Qui entra habitualment en aquest corralet mal endreçat, sap que, en els meus comentaris, sóc crític, quan a mi em sembla que un fet s’ho mereix, però també sé
cantar les alabances quan hi ha quelcom que rutlla bé. Sempre , naturalment, des de la meva més pura subjectivitat. De ben nascuts és ser agraït.
Com ja vaig apuntar en una entrada anterior, la nostra família ha viscut un mal tràngol en la persona de la meva esposa Teresa. Per sort, ja només en resta el record.
Des del dia 11del més passat, hem recorregut tot el camí de la nostra xarxa sanitària. Del CAP de Calafell i Urgències de l’hospital del Vendrell, fins a Santa Tecla de Tarragona, amb una petita excursió a Bellvitge.
Això que en un principi amenaçava ser un Via Crucis, ha esdevingut,sortosament, un camí molt llarg però amb arribada feliç.
En tots els centres esmentats, hem rebut un tracte excel·lent. No podria trobar, entre els i les professionals que ens han tractat ni un però per retreure al seu treball.
No puc donar noms perquè hem rebut assistència de molta gent. És personal anònim que fa la seva feina amb professionalitat, des del personal de neteja fins els especialistes en Urologia. Encara que sigui el seu treball obligatori, ho han fet amb un plus de vocació envejable. Són àngels que guarden les nostres vides i ho fan amb voluntat i esperit de sacrifici, virtut que va molt escassa en altres professions.
També vull ressaltar que, malgrat la crisi, malgrat les picabaralles polítiques, de tots els colors, malgrat tanta violència, tanta misèria humana, el nostre sistema sanitari voreja la perfecció. La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, ha estat sempre i en tot moment a la nostra disposició. Vull posar-la com exemple de facilitat burocràtica (Que n’ aprengui el departament de Justícia) i rapidesa d’acció. Només amb la simple presentació de la tarja sanitària, el primer dia, n’hi va haver prou per ésser atesos sense haver de gestionar cap més paper. Radiografies, anàlisis, materials, intervenció quirúrgica, aparells (Litotricia), Ambulàncies etc...sempre a disposició.No sé si això nostre és una excepció. Segur que no, perquè he sentit molts comentaris que reafirmen el què dic. Pot ser que hi hagi qui no ha estat tant de sort. No ho sé.
D’errades humanes n’hi ha en totes les professions. Els metges tenen el handicap d’haver de treballar, sovint, en la maroma de la mort i la vida i els seus errors poden ser, de vegades, fatals. Això fa que el seu ofici tingui quelcom de sagrat.
Reitero el meu agraïment , i no me’n cansaré de felicitar a tot el sistema de la Seguretat Social i de la sanitat pública. No és en debades quan diuen que és una de les més avançades i eficients del planeta.
Hem d’estar a les verdes i a les madures i si hi ha quelcom en la nostra societat que rutlla bé, per excepcional que sigui, ho hem de reconèixer.
11 comentaris:
He de ratifica tot el que dius amic Pep, que la sanitat publica funciona; personalment des de el mes de Maig soc un usuari constant i estic molt satisfet pel tracte rebut, en aquest cas al Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.
Com esta la teva nena?
Dona-li un beset de part meva
Una abraçada
Per endavant Mèlich, el meu condol per la pèrdua de la teva esposa.
M’adhereixo a las teves observacions vers la Sanitat Pública Catalana, que es de on puc opinar.
A vegades costa entrar a dins de la roda, quan tenim un familiar, amic o conegut malalt de debò, la celeritat i la eficàcia, per molt efectiva que sigui, sempre ens dona la sensació de que tot va molt lent, però en cavat veus que va rutllant i que s’està rebent l’atenció deguda.
Malgrat cadascú, segur que opinarà segons li hagi anat, (es un fet lògic i normal), amb línies generals, jo també soc de les que penso que la nostre Xarxa Sanitària i Social, te molt “bona salut”. La majoria de professionals que hi formen part a més de tindre coneixements, tenen vocació. Indubtablement aposto per un sistema de sanitat pública per d’amunt de la medicina privada sobre tot si es tracta de malalties importants.
Tenen molt mèrit, perquè no hem de oblidar la difícil situació del col.lectiu que treballa en la sanitat pública catalana.
M'alegro que finalment la Teresa estigui bé i que tot hagi quedat en un ensurt.
Per la part que "hem toca" diré que la sanitat pública és excel·lent llevat de les llistes d'espera, però això es inevitable, per això molta gent s'apoya en la privada.
Des d'on estic sempre he vist que quant s'ha de corre es corre de debó i lògicament sempre, com a totes les professions, hi ha situacions que es poden evitar o rectificar, però en medicina es pot pagar un preu molt alt, els humans no som màquienes perfectes, ni podem fer un "reset" per tornar a començar.
Fins que no ho has tastat, sigui com a professional, membre de l'equip (sigui quin sigui, neteja, auxiliar, infermeria, metge, administratiu) o usuari moltes vegades no s'entèn el seu comès i nomès es reben retrets, però tot i així, ja et dic jo, que moltes vegades, les mostres d'agraiment arrel d'una situació que el pacient considera important o que realment ho és, t'emocionen de debò, moltes vegades no s'entenen perquè en definitiva es la feina del professional.
Ostre tú, només volia escriure quatre ratlles i mira...
Una abraçada
Pues yo debo decir que también he recibido un trato excelente por parte del personal del Hospital del Vendrell, es más, en mi caso en ningún momento tuve la sensación de estar esperando más de la cuenta para realizar las pruebas necesarias.
Por otra parte quiero resaltar lo importante que es tener el CAP de Calafell abierto siempre para cualquier urgencia. Los que hemos necesitado sus servicios lo sabemos muy bien.
Saludos.
Hola companyes i companys.
Em satisfà molt que compartiu la meva opinió pel què fa a l'eficiència de la nostra xarxa sanitària.
A la sònia dir-li que sortosament encara no he passat pel mal tràngol de perdre la meva esposa, encara que la cosa va anar de prim.
Sholarin, per a tu també els meus millors desitjos, ja ho saps. Això ja ho tens superat.
He de donar-vos les gràcies per les vostres col.laboracions i pels ànims que m'heu encomanat tots plegats, en aquests dies foscos que acabem de viure.
Una abraçada i el desig de que tingueu molta salut.
Aura, tot anirà bé, t'ho mereixes.
Sempre vostre
J. Mèlich
Hola mèlich avui m´he decidit a escriuret, i es perque m'he alegrat molt al veure la foto de la Teresa, tens tota la raò ja que nosaltres hem estat durant molts anys d'hospital a hospital encara que el final va ser molt trist, però ja et dic jo que la seguretat social no es va estalvià ni un duro per salvar la vida del meu pare, però el destí és així.
Bé encara que jo hem considero una "carbassa velera", ja veus que m'identifico com tu sempre m'anomenes cada vegada que hem veus.
Molts petons i molta salut.
Sento moltíssim el mal entès i vull rectificar d’immediat aquesta errada. Vull transmetre-us el sentiment de culpa que ara mateix m’envaeix, ho sento, disculpeu-me i
PER MOLTS ANYS !!!!!!!
Sònia,
no has de disculpar-te de cap manera. Un lapsus el té tothom.
Potser jo no em vaig saber exlicar bé. De vegades ens compliquem la vida per expressar coses tant sencilles.
Per tant, no et preocupis, encara tinc dona per molt temps...
Una abraçada
Salut!
Mèlich
M'alegro que tota aquesta aventura hagi tingut unfinal feliç. A la sanitat pública hi ha molts metges i com a tot arreu hi ha de tot. M'alegro que tinguessiu sort en aquest aspecte i que tot hagi sortit rodó. Ara a celebrar-ho com ja sabeu fer per Calafell.
Està bé que, quan les coses rutllen, es faci saber. A casa som usuaris de la Xarxa social i sanitària Sta. Tecla, i mai, però mai, mai, hem tingut ni un sol motiu de queixa. Ni pel tractament a consultes externes que ara fa uns anys van traspassar al nou Centre Llevant, ni menys encara pel intern o urgències. Per nosaltres, anar a Sta. Tecla, és sinònim d'estar en bones i expertes mans.
M'ha fet molta il·lusió veure aquest somriure tant diferent del que vam veure en Ramon i jo, en cara de la Teresa. Veig que heu hagut de fet lloc a la finestra per tanta flor i tanta planta :)
Fes-li un petó molt gran de part meva i del Ramon. Estem molt contents de que tot progressi adecuadament.
Hola Velera, o "carbassa velera".
Una de les poques Verges de Calafell.
M'havia descuidat de retornar-te la salutació i això és imperdonble. Una vegada que entres per aquest forat i jo ni cas.
Gràcies pels teus ànims i per la teva generositat.
Una abraçada forta i que no parin les teves visites.
Salut!
Records al Joan.
J. Mèlich,
Publica un comentari a l'entrada