Semántica

Imatge de "el bucaro blogia.com"

La propietat de les paraules

La semàntica és de franc i qualsevol eixerit la pot manipular com vulgui, mentre els beneits de l’audiència o els lectors embadalits se l’engolin amb condescendència.
No cal perdre el temps consultant diccionaris, wikipedies, ni googles. Perquè? Si, al cap i a la fi, és perdre el temps.
Els pixatinters, “opinadors”, periodistes, polítics i savis de tot pelatge, llancen una paraula i allà va!
Si el qui mana no vol pronunciar “crisi”, fot mà de la semàntica i s’inventa “recés”, “desacceleració”, “desacceleració accelerada”(aquesta expressió em recorda allò què en física ens deien del “movimiento uniformemente acelerado” i que mai vaig acabar d’entendre), “situació econòmica excepcional”...etc. Però si no els dona la gana d’emprar “la crisi”, doncs no ho fan.
En altres camps, també s’han fet autèntiques “proeses”semàntiques.
Em xoca molt que, quant amb la parla ens hem tornat més oberts, més, diguem-ne, “mal educats”, en les expressions que es publiquen, hem derivat cap a una “educació”, cap a un formalisme exquisit i edulcorant.
Col·loquialment, en tertúlies quotidianes, en programes de ràdio i TV, no és gens estrany escoltar paraules com “merda”, “fotre”, “collons”, “follar”... i algunes de més fortes, perquè fa “modelno”. Pel carrer, ja no diguem. Algú, encara te el pudor d’afegir-hi “amb perdó” però, normalment la gent ni s’immuta.

Obra de Mercè Ribera

En canvi, per altra banda, s’ha creat una mena d’educació paral·lela, s’han normalitzat mots, que diuen que són més correctes, per no ferir susceptibilitats. Als qui anomenàvem cecs els hem de dir “invidents” (I als pobres sords i muts?), als moros, “àrabs”, o “musulmans”, o “magrebins”, als qui, fins fa poc, anomenàvem subnormals, “disminuïts psíquics”, o “deficients mentals” o “amb síndrome de Dawn”, als impossibilitats, “paraplègics o discapacitats” i als vells, “gent gran” o “tercera edat”.
S’han incorporat, diuen, paraules més civilitzades com “gay”, “prostituta”, “preservatiu” o “persona de color”.
Ja sé que m’apedregareu; la meva manca d’”urbanitat” i de discreció és palesa, sempre que vull ser sincer. És ben estrany, no? M’ha portat més d’un mal de cap, tota la vida.
Les relacions humanes, de convivència, estan basades en la dolça i suau hipocresia.
Però no em traureu de pensar que tot aquest comportament tant “correcte”,és simplement “estètic”, de maquillatge de cara al públic i, que no resol cap problema. La locutora o locutor del reportatge, ens parla amb les paraules “adequades”, mentre les imatges ens mostren escenes horripilants, d’immigrants amb “cayucos”, cadàvers surant en el mar i nens amb el rostre ple de mosques i am les panxes inflades de fam.
La semàntica ben escollida, sona bé, en canvi les imatges... es poden evitar però no “civilitzar”.
Tota aquesta filípica ve a tomb perquè, últimament, hi ha una expressió demagògica, emprada per certa feram xenòfoba, que sona en algun mitjà de comunicació nostrat.
És l’utilització del mot “autòcton”. La parauleta és usada adés i ara per contraposar-la als tant bescantats immigrants. Molt especialment als moros. Jo sóc d’origen moro, de Benifallet, segles VIII-XVI i, per tant, puc emprar aquest mot quant em doni la gana.
He sentit i llegit: “Els emigrants, tenen més drets que els autòctons i això no pot ser”. “Hem de defensar els habitants autòctons.”
I els brètols i brètoles que diuen això, ni saben d’on són autòctons, ells mateixos. Quina llàstima em fan.

Autòcton-a

[1906; del gr. autókhthōn 'indígena', comp. amb khthṓn 'terra', a través del ll. autochthon, -ōnis i el fr. autochtone]

1 adj Originari del lloc on habita.

2 m pl Indígenes, aborígens.

3 adj BIOL Amb relació a un país, a una zona, etc., dit dels éssers que hi viuen espontàniament.

4 adj PETROG Dit de la roca constituïda per minerals que s'han format ensems amb ella.

Si autòcton és : Amb relació a un país, a una zona, etc., dit dels éssers que hi viuen espontàniament, hi ha “moros” de la nostra comarca que són més autòctons que molts dels qui prediquen aquesta defensa aferrissada. Jo mateix, per exemple. I el meu veí Siriqui, el Mohamet i el meu amiguet Anuar que va néixer aquí, fa set anys.
I si agafem la resta d’accepcions: Originari del lloc on habita, aquí ja ve el galimaties: On és aquest origen? D’on som originaris? D’on som “indígenes o aborígens”? Potser que ho preguntéssim a l’avi d’Atapuerca.
Ja dic que usem els mots amb molta frivolitat i, sovint, amb hipocresia, germana bessona de la demagògia.
A aquests “ autòctons de via estreta” se’ls veu el llautó cada vegada que obren les seves brutes boques racistes.
Posats a defensar “autòctons”, ¿perquè no se’n van a Amèrica a expulsar a l’Obamma i a la Gondoleezza, cap a l’Àfrica i deixen en llibertat els indis Navajos, Siux o Xerokees, tancats a la reserva?
A veure si es consciencien d’una vegada per totes, que tothom és “autòcton” d’aquesta merda de món o d’aquest paradís, mal que ens pesi.