot fer en una zona tan concreta i necessitada com el tram del nucli del passeig marítim a Calafell?
Permeteu-me que m’estengui amb la recollida neumàtica. Realment tindria un cost tan gran? Entenc que el problema existeix, de fet l’ajuntament ha posat en funcionament una iniciativa plausible, un servei de recollida permanent d’escombreries i neteja a l’illa de vianants. Desitjo que tingui èxit però crec que no contradiu la probable millora que suposaria la recollida neumàtica d’escombreries; aquesta no te cap sentit o, al menys, no resulta necessària a altres trams del passeig, ni a altres zones del municipi, on la pròpia estructura permet el pas de vehicles sense problemes, llocs que no tenen la densitat de vianants de “la platja”. Es cert també que poden existir problemes tècnics però, als problemes d’ordre tècnic, sembla que no li troben solució o, en aquest cas, tinc la sensació que, aquesta, ni tan sols s’ha buscat. Curiosament, des dels representants dels locals de la zona (primers beneficiaris de que els vianants puguin passejar sense sentir pudors), s’ha defensat o recolzat la idea d’abandonar el projecte. Trobo que es totalment lamentable i més, que el motiu que s’indica sigui el de la mesura de les bosses que utilitza l’hostaleria. En primer lloc, les brosses dels restaurants son un problema, però es un problema que sorgeix a partir de les 12 de la nit, quant el passeig es ple de brossa des de les vuit del vespre. En segon, dues qüestions: els restaurants poden utilitzar bosses menors, i poden també desplaçar-se uns metres fins a contenidors, col·locats en zones estratègiques; són els primers que han de col·laborar, i si no ho fan, crec que una bona sanció estaria més que justificada.

N’hi ha suficient amb la recollida neumàtica? Evidentment que no, els contenidors existents en la resta de zones s’han que netejar periòdicament, al igual que les papereres... Es més, en especial a les zones comercials, hem de rebutjar els actuals grans contenidors, posant-hi contenidors “de disseny”, que no trenquin el paisatge; no es tracta d’inventar res, només cal donar una passejada per altres pobles turístics i copiar.
Bé, tornem a la neteja viaria, certament Calafell es un lloc curiós, la fortor de les pudors d’alguna cantonada fa caure de cul. Un podria pensar que el problema es podria solucionar si cada matinada, o periòdicament, un camionet dels que tiren aigua a pressió i aspiren, passés pels carrers. Naturalment, no es pot passar per tot el municipi, i que, hi ha carrers pels quals s’hauria de passar una vegada al mes, i d’altres cada dia, segons el moviment de persones que hi transiten però, com dic, Calafell es un lloc curiós: el camionet de la neteja passa ben bé a la una del migdia, i els dimarts, dia de mercat, mai falla, en regar el pas subterrani que uneix la platja amb el mercat, clar que, si passa a les 6 del mati, qui ho veuria? També es nota, en el servei de neteja diària, el rigor en el compliment de les tasques periòdiques, i l’eficàcia dels comandaments de l’empresa, en la planificació de les mateixes. No hi ha dia de pluja en el que, desprès de varies jornades sense deixar-se veure, falli l’eficàcia netejadora de les “màquines regadores”.

Puc imaginar-me al nostre visitant, que ve a Calafell Platja a gaudir d’un bon sopar, un dissabte, desprès d’haver fet la seva reserva a un bon restaurant, cercat en una prestigiosa guia, desprès de tombar pel aparcament “del mercat” (aquets que es vol substituir per una escola), sense poder estacionar... tot ple, desprès de fer un curt “Dakar”, per l’aparcament “de la dreta de l’estació”, tornar, finalment, per poder deixar el cotxe al “trialero” , del costat del pas subterrani. Finalment... tot oblidat, el sopar ha estat exquisit. Clar, llàstima de la posterior passejada. Sort que en el mar no influïm, i les olors i pudors no ens poden privar del plaer d’ una passejada per la platja (Però a aquest pas, tot arribarà). Això té el seu encant. Finalment, quant s’acomiada, al sortir de “l’aparcament”, trenca un amortidor. Bona jornada. Un poble recomanable.

Rafel Solé Sánchez