Ja es dóna per consolidada la trobada d’havaneres de Calafell, sota el nom de Trobada d’havaneres de la costa Daurada
Aquest any va tenir lloc la cinquena.
Una multitud va assistir a aquesta trobada. (Segons dades oficials unes 5000 persones), amb molt bona organització per part del Patronat de turisme i els seus col.laboradors voluntaris. Es va notar la visita d’alguns mitjans de comunicació nacionals i la ràdio local.
La posada en escena va ser molt vistosa. El fons de l’escenari era un decorat corpori que recordava la façana de l’antic hangar del Bot Salvavides, a la cantonada del carrer Montserrat, local que ja fa una trentena d’anys, la Confraria el va traspassar en permuta a la naixent especulació immobiliària. Al costat hi havia també el record decoratiu de la taverna “cal Puça”, on els pescadors hi menven les seves penes i alegries, amb les clàssiques escales al carrer que molta gent encara recordem, i el portal del Calafat.
Tot molt vistós i ben il·luminat, amb la presència impressionant del “Bot Salvavides”, armat amb els rems i la senyera.
Jo només vaig poder assistir a la segona vetllada, la del dissabte, dia de la cloenda. El dia abans havien actuat “Port bo”, “Barca de Mitjana” i “Els cremats”, amb els nostres “Veles i Vents” que van donar el tret de sortida, com amfitrions.
Recullo els comentaris d’alguns veïns i també hi exposo el meu:
La presència massiva de gent, el xivarri del passeig, amb la canalla jugant en el parc infantil de la sorra, no va ser un marc adient per a una audició d’havaneres. Ara bé, si el què es pretén és batre records d’assistència i passar una vetllada d’esplai i forrolla, a la fresca, ja està bé. Però això va en detriment de les havaneres, que haurien de ser l’acte principal de la festa. Si li sumem una mala gestió del so, amb irregularitats entre els micròfons (Molt important en el cant coral), tindrem un resum musical molt avorrit.
Ja se sap que Calafell rep molta gent a l’agost. Molts dels nostres visitants “passen olímpicament” dels nostres actes populars. El passeig va ser un riu de gent que ignorava les Havaneres, i només pretenia passejar els seus “bodys” morenos amunt i avall.
¿No és podria limitar l’auditori, allunyant-lo una mica del passeig i inhabilitar, durant la representació, el parc infantil?
La nit en que jo hi vaig ser, van actuar, el “Vent Fort” de l’Hospitalet de l’Infant, molt fluixets (Dos i una guitarra), El “Bergantí de Malgrat de Mar, simplement correctes, i el grup estrella de la nit, els llegendaris “Pescadors de l’Escala” amb la seva habitual trempera. Els nostres “Veles i Vents”, pràcticament una coral amb orquestra ( em sembla que en vaig contar deu), molt justets i amb dificultats per a l’audició degut a la tècnica i a una mica d’ inseguretat coral i desequilibri instrumental. Discretets, els hi he escoltat actuacions millors.
"Veles i vents", els amfitrions
Mitja part amb rom cremat, servit amb diligència pels voluntaris, alguns d’ells pescadors, i membres del “Bot Salvavides” i cloenda amb la cantada conjunta de les dues peces històriques del món de l’Havanera: La bella Lola i El meu Avi, amb gran i vistosa mocadorada blanca (No com la del camp del Barça, és clar). Aplaudiments generosos i... cadascú a casa seva.
Calafell, poc a poc, s’ha fet amb el monopoli de les Havaneres de les costes tarragonines.
Que ningú s’ofengui.
Si voleu més informació, podeu entrar al web de l’ajuntament , des d’aquí mateix.
Escolteu "el meu avi" pels pescadors de l'Escala, aquí al marge......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada