Tot és camí, tot és drecera, si ens donem la mà
Ens ha deixat el Josep Vives.
Era un home jove, encara, fort i molt entusiasta. La meva relació amb ell, era entranyable. Sempre que teniem ocasió la féiem petar i, generalment, coincidíem en moltes coses, sobretot "per arreglar el poble" Ara, així instantàniament ,el recordo vestit de jugador d'hokey, fent broma amb la seva panxeta, i en una pujada a Montserrat (la meva dona i jo ho vam fer des de Collbató) on ell em va donar ànims per a seguir, quan jo ja no podia amb l'ànima.
Pep, et recordaré, com ho faran, també, tants Calafellencs que t'estimaven.
1 comentari:
He llegit l'article sobre la seva mort al 3 de vuit. Molt jove, sí.
Moltes coses per fer encara...
Massa d'hora per plegar.
Publica un comentari a l'entrada