Fil directe...

El bon pastor

Abans d’entrar en matèria, vull repetir una vegada més el meu rebuig al sistema que s’empra per nominar directors de Calafell ràdio.
No conec els reglaments que hi ha sobre el tema. Però em fa tot l’efecte que el director de l’emissora és sempre del color polític dels qui governen. I, a més, imposat a dit. Amb tots els trasbalsos polítics de Calafell, en els darrers anys, hi ha hagut un ball incessant de directors i directores.
M’agradaria que algú, sigui del govern, sigui de l’oposició, m’expliqués aquest fenomen. Suposo que, com a ciutadà, en tinc algun dret. Sempre he estat contrari als endolls polítics i, especialment, si els endollats venen de “fora vila”, com deien els nostres avantpassats. ¿No hi ha gent a Calafell, ben preparada per endegar les nostres institucions?Per què hem de fer favors als partits forans, col·locant gent que, en moltes ocasions, necessiten el GPS per arribar a Calafell?
I que consti que generalitzo. La malaltia és comuna en tots els partits. Però, no cal predicar; el poble ho accepta, doncs endavant.
"Está el alcalde?...Que se ponga"

Avui vull comentar que hi ha un programa de Calafell ràdio, que ha tornat: Es tracta del “Fil directe amb l’alcalde”.
Mai m’ha agradat, i no perquè estigui mal conduit sinó perquè és un programa enganyós, encara que a simple vista vagi embalat amb paper democràtic, i que ens el venguin com un programa obert i necessari. És que ja no m’agrada el nom. No hi escau la darrera paraula: Alcalde. Denota un protagonisme excessiu, una mostra de personalisme vertical, monolític, imposat. “Aquí mano jo, jo sóc l’alcalde, no ho oblideu; em pixo al voltant del micro i marco territori”.
A l’alcalde se li fan preguntes o se li fan arribar denúncies i no masses crítiques, perquè la gent té por... Ell ho sap tot i té solucions per a tot. És l’amo i senyor del poble.
Si no estic mal informat, a Calafell hi ha 21 regidors que han de vetllar pel rumb del municipi. On són els 20 que no surten per les ones?
¿No valdria més que el programa dugués un nom més popular, menys personalista? Per exemple, “Fil directe amb l’Ajuntament” i que donés joc a totes les àrees del govern municipal, incloses les veus dels qui avui els toca ser a l’oposició. Els vilatans tindríem informacions des de diverses fonts. O és que només l’alcalde té coses per a dir ?
Ara tenim instal·lat el Sr. Batlle, cada setmana, al finestral de la ràdio, i ja ha començat la seva particular, campanya electoral. Els oients contents perquè poden parlar amb Déu que té totes les solucions als seus problemes.
I Déu content perquè serà present, al menys quatre anys, entre nosaltres. Com diu la Bíblia: “Ego sum pastor bonus” (Joan X, 15). I si se’m replica (potser és massa pretensió, ¿qui ha de fotre cas d’un pobre homenet del carrer?) que hi ha espais polítics a la ràdio i que l’emissora és oberta a tothom, els respondré que això és pixar fora del test. No té res a veure una cosa amb l’altra. En el programa que comento hi ha un sol protagonista i a mi, personalment, em fa pudor electoral, com tants altres tripijocs polítics .
És molt fàcil respondre, amb veu d’anyell, als problemes del poble. Jo, abans d’escoltar el Sr. Alcalde, ja sé el què ha de respondre, com si sentís al Laporta, amb els problemes del Barça. Bones paraules, bons propósits i fum, fum, fum...
El meu lloro eclèctic, em recorda que tots els alcaldes diuen sempre SÍ, i que aquest programa no té cap utilitat, només el fruit personal del propi batlle.
Alguns calafellencs li donaran la raó al meu lloro: A Calafell , ja fa uns quants anys, hi havia un batlle al qui anomenàvem“L’alcalde del sí”. Sí a tot. Donar sempre la raó al veí, és la millor manera de fer-lo callar.

Josep Mèlich,

Publicat al Diari del Baix Penedès del 20 de juny del 2008

Imatge baixada de a: llavaneresconfidencial.blogspot.com/