La Maria i el Joan

50 anys junts

Tieta Maria i tiet Joan.

En el vostre 50é aniversari de noces. Calafell 4 de maig del 2008

M’ha tocat a mi parlar-vos en nom de tots.
Quan hom celebra un dia com el d’avui, un aniversari, és natural que la joia i la tristesa comparteixin les llàgrimes.
És lògic: 50 anys de vida compartida, és molt de temps. I en aquest temps hem tingut vivències de tota mena.
La vida no és un camí tan sols de flors i violes. Ja sabem que algunes de les flors, les més belles, solen tenir espines.
A l’hora de repassar la memòria d’aquests 50 anys, que la majoria dels que som aquí, hem compartit amb vosaltres, hi trobem moments de joia, moments que hem gaudit plenament, però també hi ha hagut esdeveniments tristos.
Tu Joan i tu Maria, a part de les tristors més normals que ens ofereix la vida, moments inoblidables de la pèrdua d’un pare una mare o algun amic o parent, vosaltres heu estat víctimes d’un destí despietat que molt pocs han patit. Hi ha hagut un dia nefast, que mai oblidareu, ni tampoc ningú dels que us estimem, el dia de la pèrdua del vostre Marcel·lí que també era el nostre.
Ja sé que les llàgrimes ens negaran els ulls, però aquest record no el podia passar per alt, per respecte a la memòria de tota la família i com homenatge al Marcel·lí. Tots l’hem plorat molt i el seguirem plorant. Però això és senyal de com l’estimàvem.
Perdoneu-me per haver posat el dit a la nafra. Però com que l’ésser humà ha de ser sempre positiu, us diré que un fet trist com aquest pot tenir també, de fet ja n’ha tingut, les seves conseqüències positives. I vosaltres ens ho heu demostrat. El record del vostre fill us ha unit, heu viscut arraulits l’un en l’altre, de forma indestructible, heu estat forts, i us heu vist envoltats de la família i dels amics a tota hora, sempre disposats a ajudar-vos, sempre desitjosos de fer-vos feliços, en la mesura de les nostres possibilitats.
Heu tingut la joia de veure casar, néixer, i créixer gent nova a la família, celebrar moltes festes amb els vostres germans, nebots (malauradament, no tots. I aquí cal un record sentit per l’Antònia, la Lara i el Jaume que ens van deixar massa aviat) i també amb els amics. Aquí teniu els vostres inseparables Maria i Lluís.
Heu assistit a moltes festes com la que us oferim avui i que heu de celebrar-la amb molta alegria. Hi ha molt poca gent que puguin fer-ho, després de 50 anys. I precisament avui no podem oblidar una coincidència festiva. Ara fa 50 anys el Tòfol i la Maria no us van poder acompanyar a l’altar. Estaven atrafegats amb l’enrenou de l’arribada del Joan. La criatura es va entossudir en arribar al món el dia que us casàveu. Això vol dir que el nen de la “pasteleria” Andreu avui celebra també el seu aniversari. No direm quans en fa, guardarem el secret. Però també brindarem tots per celebrar-ho. Joan, per molts anys!
I ja acabo, ara toca recordar, en les nostres xerrades, moments joiosos que hem compartit. Perquè també hem rigut molt i ho podem fer amb alegria. Les famílies Renec i Garrell, tenen una bona història. Aneu preparant uns quants acudits i el record de vivències divertides.
I ara brindem, desitjar-vos en nom de tots els que avui som al vostre costat, que seguiu, molts anys més, units i que nosaltres us hi pugem acompanyar.
Amb llàgrimes, ara de felicitat, un brindis i una braçada molt forta.



En tants dies i tants anys hi ha tanta vida
que no tenim ni temps per recordar.
I ens vaga molt per llepar-nos la ferida.
Hi ha instants per intentar oblidar.

I fa tants anys que dues mans s’han pres la mida
que no els cal prémer per fer-se estimar
Són molts batecs de cor amb embranzida
Moltes mirades que saben parlar.

El viure us ha donat joia i tristesa
Heu perdut un tros vostre pel camí
Però teniu un amor que ha fet palesa

la vostra força, lluitant contra el destí
Sou dos en un i, amb gran fermesa,
menareu la vostra barca fins la fi

Josep Mèlich
En el 50 aniversari dels tiets, Joan i Maria