Quan es feia "La Pava"
Representants de famílies pescadores , els anys 50. Jo hi reconec : Drets: El Manció (Soriano) (?), el "Ramonet", el "Dimoni", el Julià "La", el Martinet de la "Tulita", el "Xerry"; acotats : El Mingu "Cancan", el "Plats i olles", el Rafel de la "Marina",el " Soriano "(Julià), el "Joan de l'Estel" i "l'Antonio del David".
No sé si algú ja ho haurà fet abans que jo. M’interessa molt la història d’anar per casa, i m'apunto tot allò que fa referència a la notra Platja. La Gran Història, la dels reis, els governs, i les batalles, les guerres i les civilitzacions, ja hi ha qui l’escriu i en tenim les biblioteques plenes. Aquest història nostra, la dels pobles, les cases i les nissagues de gent anònima, és més escassa.A rel d'un programa de Calafell ràdio que condueix en Lluís Tetas i que tracta de la llengua catalana, al qual he estat generosament convidat, he recuperat el "cuquet" d'escriure i prsentar-vos la meva col·lecció històrica de la Platja de Calafell. Aquest nucli pescador que només fa uns 150 anys que va néixer i que està agonitzant per esdevenir un nucli simplement turístic. Dels meus esborranys, de cara a un nou llibre, us en deixaré tastar unes gotetes. És l’apartat que dedico als renoms de les famílies pescadores i al veïnat d’aquest barri entranyable: La Platja de Calafell:
Aquests són els que he recollit. Si algú de vosaltres veu que me n’he deixat algun, me’l pot fer arribar, cosa que agrairé sincerament. Es tracta de renoms antics de famílies, de les quals, encara hi ha membres, en l’actualitat.
Tres famílies molt populars a la Platja. "El Gallego", amb la seva neta Dolors, "El Martí", amb la Montserrat, i el "vell Sentís" (Calero) amb la Carlota, en una festa d'homentge a la gent gran.
Renoms de la Platja de Calafell
La formació del barri de la platja, es relativament recent (Des de mitjans del segle XIX). Les famílies solen portar el renom dels primers avantpassats que es van establir a Calafell, provinents d'altres indrets de la costa mediterrània. Només uns quants eren d'origen calafellnc, vinguts del poble. Normalment el del cap de casa o de la mestressa. Alguns, excepcionalment, van conservar el renom del poble d’origen (La Cala, Vinaroz, Creixell, Vilanova i la G. Torredembarra, Sitges...etc.).
La majoria els accepteven de bon grat, però hi havia algunes famílies que no els agradava gaire el seu renom. En l’actualitat molts d’ells encara perduren. I, amb el temps, alguns han desaparegut i n’han nascut de nous.
N'hi ha de més antics i de més recents, encara que no es pot distingir amb gaire certesa on comencen els uns i on acaben els altres.
Tots els que segueixen, porten davant “Cal”, “Ca l’ ” o “Ca la”
Andalús
Ardet
Andreu
Balé (Veler)
Ballafí
Barber 
Barot
Bassaroles
Biel
Borregueta
Burro
Cabossa
Calafat
Camassec
Camilo
Cancan
Caparrut
Carbasses
Casellas
Consolín
Demus
Didit
Dimoni
Divid
Estasi
Estel
Farrasses
Feliu 
Fèlix
Florèncio
Florita
Gallego
Garrell
Garriga
Garsa
Geroni
Granero
Greixin
HereuPep
Joana
Joanot
Julià
Lita
Manco
Manila
Manot
Maquinista
Maria del Manuel
Marieta
Martí 
Mas
Moniatos
Monis
Moreno
Mosso
Navarro
Nel·lo
Nen Xic
Parrac
Pau coix
Pau Xic
Plats i olles
Peixito 
Pelegrí
Pepa del Martí
Peret del Pòsit
Perexic
Pere Xicus
Perico
Periques
Piju (Pijoan)
Pilis
Pinyol
Pussa
Ramonet
Regina
Renec
Rigual
Roig
Rojeta
Rovelló
Salia
Sangra
Sarandilla
Secundina
Sereno
Tarrit 
Teodoro
Tèrcio
Tirulau
Tomàs
Tulita
Xato
Xavo
Xic del Pep
Xicdemus
Xicmanco
Xicseio
Xicus
Xut
En aquesta llista n’hi ha que són de Calafell poble. Però són famílies també arrelades al món pescador o al barri de la Pltaja.
En les imatges, de dalt a baix:
"El Monis", seguidament, un dels renoms més curiosos, "El Submarino" que pinta la barca amb "el Ramonet", el Jaumet de "La Salia", El Carles Barral i la seva esposa Ivone, el dia de noces amb dos personatges molt populars, el vell "Dimoni" i el "Nelo" (que podeu comprovar que va descalç), seguidament tres "donjoans" dels anys 40, "El Manila", El "Menut del Maquinista" i "el Garrell" , Marcel.lí Bolet. I, finalment, La Madroneta del Martí, Filla del "Rebelde".
Aniré ampliant aquesta col.lecció que no s'acaba aquí.
Aquest és l'últim vestigi de la pesca a la Platja de Calafell, el gussi del Ramon del "Demus" amb el Jaumet de "La Salia" i el Ramon anant a calar les nanses. (Foto, PeterWitte)
Agraïments a la Carbassa-Balera (Maria Verge) al Sergi Verge i a l'Aura Triadó
Aclaració d'última hora:
He de dir que hi ha dificultats en discernir quins han quedat com a renoms de tota una nissaga i quins ho són només d'individus sols. De fet, algun dia tots van ser individuals.
Amb els anys, alguns tenen tanta força que passen del pla personal al renom de família.
Per exemple: cal Tomàs o cal Florèncio o ca la Regina. Segur que hi va haver un Tomàs que va iniciar aquest renom i una Regina o un Florèncio. Jo he intentat que els renoms de família siguin el més antics possible. Tot i així, és difícil triar i encertar.
De totes maneres, ja tinc un apartat de renoms individuals , antics i moderns.
Per exemple, el Porras, que jo encara vaig conéixer, ere el pare del Porras actual. Ara ja potser es podria utilitzar com a renom familiar. El Tanis n' és un altre exemple o el Pelaes o el Pallissa.
Espero que ho sabreu comprendre
15 comentaris:
¿Quins són els renoms, Mèlich?
Hòstia Sergi, m'has enganxat a mitja confecció del document.
Com pots veure, n'hi ha un bon grapat.
Et pregaria que em fecis arribar alguna foto dels Carbasses, especialment del teu avi i àvia.
Si reconeixes alguns mariners de les fotos m'ho dius. També ho pots fer còrrer.
Salut!
Mèlich
Hola mèlich estic contenta perque recordes dels meus renoms, dels quals em sento molt orgullosa. Però jo tinc uns quants que no els veig a la teva llista, són:
Cal Barot, Cal Ventosa, Cal Tanis, Cal Cancan, Cal Cabossa, Cal Xerri, Cal Teodoro, Cal Talet, Cal Pastor, Cal Xispa i Cal Navarro. Son els que ara em venen en ment. Espero haver-los escrit bé, perque el meu, tinc dubtes si es Balera o Velera.
Un petonas!
Ah!! Records del Santa!
Hola Balera-Carbasses.Tens raó, passo immediatament a apuntar-los a lallista.
T'he de dir que , dels que tu em dius n'hi ha que són personals i aquests els tinc en un altre capítol Per exemple:
El Tanis,el Xerry,el Talet,el Xispa, el pastor,que pertanyen a la categoria personal, com "El Patata", "El Pasqualet" "El Melda", "El se la Lunares"...alguns dels quals no es poden dir perquè els propietaris s'emprenyen.
En canvi "Cal Navarro, cal Cancan o Cancana,Cal Cabossa i cal Ventosa, í que son renoms de famílies.
Gràcies per la teva col.loaboració
Una abraçada i saluda al "Santa".
J. Mèlich
Hola Melich... genial..
M'ha encantat, tant la historia com les fotografies... m'ha fet molta gràcia que hi sortís la meva família.
Per cert!
Suposo que el que t’afegiré es personal, però al poble he sentit molt la frase " es la nena de cal Pallisses" ...
Un peto i una forta abraçada
M.Soler
Hola anònima o anònim.
No sé qui ets, com de Soler i Solé n'hi han tants a Calafell, no et puc reconéixer.
La nena del Pallisses podries ser tu?
El Pallissses és el fill petit del "Menut del Maquinista" i de la Griselda. Però això, com dic en l'escrit són renoms més moderns i personals.
Una abraçada
J. Mèlich
Disculpa Mèlich,
ja deia jo que faltava alguna cosa.
Em puc equivocar però el primer de l'esquerre sembla el Melcior, germà del Soriano.
Et faré arrivar fotografíes. Deixem un mail o passa per ImmoBan amb un pen drive.
A reveure.
Hola mèlich,aqui tens mès renoms de la platja, jo no se si son nous o vells, pero si que se que els he sentit a dir molt: cala Secundina, cal Pinyol,cala Maria el Manuel, cal Mosso, cal Garça, cala Bonanssa, cal Xabo, l Jose l'andalus, cal Salat o salada, cal Tellines,cal Mas,i per ultim i no estic massa segura el Marres.
Desitjo que et seveixin si no tots la majoria. Un peto.
Hola Maria.
Gracies per les noves aportacions, encara que algunes ja les teia (Cal Mas, Xavo i cal Garsa)
Dono per vàlits: cala Secundina, cal Pinyol,cala Maria el Manuel, cal Mosso, cala Bonanssa, cal Xabo, l Jose l'andalus, cal Salat o salada.
La resta Tallines, Marres, Bonansa (La Dolors) eren noms particulars.
Gràcies de nou. Veis que treballes en aquest camp.
Una abraçada
J. Mèlich
Hola Sergi,
Pots fer-me arribar Imatges, documents, escrits sobre la pesca de Calafell..etc. a les adreces:
famelbol@yahoo.com
o argentmelich@gmail.com
Si t'és més còmode deixar-ho al forn, pots fer-ho. Jo ho escanejo i t'ho torno l'andemà. Garantitzat l'estat dels documents i la seva devolució
Moltes gràcies
Salut!
J. Mèlich
És curiós, hi han algúns renoms que tenen el seu homònim a la Cala. Ves a saber si pervindràn d'aquí o és simplement una casualitat.
https://www.facebook.com/share/p/DaDueae8zfBVNXno/
Article publicat al Diari de Tarragona el 6 de Febrer de 2019 per José Manuel Baserga. Cal apreciar que l'autor amb els noms, sempre acompanya el renom de la casa dels pescadors.
(L'article, publicat en castellà, és traduït aquí al català)
Hi va haver una època en què Calafell va ser dels principals pobles pesquers de la costa. Hi havia molta fusta a la platja, com deien els pescadors per la quantitat de barques sobre la sorra.
Aquesta tradició va fer que la localitat tingués una barca de rescat que va ajudar a salvar molts pescadors atrapats en temporals. Amb el temps aquest Bot Salvavides és un element patrimonial del municipi.
Unes vegades guanya
Com tot poble que ha viscut al mar, els grans atresoren històries de quan l'onatge s'encabrita i demana tribut. Unes vegades guanya. D'altres dóna oportunitats. Fins a la propera.
Amb motiu de la festivitat de la Candelera, que Calafell ha celebrat fa uns dies, als pescadors els ha tornat a la memòria una de les jornades en què el mar va voler picar el bitllet en aquesta relació amb els pescadors.
El regidor Joan Maria Triadó explica aquell 2 de febrer del 1949. «Va ser a primera hora de la tarda, quan les barques d'arrossegament tornaven a terra». Hi havia una forta tramuntana, aquell vent fred i accelerat que molts artistes han intentat plasmar en literatura o pintura.
Amb la tramuntana fuetejant, la barca Sant Salvador intentava guanyar la costa. Era una de les històriques embarcacions on anaven Salvador Mestres, conegut com El Nen de Cal Didit i Felip Triadó Forti, de Cal Garça.
No sabia nedar
El vent va tombar la barca. Joan Maria Triadó explica que El Nen de Cal Didit es va poder aferrar a una taula i el corrent el va arrossegar a la platja. Però Felip no sabia nedar.
Felip Triadó va arribar a Calafell des del seu Orrius (Maresme) natal. Un nen va caure en els seus jocs de la coberta de casa i després d'una desena d'operacions a la cama va estar ingressat al sanatori de Sant Joan de Deu.
Amb el temps al sanatori va ser cuiner un parell d'anys i després va passar a la cuina de l'històric Hotel Miramar, fins que es va casar i amb un soci va decidir llançar-se com a pescador. "Però no sabia nedar", explica Joan María Triadó.
Aquell 2 de febrer de 1949, entrant la tarda, l'embarcació s'enfonsava amb el pal cap al fons i la quilla cara amunt. El pescador es va aferrar a un caporal de la cabina del motor, potser donant per perduda la batalla amb el mar.
Solidaritat
Els dies de temporal els veïns omplien la platja. I va sorgir l'esperit mariner. Ningú no es queda al mar. José Pallares, (el Xut), patró de la barca de Melcior Guachs (el Gallec), amb potent motor de 40 cavalls, Josep Maria Soler, (el Manut del Maquinista), Ramon Consernau (el Ros), Alfons Palleja (el Tarragona ) i Joan Solé (de Cal Sereno), es van llançar al mar a salvar-los i van aconseguir portar-los a la riba.
Felip Triadó i el Nen de Cal Didit van decidir que per la Candelera no tornarien a pescar. "Ho van declarar com el seu particular Dia d'Acció de Gràcies", recorda Joan Maria Triadó.
Amb el Joan Santacana Mestre, que va fer arqueologia, vam fer junts el batxillerat a l'institut de Tarragona. Un bon jan que amb els anys li va anar creixent el costum de mirar de reüll (Venia a classe i tornava amb el tren a Calafell, una cosa extraordinària), pot ser de mirar per la finestreta si ja arribava a l'estació, o per timidesa. Però parlant de malnoms, potser fos pel nas que el tenia de bona mesura, i el feia mirar de banda a banda (el nasgros), no se sap exactament. El recollit de renoms de Calafell que fa, en ser ell de Calafell Poble, té algunes mancances pel que fa a la Platja, Calafell Platja. La meva mare, Rosa Torres Mestre, tot i el Mestre, no tenia parentiu conegut amb l'aquarel·lista que apareix aquí, Joan Mestre, ni amb Joan Santacana Mestre. El meu avi va ser el tretzè fill d'una família de pagesos de Creixell i, de ben jove, es va fer pescador quan Calafell Platja no existia. Vivien a les mateixes barques amb què pescaven, fins que es van construir les primeres cases davant de mar, on es coneix com a barri de l'Espineta, el passeig que anava al Sanatori de sant Joan de Déu, on el pare porter, el pare Josep, anys després, als nens ens repartia caramels de menta. La primera casa del meu avi, una humil casa de pescadors, era veïna del que avui és el museu Carles Barral, primer, aquells anys, ho va ser dels pares del escriptor.
Carlos Barral, per Calafell mai no va anar de persona, sempre va anar de personatge. A "Catalunya des del mar", que la va escriure sense aixecar-se de la taula, s'equivoca en parlar del Tercio remitjer (no passa res), com eren veïns, també ho va adjectivar de reüll. Tèrcio, el renom originat per l'avi ve que, amb els anys va tenir dues barques d'arrossegament, perdudes a la guerra, sent quan s'esperava llevant, en preguntar-li els que tenia embarcats si sortirien a pescar, ell contestava que no seria el primer, però que si sortien dues, tots a les barques que sortirien (el tercer, el Tèrcio, el renom) A mi em sembla una manera de mirar-s'ho molt raonable, prudent però encarant els llevants. Alguns dels embarcats llavors, com que faltava gent, venien d'Almeria, alguns per ser familiars o coneguts van resultar venir de Huércal- Overa. Ja de jove, algun em va explicar la seva història. Altres es van fer peons de la Renfe, van treballar en una bòbila del poble, feien caixes de taulons per al peix o qualsevol ofici del que es necessitava, més tard la fàbrica de gel, i ja es van fer del poble. La meva àvia, Bonaventura Mestre, la Ventura, era filla d'una de les només, aleshores, tres masies de Cunit, una masia que jo no tinc cap dubte feia els melons més bons del món. Les famílies llavors guardaven els melons sota els llits de casa, una cosa també extraordinària, pel fet que les cases de pescadors no tenen golfes com la dels pagesos. Una gran dona, una de les persones més rellevants de la meva vida, fàcil d'endevinar per com eren aleshores els avis, no sé ara. No sé si els néts a l'estiu van al poble i troben el mateix aire del mar i les mateixes platges, ni la mateixa llibertat.
Publica un comentari a l'entrada