I en van...
Aquesta temporada segueix la sèrie Romero, el déu de Calafell. Com El cor de la ciutat, amb la nova programació de setembre. Tornem a tenir sarau municipal. Un nou cas del “Gran hermano” de l’ajuntament de Calafell, Josep Manel Romero, esquitxa el consistori i remou la merda dels nostres baixos fons polítics.
Com dic en un altre escrit, els afers del personatge Romero no m’importen massa, pel que fa a la seva vida privada i social. Tampoc m’hi vull posar perquè, pel què es veu , hi ha risc de rebre. El què sí ja fa temps em remou les freixures, és el què aquest element ha fet amb tots els governs municipals des que va aparèixer a Calafell, fa més d’una dècada.
Penso que Maquiavel al seu costat era un pobre nen. És un individu dotat d’una intel·ligència fora del normal. I si no fos perquè tot ho paga Calafell, m’atreviria a treure’m el barret al seu davant. Chapeau!
Així de clar.
El Tal Romero és omnipresent entre els bastidors de l’ajuntament i treballa a la perfecció l’ofici del xantatge polític. Jugant amb el putxinel·li Josep Parera, ha fet trontollar tots els consistoris municipals, de deu anys cap aquí.
Aquest parell “d’artistes”, han tingut els alcaldes de Calafell d’aquest període de temps, agafats pels collons, aprofitant-se de la seva mesquina ambició de poder i odi cap al contrari.
Parera, aconsellat per Romero (sense ell seria un zero a l’esquerra), ja va començar amb el seu transfuguisme, a donar poder a l’equip del Triadó i enderrocar al Jordi Sánchez.
Això va ser el començament. El saltimbanqui , després d’exercir d‘alcalde, sòl i de la forma més surrealista imaginable, en les següents eleccions, regala l’alcaldia a Ciu (Triador, Olivella) i quan aquests empaten en els darrers comicis, amb el PSC, el Sánchez s’baixa els pantalons i se la deix engiponar, de nou, pel tàndem Romero-Parera, enemics seus declarats, públia i judicialment. Una coalició detestable que és la que avui governa, amb la connivència interessada d’ERC, que també Déu n’hi do.
Com diem quan un gos et mossega” La culpa no la té l’animal, sinó l’amo”. Aquí també hi ha molts culpables. No tan sols el Romero i el Parera.
Per tant, no oblidem que aquest ball d’ambicions i de revenges, ha “premiat” al Sr. Romero, durant aquest temps, amb uns càrrecs misteriosos (no em pregunteu el nom perquè ningú els recorda), amb emoluments a l’altura de ministre i sense mullar-se un pel, sempre a l’ombra. Ell només mou els fils de les titelles d’ADMC , encapçalades pel Parera.
Suposo que el”culebrón”, un dia o altre acabarà. De moment ja s’han carregat al Triadó, a l’Olivella el veig molt mal ferit i el Jordi Sánchez que s’espavili. L’afer dels últims dies, no li donarà gaires vots.
L’omnipresent Romero ja ha tornat a sortir als diaris....Calafell també, i ben galdós.
(Continuarà)
Com dic en un altre escrit, els afers del personatge Romero no m’importen massa, pel que fa a la seva vida privada i social. Tampoc m’hi vull posar perquè, pel què es veu , hi ha risc de rebre. El què sí ja fa temps em remou les freixures, és el què aquest element ha fet amb tots els governs municipals des que va aparèixer a Calafell, fa més d’una dècada.
Penso que Maquiavel al seu costat era un pobre nen. És un individu dotat d’una intel·ligència fora del normal. I si no fos perquè tot ho paga Calafell, m’atreviria a treure’m el barret al seu davant. Chapeau!
Així de clar.
El Tal Romero és omnipresent entre els bastidors de l’ajuntament i treballa a la perfecció l’ofici del xantatge polític. Jugant amb el putxinel·li Josep Parera, ha fet trontollar tots els consistoris municipals, de deu anys cap aquí.
Aquest parell “d’artistes”, han tingut els alcaldes de Calafell d’aquest període de temps, agafats pels collons, aprofitant-se de la seva mesquina ambició de poder i odi cap al contrari.
Parera, aconsellat per Romero (sense ell seria un zero a l’esquerra), ja va començar amb el seu transfuguisme, a donar poder a l’equip del Triadó i enderrocar al Jordi Sánchez.
Això va ser el començament. El saltimbanqui , després d’exercir d‘alcalde, sòl i de la forma més surrealista imaginable, en les següents eleccions, regala l’alcaldia a Ciu (Triador, Olivella) i quan aquests empaten en els darrers comicis, amb el PSC, el Sánchez s’baixa els pantalons i se la deix engiponar, de nou, pel tàndem Romero-Parera, enemics seus declarats, públia i judicialment. Una coalició detestable que és la que avui governa, amb la connivència interessada d’ERC, que també Déu n’hi do.Com diem quan un gos et mossega” La culpa no la té l’animal, sinó l’amo”. Aquí també hi ha molts culpables. No tan sols el Romero i el Parera.
Per tant, no oblidem que aquest ball d’ambicions i de revenges, ha “premiat” al Sr. Romero, durant aquest temps, amb uns càrrecs misteriosos (no em pregunteu el nom perquè ningú els recorda), amb emoluments a l’altura de ministre i sense mullar-se un pel, sempre a l’ombra. Ell només mou els fils de les titelles d’ADMC , encapçalades pel Parera.
Suposo que el”culebrón”, un dia o altre acabarà. De moment ja s’han carregat al Triadó, a l’Olivella el veig molt mal ferit i el Jordi Sánchez que s’espavili. L’afer dels últims dies, no li donarà gaires vots.
L’omnipresent Romero ja ha tornat a sortir als diaris....Calafell també, i ben galdós.
(Continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada