La sequera

Algú em pot explicar d'on collons hem de treure l'aigua?

De l'Ebre no.
Del Ter no.
Dels pous no.
Però vinga gent cap a Barcelona!
Menys demagògia, menys collonades i més solucions. O, si no, que la gent es quedi a casa.
On són els teus 100 litres que et vas deixar a Tortosa, a l'Argentera, a Amposta , a la Seu d'urgell, a Calafell, a Castell follit de la Roca, a la Cala, a Balaguer, a Vic, a Gandesa, a Vallbufanda?

Tothom cap a Barcelona i rodalies...i ara què?
Un cop de pedra al cel i que plogui.
M'agradaria que la sequera deixés Barcelona sense ni una gota...ha,ha,ha, quines corredisses.





Aquest és el meu article d'avui al setmanari 3 de vuit:

Aigua!

Sequera d’aigua. La seva ombra plana damunt de Barcelona i de l‘àrea metropolitana. Les tres quartes parts, o més, dels habitants de Catalunya viuen en aquesta zona. I se’ls ha de donar aigua. La reclamen, amb tota la raó del món, perquè la paguen. Anem a l’arrel del problema, amb uns exemples pràctics. Jo tinc dues filles que es van mudar de Calafell a Barcelona. Deixaren de consumir, (segons els experts), uns 100 litres diaris, d’aigua de Calafell i els van passar a consumir d’aigua de Barcelona.(Em refereixo a situació geogràfica, perquè l’aigua és de tots) Elles no van portar la seva aigua a la nova residència. Van arribar al pis, van fer girar l’aixeta i l’aigua va brollar. Com les meves filles, cada any, arriben centenars de milers de veïns nous a Barcelona i rodalies que necessiten aquests 100 litres d’aigua, per a viure, sense aportar-n’hi ni un petricó. Aquesta és la mare dels ous. I com ho endeguem això? Barcelona ha de cercar aigua don sigui i, amb la sequera, que sembla entossudida en no fotre el camp, em sembla que ho té molt magre. Una de dos, o dona aigua al veïnat, o els fa entornar a casa seva, a consumir la que van deixar. És evident que cal cercar la primera solució. Aquesta conclusió la vaig exposar, així, de forma tant elemental, a una noia tortosina que viu a Barcelona. Ella és una defensora aferrissada del “No al transvasament”. Li vaig demanar si havia portat els seus “100 litres” des de Tortosa. Se’m va quedar mirant una bona estona: “Que facin el que vulguen però de l’Ebre ni una gota”, em va etzibar. A Calafell, per ara, tenim l’aigua que volem, gràcies, en part, al minitransvasament de l’Ebre. No li ho vaig dir, no fos cas que em pegués. No sé com s’ho faran les “autoritats competents”. Tenen un bon palangre. M’ha xocat un internauta que, en un missatge, ha dit que passarem de la guerra del petroli a la guerra de l’aigua. Sí, sí, podeu riure.J. Mèlich

El meu admirat Albert Pla ja ho deia:

http://es.youtube.com/watch?v=DbTJb0ImvCc


Tens paper de water enganxat al cul
de l'última cagada
tens caca entre les cames
tens sang incrustada entre els cabells del cony
menstruació coagulada
tens regla entre les cames
i ho sento molt
i ho sento molt
i ho sento molt
però haurem de resignar'n-se
a no poder rentar'n-se


















hi ha sequia
hi ha sequia a la comarca
un tràgic racionament d'aigua
i els porcs moren a les granjes
i els iaios se'ns deshidraten
s'empastifen les sabates
de ciment per les aceres
i ara haurem de resignar'n-se
a sofrir la cara bruta
de l'amor
i ho sento molt
potser ara sabràs que jo t'estimo igual
pulcrament perfumada
o tinguis pus entre les cames
necessito tant el teu cos com tu el meu
som com dos cagaradates
tu i jo som com cul i merda
i ho sento molt
i ho sento molt
i ho sento molt
però així són i estan les coses
un dia fresques i un dia seques
hi ha sequia
hi ha sequia a la comarca
hi ha amors que són com waters
embussats per falta d'aigua
vine acosta't i ara abraça'm
obrim entre els dos la tapa
mira al fondo hi ha una caca
la gran cagada de l'amor
i ho sento molt