Carta oberta

A l'Albert Solé, de bat a bat

Hola company:
Segueixo cada setmana el teu article que, d’un temps cap aquí, publiques al Diari del Baix Penedès. T’he de dir que, fins avui, els continguts dels teus escrits són una de les escasses excepcions que confirmen la meva convicció: Cap autor que porti darrera del seu nom unes sigles de partit polític, em mereix un bri de credibilitat.
Ens coneixem i, si bé no puc dir que som amics (avui en dia tothom parla d’amics), sí que ens professem, de sempre, molta franquesa i respecte.
Acabo de llegir el teu article d’aquesta setmana i, certament, penso que m’has tret les paraules de la boca i les idees del cervell. Tinc l’esborrany d’un tema que també fa referència al comportament humà dels polítics i, al llegir el teu treball que intitules “Relacions”, he deixat la tasca per escriure aquesta carta personal i transferible.
Parles de la classe política (classe és un dir, al menys en el nostre terme) i com haurien de ser les seves relacions amb el ciutadà que els ha votat.
Aquest és part del teu cant celestial:
“...Les relacions polítiques esdevenen una forma especial de relació per la seva complexitat, capacitat de canvi (sovint camaleònic), lluita pel poder i, massa sovint acaben mostrant una cara egoista i interessada que no afavoreix en res la relació, a la vegada que allunya els polítics de la realitat, de la gent que els va votar”.
El teu idealisme, el teu cant a l’utopia ha fet que, per un moment, la teva ingenuïtat, em provoqui un somriure. Albert, a tu i a mi ja fa temps que ens deixen entrar al cinema i sabem qui són els Reis de l’Orient. I et diré que a mi, el lliri ja fa temps que se’m va marcir a la mà.
T’has girat en rodó per contemplar el panorama? I com ho veus?
No em diguis que has aplaudit totes les formes barroeres (és paraula teva) que s’han dut a terme a Calafell, per posar un exemple, durant els darrers deu anys? Per part dels uns i dels altres. Com he escrit fa poc, i ara una vegada més, hem passat de la vergonya al fàstic. Quina relació es pot establir entre aquest gènere de polítics que estem patint i el ciutadà a qui només recorden a l’hora de demanar el vot?
Llegim un altre paràgraf teu:
“Molts polítics volen justificar les seves accions emparant-se en el joc que ells consideren propi de la política. Donar això a canvi d’allò. Favors amb favors es paguen. Poder. Orgull i poder. Tant d’orgull que no s’adonen que han perdut la seva llibertat”.
Podries dir-ho més alt però no més clar. Sé que per prudència, virtut que et caracteritza, no personalitzes, però provoques allò que sovint diu el veïnat “tots són iguals”. A Calafell, al menys, és així, amb ben poques excepcions.
A l’escriure el teu article, en qui devies pensar?
Admiro la teva valentia perquè molts dels qui branden la teva bandera política ( que no ideològica, no t’enganyin), entren que ni fets a la mesura en el teu escrit. D’aquí la teva credibilitat, al menys per part meva.

J. Mèlich

Publicat al Diari del Baix Penedès del dia 29/02/08