Hi ha presons al Vaticà?

La vergonya del Benet

Saben què és la vergonya? O la seva no és com la nostra?

"No comprenc com va poder succeir", ha dit el Bisbe de Roma parlant amb els periodistes que l'acompanyen a l'avió en la seva visita a Washington i Nova York. Benet XVI ha assegurat: "Quan llegeixo les històries de les víctimes em sembla impossible entendre com ha pogut succeir que un sacerdot traeixi la seva missió de donar coratge i l'amor de Déu a aquests nens". El Papa ha qualificat com una "vergonya" aquests actes i ha afirmat: "Ara hem de fer tot el possible perquè això no torni a succeir".
(Extret d'aquesta web)
http://www.elplural.com/macrovida/detail.php?id=19669


J a fa dies que em volta pel cap aquest tema. Però tenia feina i no m’hi he pogut dedicar fins avui.
Amb tanta guerra de l’aigua, ha passat mig d’estranquis, en els mitjans de comunicació, tot l’afer de les declaracions del Benet XVI a rel de la pedofília dels seus socis, subordinats coreligionaris.

No vull fer un al·legat en contra de les idees religioses de ningú. Cadascú allà vagi, amb les seves creences, les seves filies i les seves fòbies. Aquesta eterna discussió metafísica està massa grapejada i, pel que pertany a mi, fa anys que ho tinc decidit, no clar, perquè clar no hi ha bèstia humana que hi tingui res, però sí escollida la meva opció. Aquesta és la servitud de ser racional.
Jo volia exposar les conseqüències dels fets que tenen lloc, a reu del món, referents a la pedofília o com es diu, més a l’abast del veïnat, l’ abús de menors.
Això sí que es pot considerar una malaltia, una deformitat psicològica d’una part dels habitants del planeta. I està clar que ho és pel fet que comporta un mal greu a persones alienes al degenerat o degenerada que ho practica.
Penso que agredir la integritat, tant física com psicològica d’algun indefens, és un delicte i l’autor o autora, estan mancats de dignitat humana. I més quan aquest algú és un ésser humà que està en plena formació, tant física com psíquica (als catòlics els agrada molt dir-ne espiritual), i aquestes experiències el poden marcar per a tota la vida.
La pederàstia és una pràctica tant repugnant com les violacions.
No insisteixo més. El fet de l’abús sexual de menors em provoca, i em sembla que compartiu aquesta sensació, autèntic rebuig, fàstic, repulsió, indignació i fins i tot, odi. Dit això, que pot semblar una perogrullada, i d’una retòrica corsi i gastada, passaré a exposar el motiu principal d’aquest escrit. A entrar en matèria. Sense embuts, pesi a qui pesi.
En la societat civil, sovint es desmantellen bandes de pedòfils que actuen per Internet o directament, sigui en col·lectius on hi abunda la joventut o en els barris més marginals. També surten a la llum pública casos individuals d’abusos a menors. En aquests casos podem veure en els mitjans de comunicació, especialment per la TV, l’eficiència de la policia i el tracte que se’ls dona als culpables. Cada dos per tres contemplem la figura dels mossos d’esquadra o dels guàrdia civis, introduint als indesitjables delinqüents als furgons policials. De moment, van a la presó, són jutjats i penats pel què es mereixen (potser no tant com el veïnat voldríem).
Vosaltres heu vist mai introduir un capellà pederasta o un bisbe, en un furgó policial? On son els 4.000 i escaig de porcs d’EU que l’any 2002 van abusar de la pobre canalla indefensa?
Ara que la circumstància ho requeria, per qüestions economico-diplomàtiques (el banc del Vaticà té accions en fàbriques d’armament) surt el senyor Benet XVI i demana perdó, dient que allò va ser una vergonya. Dominus vobis cum: -Et cum spiritu tuo.
La Multinacional Catolicam, apostolicam, eclesiam, te tantes vergonyes per amagar, que ja no en vindrà d’una més.
A rel d’aquestes castes declaracions, jo em pregunto: Si el vaticà és un Estat de Dret, no pot demanar l’extradició de tot aquest ramat de porcs i truges i tancar-los a pany i forrellat a la presó? O és que el vaticà no té presons?
Hi ha grans banquers, alcaldes, Directors de la Guardia Civil, financers, que mamen presó, ben merescuda. Hi ha dimissions, i destitucions de molts responsables d’alt càrrec. És que el Papa no pot dimitir? I no es poden tancar cardenals i bisbes a la presó per les seves irresponsabilitats?
Església Catòlica, encara et queden forces per beatificar personal a dojo, al bell mig de la Plaça de Sant Pere, però mai veurem una destitució pública ni una moció de censura a les altes jerarquies al més pur estil del judici a Galileus Galilei o a Miquel Servet.
Ja us heu inventat bé la coartada i amb muntatge impecable.
Diu en Benet que allò va ser una vergonya. Ara, mentre escric això, algun capellà està fotent mà a alguna adolescent. Però aquí no passa res: es confessa, demana perdó, tres avemaries y a cercar carn nova. De fet sou coherents: El vostre regne no és d’aquest món. La llàstima és que amb el vostre invent de la fe, fa dos mil anys que campeu, atemorint als autèntics crèduls cristians de pràctica que fumen cada dia l’opi de la vostra camama.