L'olivera Palestina
"Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom.
Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d'olivera acabada d'arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat."
Gènesis
Colons jueus destrueixen oliveres dels palestins Nablus, Cisjordània. - Colons jueus van talar i van treure de les seves arrels cents d'oliveres de granges palestines ahir, diumenge, a prop de la ciutat de Nablus, a Cisjordània, van dir residents i la policia israeliana.Els colons dels enclavaments més radicals dels territoris ocupats en Cisjordània vénen atacant les granges des de l'aixecament palestí de l'any 2000, que generalment ha tingut com a blanc els colons.Els colons diuen que la terra, la mateixa que els palestins volen per formar el seu Estat, és seva per dret bíblic.
Una palestina, de 75 anys, plora al costat d'una de les seves oliveres al poble cisjordà de Salem.Els residents de Salem van dir que dotzenes de colons d'Elon Moreh van tallar cents d'arbres oliveres de la ciutat, la principal font d'ingressos per als cinc mil habitants.Els pobladors van dir que aquest va ser el sisè atac similar en el que va de l'any.La Policia va dir que almenys 200 oliveres havien estat destruïdes a prop de Salem i que s'havia obert una investigació.Un portaveu de l'assentament d'Elon Moreh, Benny Katsover, va dir que no estava assabentat de l'incident.Més de 245 mil colons viuen a Cisjordània, on habiten 2.4 milions de palestins. La Cort Mundial va dir que tots els assentaments jueus de terra presa durant la guerra de 1967 eren il·legals. Però Israel s'oposa a aquesta decisió.
· Article traduït del castellà publicat a El Informador el 28.11.2005
4 comentaris:
La lluita pel territori és el que ens ha quedat del nostre ancestre animal. Això..., juntament amb el raquis de cocodril dóna aquest resultat.
Animal? Sí..., i potser l'ésser humà és més animal encara, perquè disposa de la raó, però no la utilitza al servei de la humanitat.
Un petó
PS: L'Otto cada dia està més preciós i mossegador! ;)
A mi em venen al cap els pagesos i les organitzacions del sud del país que vetllen per evitar la tala d'oliveres mil·lenàries per a destinar-les a l'ornamentació de jardins de calè. Resseguir l'escorça d'aquests mil·lenàris és tota una epopeia.
p.d.: Senyor Mèlich, com que veig que no ha fet cas de la meva darrera tramesa li proposo de llegir el meu últim joc de dits, advertint-lo de la seva pretenció trancendentalista. ;) Salut!
(Còpia del meu comentari en el teu blog. Gràcies per la consideració que em tens. Total sóc un vell xaruc).
Parles del segle de la memòria?
A bodes em comvides.
Pura memòria històrica. La meva, naturalment.
Tu, de moment,només la pots intüir en algun manual d'història o amb les batalletes d'algun avi nostàlgic, com jo.
Sabries tant com jo
"...Si sabíeu com l’alba ens ha trigat..."
(Salvador Espriu, Inici de càntic en el temple)
Si sabies d’aquell quaranta sis
Si sabies d’una nit nevada
Si sabies quant feliç un infeliç
Si sabies d’un crit sense tornada.
Si sabies del toc d’un nou palpís
Si sabies de l’all i la torrada
Si sabies la sirga del maquis
Si sabies la padrina fent bogada
Si sabies d’un cau de la muntanya
Si sabies del pedaç als pantalons
Si sabies d’un crit “d’arriba Espanya!”
Si sabies de l’eco sens retorns
Si sabies de “cautivos en campanya”
Si sabies de la FET i de Las JONS.
Salut!
J. Mèlich
Qué preciosidad de olivo.. :)
Te estás convirtiendo en un maestro de los dibujos a tinta, eh?
Toda una maravilla, me encanta!
Muchos besos!
Publica un comentari a l'entrada