Tradicions

El mercat dels dimarts

La parada del Pablo de Camarles

A Calafell Platja els dimarts hi ha mercat, el que en català popular se'n diu mercadal i que els castellans en diuen “mercadillo”.
La plaça que hi davant del mercat municipal s’omple de parades, on els colors i els perfums s’escampen i conviuen amb les xerrameques de les venedores i venedors.
El de Calafell no té res d’extraordinari, és un mercat més com el de qualsevol vila del nostre país. A l’estiu fa goig. És ple d’estiuejants i turistes que passegen entre el tendals, com si visitessin un museu. A mi m’agrada anar de mercat. Especialment entre les parades de fruita i verdura. Sempre que surto de vacances, sigui per Catalunya o a l’estranger, vaig a visitar els mercats. També m’agraden els encants, mercats de vell, antiquaris i brocanters.
Des que sóc a Calafell m’he perdut ben pocs mercats. Hi anem la dona i jo, perquè hem de proveir per a la botiga i per a la llar.
Gastem molta ceba per a les coques en recapte (enramades, al Baix Penedès) i molts quilos de tomàquets per fer entrepans a la botiga.
M’atrau la presència de la fruita i la verdura. Normalment, ens abastim a la parada del Pablo de Camarles, una de les de més requesta del mercat. Porta molta vianda de collita pròpia i ja des del temps del seu pare, és molt popular a casa nostra.
No em puc resistir a la libido eròticoculinària, quan contemplo l’esclat de colors. Ara a l’estiu hi ha el gran sortit de fruita del temps. Préssecs vermells, préssecs de vinya, albercocs, “paraguayos”, prunes de tota mena, peres tendrals, sarmenyes i de Sant Jaume, Nectarines, i, fins fa poc, les cireres del país. Síndries obertes que regalimen vermell lluminós, melons perfumats, pomes grogues i roges, envernissades, maduixes insultants de vermell immaculat. I jo no puc resistir la salivera que em fa allargar la mà, acaronar aquelles vulves fruitals i clavar-hi les dents amb eròtica fretura, mentre assaboreixo les polpes exquisides. Què bona és la fruita, ara a l’estiu.
Donem el tomet per les parades, deixem l’encàrrec que recollirem, més tard, i tornem a casa. Els dimarts hi torno més eufòric, més felicet. Cap a la sortida de la plaça, m’acomiaden els perfums de la parada d’espècies. No hi ha cap olor concreta dominant, hi són totes. No us ho puc explicar però sabeu a què em refereixo.
Els mercats setmanals no es poden perdre. Ens quedaríem mutilats d’una part important del nostre viure.
¿Hi ha gent que poden viure sense anar mai al mercat?