Teniem els cronopis oblidats

Diàlegs per a cronopis

Treball col.lectiu de titelles i llum negra, a partir d'una idea original d' Alexander Castiglionni

Feia dies, amb tanta saragata electoral, tanta campanya, tant debat, tanta comèdia, haviem deixat els diàlecs cronopians a la reserva. Avui hi tornem, amb un parell de sonets d'un parell de sonats.
El cronopi Ramon Rodríguez replica la meva penetració:

El mèlich dixit:

Penetro en el moll de l’ossobuco

Penetro tota verge penetrada

Penetro la paraula violada

Penetro, perquè rimi, a Pernambuco

Penetro per la porta que no truco

Penetro la metàfora forçada

Penetro la ignorància il·luminada

Penetro la foscor on ja no hi lluco

Penetro la marcida geografia

Penetro pous de bava sense llustre

Penetro llagrimalls de fantasia

Penetro tanta merda, amb llepolia

Penetro la ferum de gent il·lustre

Penetro, en fi, on mai penetraria.

J. Mèlich Març 008

I ara el Ramon
Va, que ahora me las voy a dar de sobrao ( cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia).

Yo no penetro, prefiero el desquite

de dar con picahielos a la escarcha,

será mejor pedirle que no grite

a la vocecita que me pide marcha.

Saliendo a dos carrillos del convite,

Lanzando bolas fuera de la cancha,

Me voy antes de que alguien se me irrite

Más salido que el pico de una plancha.

¿Qué os pasa que caéis en el escollo

de no cambiar un mal polvo por nada?
¿Será la primavera que os inquieta?

Que ya no tengo el horno para embrollos,

que ya me sabe a sal la mar salada,
Que no cabe en mi mano tanta teta.

Ramón Rodríguez Guasch

mmmm

Un esdeveniment extraordinari : Una cronópia "penetra" en aquest diàleg.

No sé si "cronopi" té femení o és un sustantiu genèric. Ho consultaré al Cortàzar.

De moment, aquí teniu el nas de l'Aura.

,,,

"Al final m'heu picat, el meu atreviment m'ha superat, però nens ... tant penetro i tant sobrat ... Deixo un intent de sonet, disculpeu els entesos ... Allà va!"

cc

Aura

Ahí va, me atrevo a sonetonear,

Perdono las risas desde el obrador,

Pero cuando avasallo el ordenador

No puedo evitar el garabatear.

--------------------------------

Que si uno penetra sin cancanear,

Otro no penetra, va de sobrador,

Más rimas que agujeros el colador,

Vaya marrón,no os vayais a cabrear.

--------------------------------

Por mi tosudez que esto lo termino,

Primer y quizás último soneto,

Un intento que abollará el camino.

------------------------------

Preferí no comprar un pergamino

Donde materializar este reto,

Y sin más y cumpliendo,mal termino.

--

Siauuuuuuuuuuuuuuuu

mmm

Aura