Troballa

Safo

La poetessa Safo en una pintura romana

En un treball de la universitat, m’ha caigut a les mans una joia que desconeixia:
Els Cants de Safo, una poetessa grega de l’illa de Lesbos, nascuda aproximadament 600 anys abans de Crist.
És un bell exemple de la poesia lírica arcaica. Una dona (en l’època que la dona era menystinguda en el camp de la cultura i en tants d’altres ) va escriure aquestes meravelles, fa més dos mil·lennis i mig.
És una traducció de M. Rosa Llabrés de la col·lecció l’Esparver Clàsic (ed. 2006) d’editorial La Magrana

Assaboriu-ne un tastet. És un poema que parla del pas del temps, de la vellesa.


Llibre quart

48

...La vellesa m’envaeix tota la pell;
els cabells, de negres se m’han tornat blancs
...i els genolls no m’aguanten,
Com als cervatells.
Però, què puc fer?
...no és possible esdevenir...
Eos* de braços de rosa
duent Titonos a l’extrem de la terra...
...Però jo estimo la delicadesa:
M’ha tocat aquesta sort
i també la llum, l’amor del sol i la bellesa

* Eos és l’Aurora personificada, que va raptar el jove Titonos i el va fer immortal, però es va oblidar de concedir-li que no es fes vell.