Si la vista no m’enganya...
(Article publicat al tres de 8 de la setmana passada)
Els especialistes en estadística, parlen sovint de les “mostres” de les quals en treuen els càlculs de probabilitats definitius . Jo no sóc cap expert en el tema (vaig aprovar l’assignatura, pels pèls) però tinc el meu sistema logístic per treure les conclusions definitives de molts fenòmens del nostre viure quotidià.
Avui us puc fer a mans la conclusió que he tret de que hi ha crisi, “la crisis”, la “recesión econòmica” o la “desaceleración acelerada”. En diré crisi perquè és més directe i més senzill.
La meva tesi és basa en la semiòtica, i el meu camp de treball és el microcosmos del meu carrer. Carrer de Mallorca de la Platja de Calafell. Dos-cents metres,
del mar a la via del tren, vigilats atentament per l’estàtua, dura i contundent del pescador. Amb una passejada pel meu carrer, n’hi ha prou per poder afirmar que hi ha crisi econòmica.D’una quarantena de locals comercials, enguany se n’han tancat set; i n’hi ha dos que tenen el cartell de liquidació total. Hi ha mitja dotzena d’apartament a la venda.
Això jo no ho havia vist mai en quaranta anys que fa que visc a Calafell.
Us he de dir, també, que el meu carrer és un dels més ben equipats del municipi: Nou establiments de bar i restauració, l’oficina principal de la Caixa, una clínica d’animals (el negoci de moda) forn de pa (el més antic del municipi), sala de jocs, botigues de regal i de vestir, fruites i verdures i quatre agències immobiliàries, víctimes més paleses de la crisi (aquest any ja n’han tancat dues).
No sé als altres carrers com els va la fira però quan en el nostre pinten bastos...
És el meu carrer representatiu de Calafell?
Definitivament, escolteu-me a mi: Hi ha crisi. La vista no enganya.
6 comentaris:
¿Crisis? ¿Crisis para quien? ¿Para los que abrieron una oficina inmobiliaria relámpago donde vender pisos a 100 millones? ¿Para los que te cobran 3 euros por una cerveza y no te ponen ni unos tristes cacahuetes? ¿Para los que exhiben en el escaparate una camiseta sin mangas de color blanco sobre un cartel de 25 euros rebajado? ¿Para los que han cerrado el grifo de las hipotecas, ese del que ellos mismos mamaron hasta dejarlo sequito sequito? ¿Para los que te alquilan una película de video estrenada hace 15 años y te piden 400 pelas? Bendita crisis...
sí Bandini, amic meu, tens molta raó.
però és que això que marca el meu carrer, dóna la puta casualitat que és crisi pels que tu dius, però que arrossega també a molts pobres desgraciats que no arriben a mileuristes, de retruc. perquè estan ofegats per la hipoteca del banc en "crisi", i si hi ha locals tancats, no hi ha dependentes i si no es fan pisos, no hi ha paletes ni manobres i si no es venen cotxes, les fàbriques foten milers de "currantes" al carrer d'una bufada.
És el dominó, amic meu. el mal és que sempre reben els mateixos.
hi ha classes de crisis, no ho sabiés? i categories de crisis, com hi ha classes de caixes de morts i classes d'assassinats... i classes de merda.
la crisi d'un empresari és deixar de guanyar quelcom, però guanyar. La crisi d'un pelat és no guanyar res, que vol dir res.
ai,ai,
Hi ha crisi què collons!
Mèlich
Els dos teniu raó, si m'ho permeteu. La gallina dels ous d'or ha estat assassinada per tothom. Però no tothom paga els plats trencats de la mateixa manera.
Acepto el matiz, naturalmente. Es cierto que la crisis de las empresas, grandes o pequeñas, afecta al currito de a pie. Se cierran empresas y muchas personas pasan a alargar las colas del paro. La crisis nos afecta a todos, por supuesto. Lo curioso es que en tiempos de bonanza no ocurre lo mismo, las buenas épocas solo benefician a unos pocos, porque los demás tenemos que seguir sufriendo las listas de espera en hospitales, las aulas masificadas, las pocas plazas en guarderias y geriátricos, el trasporte público deficiente, las subidas desproporcionadas en los impuestos municipales, los sueldos mileuristas, la ausencia de becas... las vacas gordas no dan leche para todos, pero las vacas flacas dejan de alimentar a mucha gente. Aún así, qué queréis que os diga, me sigue sonando a música celestial el ruido de los dedos que muchos se entán pillando.
El més fort està per venir. Ja veureu ja.
He llegit i rellegit les dues últimes entrades. He escrit comentaris i no els he desat, encara no entenc perquè, potser perquè eren massa durs i explicits. Una maranya de situacions que al meu entendre despullen la dolça vestimenta humana i ensenyen els instints més primitius que tenim, venjança i ambició. Tothom s'aboca a les causes i la gran majoria fan nosa, però queden molt bè les punyeteres medalles que no s'enduran a l'altre vida.
Publica un comentari a l'entrada