el mèlich

Contes curtets

2012-01-28T12:08:00.000+01:00

Avui començaré un esborrany de relats que penso pubicar amb el nom de "Contes curtets". No us recomano copiar-los perquè els tinc registrats a La propietat intelectual. Si ho voleu fer, cal que hi feu constar l'autoria. Teniu el meu permís.

Primer conte

El pare

Ell n’estava orgullós iescoltava els seus relats amb la boca oberta una i una altra, i una altravegada...
L’havien mobilitzat l’any 36 i va fer els primers assajos d’instruccióal palau de Pedralbes. Immediatament el van incorporar a la 33 Brigada del Primer batalló , Tercera companyia d’Infanteria, del front de l’Ebre. Va patirtotes les desgràcies de la guerra excepte la mort, si és que la mort es podiaconsiderar, aleshores, una desgràcia.
Alseu pare, el considerava un heroi . Un heroi republicà. Recorda el relat de la seva guerra punt per randa.
Va estudiar un cursetaccelerat de Sergent a Siètamo (Osca) en uns barracons de fusta. Allí va conèixer Georges Orwel. Li deien l’anglès. hi havia molta gent de les Brigades Internacionals. No elva tractar personalment però el va sentir parlar als oficials que feien de professors.Anava sempre rodejat de comandaments i era quasi inaccessible.
Li explicava amb orgull que havia sortit en una revista del Front, declarat “ hèroenacional” per la seva gesta en la batalla de Piedras de Aolo, on va quedar al comandamentde la companyia per la mort dels seus immediats superiors. Va ser anomenattinent en plena batalla i, finalment, el van ferir i es va salvar d’una hemorràgia, pels pèls, Un morter li va rebentar mix cul. Va tenir sort que no li va tocarl’os. El van internar a Montserrat que aleshores era hospital de sang. Coneixiatot el monestir, fins els llocs més secrets i reservats pels frares.
Li explicava com escoltavaconcerts d’orgue d’un frare que era molt vell i tenia unes mans de plata per ala música. Allí va redescobrir el gregorià que havia cantat quan era escolà alpoble i així a va conèixer J. S. Bach i al Pare Soler, entre d’altres noms que norecordava.
Va tornar al front i valluitar a Alcubierre i després en la retirada , va ser protagonista de la granbatalla de l'Ebre. “Me la vaig tirar tota”

Fotografia de la batalla de l'Ebre d'autor anònim, de la web Gerra civil Española

Això el posava cofoi i estavaorgullós d’un pare que imaginava com els soldats d’”Hazañas Bèlicas” dibuixatsper BOIXCAR.
Les trinxeres de la vora delriu s’omplien d’aigua i cadàvers. Va estar en un niu d’aparelladora agenollatdamunt del cos mort del seu millor company. No van evacuar els cadàvers fins alcap de quatre ties, alguns en plena descomposició. Es va batre en retirada i vaentravessar tot el Priorat , la serra de L’Argentera i el camp de Tarragona.Era un dels soldats de les fotos de Kapa. A Cambrils, una bomba va rebentar lamula que portava queviures i municions.
Es posava trist quan el seupare explicava la retirada cap a Tarragona. Ell volia sentir que tornava alluitar i vèncer com havia dit Companys.
A Tarragona va baixar alsrefugis de la Rambla.allí una dona jove li oferia roba del seu marit desaparegut i el seu pis perpoder-se camuflar . Ell ho va rebutjar perquè encara el movia la il·lusió d’unacontraofensiva.
Va sortir a la rambla amb l’arribadadels nacionals amb les tropes mores al davant. Es va entregar
"Soy evadido de la zonaroja" per evitar l’afusellament immediat. "Todos decís lo misma,cansados de pegar tiros por eses lomas y ahora sois evadidos”. Els van tancarjunt amb uns milers de soldats republicans, a l’església de sant Francesc. Unallauna de sardines corruptes i un "chusco" més dur que una pedra perrepartir entre quatre i per a tot el dia. A un company seu, li van arrencar migdit per treure-li l’anell de casat que tenia incrustada en la pell.
Tres dia dins l’església.Anaven a fer les necessitats al claustre del convent de Sant Francesc que anysdesprés seria Institut d’ensenyança mitja (Martí i Franquès).
A l’estació de Tarragona elsvan embarcar en un borreguer, amb vagons per al bestiar, sense finestres , unsdamunt els altres, en direcció desconeguda
Demà seguiria contant la sevaaventura guerra. El fill romania trist mentre sopaven, no li agradava un parevençut.
Tot i així el considerava unheroi. “Quan seré gran n’escriuré una novel·la”.
Dins del llit, amb una rajola calenta als peus, seguia somniant...
(Fi del primer conte)

Tots ens hi hauriem d'aplicar...

2012-01-23T23:28:00.001+01:00

Una cançó que pot semblar frívola o fricky però que té molt de lliçó senzilla i sempre actual. Amb tant de racisme i xenofòbia, cal aplicar-nos tots a aquest missatge. perquè som una banda d'hipòcrites moralistes i casposos reprimits.

Sí, tant d'ego, tanta arrogància, tant de "jo, jo, jo" i què faríem sense els demés?

Everybody Need Somebody!!

You know people when you do find
somebody, hold that woman, hold that
man, love him, hold him, squeeze her,
please her, hold, squeeze and please
that person, give 'em all your love,
signify your feelings with every
gentle caress, because it's so
important to have the special somebody
to hold, kiss, miss, squeeze, and please.

Everybody needs somebody
Everybody needs somebody to love
Someone to love (Someone to love)
Sweetheart to miss (Sweetheart to miss)
Sugar to kiss (Sugar to kiss)
I need you, you, you
I need you, you, you
I need you, you, you in the morning
I need you, you, you when my soul's on fire

En venda o lloguer

2012-01-12T21:29:00.004+01:00

Quan la gràfica del turisme, al nostre litoral,va fer màxims, als municipis de la costa hi va haver un allau de forans quecercaven “El Dorado” del comerç de temporada, que hi van plantar la barraca. Parlo de Calafell. Van néixer les permutes demodel únic. Els especuladors de la construcció bescanviaven la casa vella o elpati (parcel·la) per uns baixos i un o dos pisos , segons les perspectives denegoci; i la resta per a l’empresa. Enshem trobat, doncs, que en el barri de la Platja, quasi no hi ha vivendes a les plantesbaixes; tot són locals. Quan van arribar els nous “colonitzadors” van ocupartots els espais amb comerços, de tota mena, sense cap planificació, ni cap ordenançani organigrama per part de l’ajuntament. Sota l’eslògan “Quan el sol surt, surtper a tothom”, es va organitzar el caos comercial més bèstia que ens puguemimaginar. Els permisos semblaven confeti. N’hi havia per a tots. Competènciesincontrolades, ofertes de tota mena de productes, sense estudis de demanda,bars i més bars, etc…sense cap ni centener...Però heus aquí que les grues vancaure, ja no hi ha grues…I quina és la situació d’avui? Doncs un reguitzell delocals buits amb el seu corresponent cartellet, cercant nuvi. Al meu carrer, enconcret, em sembla que n’hi ha 12 i dic em sembla perquè potser mentre escricaixò, ja en buiden un altre. Us ho diré en veu baixa : manca de previsió, (virtutque ens caracteritza als llatins, des de la nit del temps). I ho dic fluixetperquè vaig insinuar aquesta opinió pel “facebook” i em van enviar alquarto de les rates.

Bon any a tothom i tot allò que es diu

Josep Mèlich (El Pilar, Setmanari 3 de vuit)

Són desitjos, no hi puc fer més

2011-12-31T11:36:00.001+01:00

Platja de Calafell, a l'alba del 31 de desembre del 2011, a les 8 h. del matí. Bon any nou a tothom!!

Retallar o tallar?

2011-12-29T23:03:00.001+01:00

He llegit, he sentit o he vistque una de les primeres mesures d’en Rajoy serà la retallada en obra pública. Ésprobable que molts dels projectes que s’estan duent a terme arreu delterritori, restin paralitzats fins el dia que passi el tràngol econòmic.
Calafell com qualsevol corraletde veïns es veurà afectat per aquestes mesures. Recordeu que hi ha obrespúbliques en acció, i obres paralitzades.
Les primeres corren el perill d’entraren pausa o sigui en coma, i les segones, que el seu stand by s’eternitzi.

El Passeig Marítim, pels Nadals de l'any passat. Ara resta en coma...

El primer exemple és el PasseigMarítim que ja fa un any que dorm el son dels oblits. Ja ningú en fa cas isembla que ni ens importi la seva reforma. Com que es pot passejar, doncs jaestà bé.
el segon és el local del CineIris que va avançant poc a poc, lentament com una visita de la SS. Esperem que, nosigui una víctima de la retallada.
El tercer és el projecte del nouMercat. Fa dies que hi ha les tanques i que han desplaçat el mercat del dimartscap a garbí. Aquí cal preguntar-se si començaran les obres. Diuen que síperquè hi ha implicada una Gran superfície.
El quart sector paralitzat és elpla del Casc antic. Diuen que ja hi ha la primera fase, com al Passeig; lasegona arribarà?
No parlo de Segur perquè desconecla situació; que hi haurà qui ens podrà posar al dia de forma més documentada. Itambé em deixo les urbanitzacions pel mateix motiu.

Aviat farà un any

A part dels efectes de la crisique poden arribar a aquesta desfeta, el que voldria fer és unareflexió sobre la necessitat d’aquestes obres donada la situació econòmica en que estem submergits. En temps debonança és lloable que al poble s’hi facin millores, quant més importantsmillor.
Però , en les actuals circumstàncies,calia tota aquesta despesa? No s’haurien d’haver mesurat quines eren lesnecessitats econòmiques més urgents per al poble? Em vull referir a la vessantsocial i humana. Mentre es retallen pressupostos de salaris, de sanitat, depensions, s’incrementa l’atur, per l’altra costat es balafien milions d’eurosen equipaments de dubtosa utilitat o al menys de dubtosa urgència.

Poc a poc, encara que duri.

Crec, personalment, que en el casde Calafell, es va córrer massa. Els motius van ser, en gran mesura, polítics.Davant de la imminència d’unes eleccions, es van engegar projectes que aratenen l’espasa de Democles de la paralització a punt de caure.
Com sempre (diuen que és lacaracterística dels llatins), la precipitació ens ha perdut. Total, que l’emplastreja el tenim i ara es compleix, políticament parlant, aquell refrany tant popular:
“Mort jo, merda per al qui quedi”
Però clar als “morts” només elspot jutjar la memòria.

Josep Mèlich. Desembre del 2011

Bones festes i tot allò...

2011-12-24T13:02:00.001+01:00

Només hi ha un camí...

I cal trobar-lo

Passarem la vida en la recerca.

És important, mentre avancem 

mirar si hi ha alguna drecera.

Només hi ha un camí

que és l'esperança.

Molta sort per ha tothom ...

I recordeu:

Una abraçada,

Mèlich

Facebook, el nou paradís.

2011-12-08T10:41:00.001+01:00

A rel de l'aparició del paradigma Facebook he arribat a conclusions que m'hai m'avia plantejat.

En diuen xarxa social, potser perquè hi entren multitud de gent en una mesura impensada, fins i tot per aquells que el van fundar. És un fenomen que encara no és conegut ni estudiat del tot. Els sociòlegs i psicòlegs hi estan treballant i no trigarem gaire en veure les llibreries plenes d'assajos epistemològics d'aquest nou "big band".

Jo entro cada dia al Faceebok, no tinc perquè amagar-me'n. És un entreteniment molt enriquidor per a mi. Com tot allò que ha nascut dins la galaxia d'Internet. Cadascú ho manega com li plau i jo no en sóc pas una excepció. Intento, això sí, utilitzar el progrés, evitant que m'utilitzi ell a mi, encara que és una tasca difícil d'assolir del tot.

Tampoc vull, ara i aquí, entrar en anàlisis empírics ni estadístics sobre el nou fenómen que s'ha apoderat del món de la comunicació.

Dit això, només vull tocar un matisos interessanst pel què fa al Facebook. Diuen que és l'apartat de les amistats; jo no ho crec. Més aviat diria que és un lloc per a les coneixences i per les xafarderies més insípides. Hi ha una forma molt ambigua d'entrar en contacte amb el que se'n diuen "amistats". Encara no acabo d'entendre gairebé com funciona. Per una part tenim aquella frase que apareix a la teva pàgina "Fulaneta o fulanet , sol·licita la teva amistat", per altre banda ens apareix aquesta altra "podria ser que t'interessés l'amitat de..." I com que no atens a tothom, tens una llista d'espera de gent qua vol ser amiga teva, més llarga que la de la S.S.

Un cop ets amic d'algú que has acceptat o t'ha acceptat, la majoria resten amagats per sempre i no saps mai res d'ells. Osigui, que les acceptacions són de compliment.

Les entrades al teu "mur" solen ser quasi sempre de la mateixa gent; en el meu cas, un nombre molt limitat de persones.

Fa poc que em van dir que fent clic a "inici", em podia assabentar de l'activitat d' "amics" de la meva llista. Ah cony! ja deia jo: "on son tota aquesta patuleia"? Després d'aquest descobriment he constatat que molta gent entra al Facebook per fer el sabut. Crec que la majoria i ara encara més, amb l'Iphone o l'Adroide o com es digui aquella pastilla que il·lumina els rostres de la gent com si fossin cuques de llum, només fan el xafarder . Estàs en una reunió i ja veus que un bon nombre dels concurrents desembeina l'aparell, es torna blavós de cara i dona un tomb pel veïnnat: "A veure com està el pati"?

Parlar del Facebook dona per a molt. Deixarem a part totes aquelles bajanades prefabricades per la pròpia xarxa, amb mascotes i jocs o el temes de publicitat, política o comercial. seria massa llarg el tema.

Oi que no?

Per acabar, només un comentari molt subjectiu que no sé si compartireu. Hi ha gent que no acceptaré mai com amiga al facebook i també n'hi ha molta que no m'ho demanarà. És el ball dels orgulls, la fira de les vanitats. "No em rebaixaré a demanar-li que m'accepti". Aquest és el pensament del prepotent, de l'elitista, del beneit que es pensa que no es morirà mai i que perdona la vida a tort i a dret. És precisament per això que hi ha gent que no em cau bé, són aquesta fauna d'estúpids, què hi voleu fer?. Sí, sí, ara ho escric, ja sé que t'ha vingut com un llampec aquesta rèplica: "Tu tampoc caus bé a tothom" Només em faltaria això, que caigués bé a tot déu. Però et diré que voldria que fossin encara més els qui em tinguessin tírria; m'estalviaria moltes encaixades i petons que, per allò del compliment, he de prodigar.

Una altra qüestió que resta desconeguda per a mi, es capir quins paràmetres del meu cervell trien qui m'agrada o qui no m'agrada. Els psicòlegs encara no s'han posat d'acord. Però això és un tema per a una altra ocasió.

Oi que tampoc?

Calafell is not Catalonia

2011-12-03T07:12:00.001+01:00

Delirium post mortem

Chacón no ploris, Calafell està amb tu. T'esperem les properes vacances, ara que t'han donat permís.

Per allò de posar cullerada em permetreuguixar aquest pilar amb el meu anàlisi post electoral. No diré res que no sesàpiga. Era la crònica d’un obituari anunciat. Mai com enguany les enquestesl’han clavat tant fins al nus. Només vullaportar una reflexió molt elemental però que té la seva peculiaritat. El diariEl Punt AVUI, va publicar, al meu entendre, la portada de l’any, cosa que vaexaltar, si cap més, als inquisidors de les cavernes espanyoles: CATALUNYA IS NOT SPAIN. Bona!! Amb un mapa de l’“Estado”on la blavor del PP que campa per ot el territori, es veu violentamentempastifada per la blavor més elèctricadel triangle de Catalunya, controlada per CIU. Una altra taca verda, ensrecorda Euskadi. Vaig volar damunt del mapa emulant el Google Earth, vaig fer zoomdamunt de Catalunya i, us creureu que vaig quedar "flipant" (com diu el meu net)en veure que hi ha 4 de les 41comarques, quatre, amb el seu vermell intens, on ha guanyat el PSC-PSOE? I, que El Baix Penedès n’és una d’elles? Segueixo elzoom i llegeixo els resultats deCalafell: Un nou atzucac (ai el meu cor!): CIU, per un vot, ha quedat al darrera del PP com a tercera forçapolítica. Se’m va engegar la màquina de xips i, instantàniament, se’m vaocórrer parodiar la portada del Punt Avui: “EL BAIX PENEDÈS IS NOT CATALONIA”. Elmeu lloro eclèctic em salta a l’espatlla i em diu a l’orella : “Ep! niCatalonia ni Spain”. És veritat, som undels darrers reductes del PSC. Havíeu fet aquesta lectura? Penso que la veritatabsoluta és el puzle complert de moltes veritats relatives. I com diuen elscatòlics creients “Els designis de la Providència són inescrutables” A veure ara què ensdiran els sociòlegs de torn d’aquest fenomen de la nostra comarca. Potser ensaconsellaran fundar la Repúblicadel Baix Penedès . Ja no vindrà d’una administració més.

(Pilar del 3 de vuit,, desembre del 2011)

El dia després

2011-11-26T06:44:00.001+01:00

A mesura que passen els dies, es van analitzant, de forma anecdòtica, els detalls de les darreres eleccions generals

És una juguesca que no treu cap a res perquè els resultats són els què són, però ajuden a perdre el temps als qui ens agraden aquestes cròniques d'anar per casa.

Aquí presento una taula baixada d'Internet anar fent càbales i descobrir petites sorpreses:

Només hi ha quatre comarques de Catalunya on ha guanyat el PSC (En blau)

Adéu 2011

2011-11-25T11:08:00.001+01:00

Abans d'acabar l'any.

A Calafell que no és ni més ni menys que un pessic de territori català i, mentre no es demostri el contrari, espanyol, no som diferents ni semblants a ningú sinó tot al contrari. Però tenim moltes competències comuns amb la resta de moribunds de la Humanitat. Desprès de tants rodejos us diré que també ens afecta la crisi, encara que el Zapatero no hagi estat mai a casa nostra i no crec que el Rajoy en tingui cap intenció, ens afecta la catàstrofe econòmica.
M'agrada escriure, el plaer d'escriure per escriure, com el plaer de parlar per parlar. Penso que la gent hauria d'escriure més. Tant de facebook, de bloc, i de twitter i no hi ha ni un 0'0005 que escrigui res que valgui la pena i aquest poc que s'escriu es fa malament. El parlar el deixarem per a un altre dia.
Calafell, doncs, també pateix la crisi, aquí és on volia anar a parar. El nostre ajuntament diu que també retallarà o ja ha retallat: No s'ha fet el parc Nadalenc, s'han escapçat els sous dels funcionaris, dels regidors(?) i ara li toca a la Policia. Diuen i diuen i "vuelven a desir" que no hi ha un puto duro al calaix de la casa de la vila, ni a la Generalitat, ni al Gobierno Central. Sort que ara ha arribat el Mag Rajoy on tothom ha posat les seves esperances. Perquè del Mas ja no se'n refia ni Déu.

Acabo de llegir i de sentir que aquest senyor Mariano (és que ni el nom m'agrada), amic de la Camacho, tancarà l'aixeta de moltes obres públiques.
Ara som on volia anar a parar. Calfell, gràcies a la falera del Sr. Jordi Sànchez i la seva companyia, en té començades unas quantes d'aquestes obres. Tenien pressa de cara a les eleccions i es van iniciar moltes coses. Encara que no els van servir per a res.

Hi ha el passeig que va camí de ser un museu arqueològic, el Cine Iris que va avançant a pas de "mono bobo", El casc antic que no està acabat, un projecte de Mercat que ja veurem com es comença i, naturalment, quan s'acaba. No parlo de Segur ni de les urbanitzacions perquè desconec la situació...ja hi ha qui ens pot posar al corrent.
L'alarma m'ha sonat quan he conegut la notícia: Si tanquen l'aixeta de l'obra pública, què passarà?
¿No calia plantejar-se cobrir altres necessitats abans que la construcció d'un centre cívic, d'un passeig o d'un mercat, iniciats de pressa i corrents?

Totes aquestes despeses, dedicades a altres necessitats més urgents potser haurien pal·liat moltes situacions dramàtiques de caire social.
Pregunto jo, innocent de mi.
Com he dit tot és escriure per escriure, però de passada, si això fa reflexionar a algú, que no ho crec, però mira "que volti la pepa" com diuen els jugadors de botifarra, quan no hi ha trumfo. Ara voltarà perquè no hi ha euros.

POST COIT ELECTORAL

2011-11-23T11:24:00.001+01:00

D esprés de reflexionar, disseccionar, fer la biòpsia i analitzar els resultats electorals, he arribat a aquestes conclusions a nivell local.

Prenent model de la portada del PUNT AVUI, m'he permès aquesta juguesca gràfica, amb la meva mala preparació informàtica, ben palesa:

I, ara, en aquest moment, un amic, molt amic del cosí germà de la cunyada de la mare d'un cosí del meu veí , em diu que m'he descuidat un detall:

CALAFELL NO ÉS CATALUNYA, NI TAMPOC ESPANYA.

O sigui que CALAFELL ÉS DIFERENT

Chopin pot salvar Calafell

2011-11-12T11:21:00.001+01:00

Dels nocturns de Chopin el n.20 és el que més m'agrada. Aquest compositor és un dels meus preferits, no l'únic, evidentment. La seva música em transporta, em desplaça, m'obnubila, em deixata, em fon, em dilueix, em desintegra, m'al·lucina,...que m'agrada hòstia, que m'agrada!! Si mai em suïcido, cosa més que probable, ho faré escoltant aquest nocturn...

Jo proposaria posar aquesta música de Chopin de fons en els plens de l'Ajuntament. Escoltant-la no es pot ser hipòcrita, ni corrupte, ni enemic del poble.Tot el consistori parlaria amb suavitat, sense insultar, amb respecte, amb les mirades endolcides pel só que goteja del piano.

S'acabaria el ple i anirien tots plegats a fer un cafetó o, perquè no, un wisqui o un gitònic a cal Bolet, (proposo jo) on serien atesos/as per la dolça amabilitat de les seves dependents amb la Pepi al capdavant.

És un tema a estudiar: Chopin podria ser una salvació per al nostre poble i aquella "nova forma de fer política" que tots cerquen però que no es veu per enlloc.

Mentre...

2011-11-10T20:45:00.002+01:00

Encara em fan olor de farigola les mans. Acabo de celebrar un ritus tradicional a casa nostra: Posar les olives en sal. Molt senzillament: Aigua, sal i uns branquillons de farigola. A casa, quan era jove, hi posàvem també sajolida.
Només la cerimònia de la preparació ja és quelcom sagrat. Me'n queden dos pots de l'any passat i estan excel·lents. L' experiència m'ha ensenyat que és millor posar-les en pots petits. Quan els obres duren menys i no es malmeten. També us aconsello conservar-les tapades amb un sac de brossa, negre o en una estança a les fosques. Si passeu per casa farem un vinet amb arbequines.

Fa temps, un polític va dir referint-se a mi, de forma insultant: "Aquest es pensa que està pel damunt del bé i del mal" i no em va ofendre perquè, en certa manera, la va clavar.

No ho preneu com una prepotència si us dic que sempre he denunciat allò que em semblava incorrecte, sigui del color que sigui i sense por ni vergonya. Però clar, ser neutral no ven i reps hòsties de tots els cantons. Segur que m'hauré equivocat moltes vegades. Però ho he fet volant sempre, com deia el meu estimat polític,que ara es podreix en l'oblit del poble, pel damunt del bé i del mal.

Molta gent pensava i potser encara pensa que tot el que faig és cercant algun benefici especial. Allà ell o ella qui pensi així.

Mentre es barallen en debats electorals, volent-nos demostrar que la tenen mes llarga que el contrincant, jo agafo 10 quilos d'olives i els poso en sal.

Mentre Berlusconi es desenganxa de la poltrona, amb feina perquè s'hi va enganxar amb "Superglue", jo me'n vaig amb la K-mama a Palafolls a fer teatre (molta gent no sap ni on és Palafolls)

Mentre corren pel poble gravacions d'un regidor del PP que fan trasbalsar a la gent, especialment als polítics, jo me'n vaig a caminar am la meva esposa fins a sant Salvador.

Mentre molta gent es crema els dits en l'Iphon (o com cony es digui), jo em cremo els dits en el teclat de l'ordinador per escriure això i moltes coses més i encara em sobra temps per llegir els contes de Nadal com a membre del jurat.

Mentre hi ha qui pega, mata o tortura, a dones, infants i homes, jo vaig a jugar amb el meu net i li explico que això no s'ha de fer. Un dia també li diré que no té solució. A no ser que el Rajoy amb la vareta de la fada padrina ho arregli tot d'un toc am espetec d'espurnes.

Mentre hi ha gent corrupte que "enchufa" parents i nombra càrrecs a dit, jo vaig a la ràdio i presento un programa sobre la història del turisme a Calafell, sense cobrar ni cinc, com sempre.

I això i molts coses més, és el que he fet fins avui: he pagat els impostos (fins i tot l'IBI, senyor regidor), he col.laborat en tot el que he pogut, i ara només em preocupa cobrar cada mes la pensió de jubilat que he anat pagant durant quaranta anys amb la meva suor, que ha estat molta.

I si un dia em diuen que no hi ha metges, no hi ha pensió, o no hi ha llum, m'emprenyaré, com tothom; però m'aguantaré com qualsevol grec, sudanès o maurità; que de més magres n'he passat.

No sé si estic pel damunt o pel davall del bé i del mal. El que sí he de dir és que, malgrat quatre cosetes que em fan ser feliç, tot el demés ja me la comença a "repampimflar", com deia el meu amic Albert Compte que en pau reposi o "me la porta fluixa" com dèiem al meu poble.

I per avui, s'ha acabat el bròquil, apa siau!!

Enquesta "minimalista"

2011-11-06T08:31:00.000+01:00

El meu amic Tothosap m'ha picat en el diari Baix Penedès. Diu que l'enquesta que proposo en aquest bloc és "minimalista" perquè em limito a demanar el parer , "fer la porra", només amb dos partits: El PSOE i el PP.
Ho he fet per simplificar les respostes. La propera contesa, del 20 de novembre, tothom sap que es limita a dos contrincants: els que representen la Dreta i l'Esquerra (Encara que les ideologies actuals estan de rebaixes). La resta de partits concurrents són mera comparsa, sense voler ofendre ni menysprear la seva importància a l'hora de formar les Corts de Madrid.
El més habitual que sents, en motes tertúlies, és la pregunta: ¿Qui s'endurà el gat a l'aigua (amb perdó dels defensors dels animals), el Rubalcaba o el Rajoy?
I ara m'arriscaré a avançar, encara que els socialistes m'estirin les orelles, que, pel que sembla, el segon serà el proper president del govern.
No entraré a explicar el perquè, ni a analitzar els pecats polítics dels uns i els altres. Hi ha una gran part de culpa deguda a la crisi ferotge que patim i, sembla obvi que aquest fenomen ha fet més mal a qui governa.
Esperem el debat que ens anuncien i podrem opinar i fer la porra amb més coneixement de causa.

Avui amb aquest dia plujós tant gris, he sortit de bon matí i he vist cartells penjats de forma molt austera, per cert.
La impressió que tinc mirant-me el retrat de la Chacón és que han triat ua imatge d'aquesta senyora molt poc adient, segons el meu parer. L fotografia és en blanc i negre i el seu rostre delata, de bell antuvi, la derrota.La imatge feia joc amb la grisor dels carrers plens de fulles seques i mullades. Fins i tot el nostre pescador de pedra sembla que li hagi donat l'esquena.
Ja em direu que us sembla aquesta percepció.
A mi m'interessa molt la semiòtica, l'idioma dels signes. Aquest rostre tacat i trist, no m'engresca gens. Potser vol apropar-se al poble tant demacrat per l'economia.
El Rubalcaba és una altra cosa. Sempre, inclús en els seus pitjors moments de salut, ha ofert un rostre somrient i ple d'optimisme. a mi, la veritat, em cau molt bé; és una llàstima que perdi les eleccions, segons diuen les enquestes, perquè el considero un dels millors polítics espanyols , actuals.

Per acabar, no puc passar per alt els possibles resultats a Catalunya. Vaig estar temptat d'afegir en l'enquesta, el partit nacionalista CIU que en la nostra nació pot ser que triomfi i que tingui pes a les Corts. Però com que són eleccions "generals", no els he volgut incloure ni barrejar amb els dos partits espanyols. Ja ens vagarà de parlar-ne.

el mèlich: Tornem amb permís del Facebook

2011-11-02T05:55:00.000+01:00

el mèlich: Tornem amb permís del Facebook

El Pilar del 3 de vuit. Octubre 2011

2011-10-20T11:30:00.001+02:00

Unagrua !

“Volverán las oscurasgolondrinas…”

Gustavo A. Béquer

Entraves per qualsevol indret dels nostrelitoral i els seus cossos metàl·lics volaven damunt nostre. Cigonyes amb potesde Tour Eifel i el seu farcell ple de formigó, de taulons, de totxos,grinyolant amb cants de rovell. Eren la nostra sort, el nostre mannà, malgratels planys ecològics d’apocalipsi del paisatge. Van desaparèixer, no sé si tornaran.

Avui m’ha fet un salt el cor. Davant de casahan muntat una grua. M’ha semblat més gran que les d’abans, potser per la faltade la costum. Finalment,els meus ulls enlluernats s’han avesat al seu tamanyformidable. Té la pota blava i el coll groc. Però no és una grua amb la mateixafeina de les que van fugir amb la galerna de la crisi. És una grua pública,vull dir, d’una obra pública, de les últimes del llegat Zapatero i, per afegitó,a Calafell, de l’herència del Jordi Sánchez. Segons resa el cartell són lesobres d’adaptació de l’antiga “Sala” , anomenada també “Cine Iris”.

Potser l’arribada d’aquesta grua és l’anunci ola premonició del retorn de l’au fènix immobiliària. I les tornarem a veure voleiarpel nostre terme. De moment no tenim altra medicina per a aquesta pestaruïnosa. La construcció era el motor indiscutible. Si no volem tornar enrere ino veure més grues esquinçant el cel, caldrà demanar als nostres salvadors que s’inventinun succedani. Hem canviat de manaires, a l’ajuntament, a la Generalitat, alConsell comarcal, a la Diputació, i aviat, ales inevitables Espanyes. Tots ens han promès canvis de política, noves pocionsper aixecar-nos la moral i la butxaca. Però a mi em sembla que sinó tornen les grues, com les orenetes d’en Béquer, ho tenim clar. De moment gaudiré unsquants mesos contemplant els vols la del meu carrer. És un espectacle potent iesperançador.

2011-10-13T20:50:00.000+02:00

Presento un treball de l'assignatura de Sociologia que per la seva actualitat potser us interessarà.

La segregació a l'escola

Un comentari d’aquests dos documents

GaryOrfield (1)

Conferència en vídeo de Gary Orfield, del22/06/11 a Debats d’Educació: http://www.youtube.com/watch?v=10ZdUkSkMrY.

XavierBonal (2)

Entrevista al sociòleg Xavier Bonal, Adjuntal Síndic de Greuges, als Matins de TV3, del 16/05/2008: http://www.tv3.cat/videos/445109

E ls dos documents que hem visualitzat, concreten la seva exposició en lessociaialitzacións, primaria isecundària de l’ésser humà, representades per la família i l’escola. En aquest cas, molt concretament en l’escola i, dintre d’aquest tema en particular, ambdossociòlegs es centren en la segregació. El títol dels dos documents és inequívoc.

En elcas de Xavier Bonald intitulen l’entrevista “Segregació escolar a Catalunya, ien el cas de la conferència del Professor Gary Orfield,“Alternatives a la segregació escolar als Estats Units”.

Però abans d’entrar enel comentari de cada intervenció en concret, crec que és adientcontextualitzar, en clau sociològica el fenomen de la segregació.

Cal recordar que en elprocés de socialització dels infants hi podem destacar dues fites

De la socialització:

Socialització primària
Socialitzacions secundàries.

La primera és la quel’infant troba en el seu entorn familiar. És la que queda més arrelada en laconsciència individual. Molt important perquè determinarà l’inici d’adaptació(socialització) del futur. A l’infant seli presenta el primer contacte amb el món dins del si de la família i aleshoresl’entorn al que s’adapta, li sembla únic, encara que més endavant sabrà que ésun món entre molts altres. Però aquesta no ens ocupa en el present treball,encara que no hi està pas deslligada. És a partir del primer salt del’individu, cap a la socialització secundària, la que estudiarem.

És en la socialitzacióon l’infant s’immergeix en un món nou. En aquest cas el de l’escola. Si bé enel familiar (primària), ja hi ha molts factors que condicionen la seva adaptacióa la societat, no deixa de ser una socialització més limitada, més estanca i onel que més es desenvolupa és la individualitat.

En canvi en lessocialitzacions secundàries, l’infant es veu agredit per diversos fenòmens alsque s’haurà d’adaptar o lluitar amb ells. Aleshores l’ésser humà és quan passa de “L’altre significatiu” que va descriure G. H. Mead, i que sónaquelles persones amb les quals l’individu entra en contacte i es relaciona enprimer terme (La família) a “l’altre generalitzat”. Concepte que s’il·lustramolt bé amb l’acudit de Berger i Luckman que il·lustra les diferencies entreels dos conceptes. “Déu ens dóna la família (arbitrarietat inqüestionable), “gràciesDéu meu per deixar-nos escollir elsamics (llibertat en l’adaptació social)”.

Amb l’escola, l’infantinicia un procés socialitzador molt més complex que depèn del cultiu que trobaen aquest espai. Un dels paradigmes més actuals del món de l’educació infantilés l’anomenat Segregació, leit motivdels dos documents.

Fet aquest preàmbul,intentarem analitzar i comentar els trets més significatius de l’entrevista alSr. Bonal i de la conferència del Sr. Orfield.

En l’entrevista amb elSenyor Xavier Bonald, crec que hi ha més la voluntat política o social, des delseu càrrec d’adjunt al síndic de greuges que no pas un anàlisi sociològic, enel sentit científic o filosòfic. Dic això perquè, al llarg de tot l’interviu,ens nodreix de dades logístiques i d’informacions, programes, solucions etc.,sobre el tema de la segregació, encarat com un problema d’estructures dedifícil solució, més que com l’anàlisi del fenomen des de l’ètica o la moral.

Podem ressaltar tambéel tema de la institucionalització de la sociologia, quan comenta queles escoles públiques i les concertades, han esdevingut un debat molt candent aCatalunya. Perquè aquest pas, que ja faanys es va fer d’ajudar des de les institucions a les escoles privades, haaixecat molt polseguera. Aquí hi entra també el fenomen sociològic de l’estratificaciósocial, amb el concepte d’elitisme entre aquests dos models d’escola.L’economia, la posició social, la cultura influeixen en l’infant que arriba al’escola en condicions diferents els demés companys i companyes.

Aleshores aquestaestratificació, pot provocar les jerarquies dintre d’un mateixcol·lectiu. Els educadors tenen una tasca feixuga davant d’aquestsdesequilibris.

El Sr. Bonaldparla dels guetos en les escoles, propiciats pel rebuig a l’immigració i tambéper l’estatus socials dels infants, fenòmens que, desgraciadament molt sovint,són conseqüència l’un de l’altre. El tema que segons el Senyor Bonal s’hauriad’assolir és l’equilibri en el nombre d’alumnes de procedència externa.Però accepta que aquests criteris de planificació solen ser impopulars.

Quan se lidemanen hipotètiques solucions, ell insisteix en les institucions ( Generalitati ajuntaments) que haurien d’intentar anivellar i equilibrar l’acceptaciód’alumnes en els col·legis, siguin concertats o públics.

Davant del queèticament és una ijustícia, ell declara que s’hauria de donar igualtatd’oportunitas als pares a l’hora d’escollir centre per als seus fills donat queavui, tots els centres es nodreixen dels impostos públics.

La conferènciadel Sr. Ordfiel conté a grans trets conclusions semblants a les del sr. Bonald,des del prisme dels Eu que, com és obvi presenta trets diferencials als deCatalunya, però no tant distants.

Després de feruna exposició de l’educació als EU, parlant-nos de la llibertat dels paresd’escollir escoles, de l’igualtat d’oportunitats dels infants nordamericans, fauna alabança al fet que, de fa temps en aquell país prima la importància del concepte formatiu cpla condició sine qua nondels fruits que dona una bona formació des de l’infància. Ell considera quel’educació és bàsica per l’economia i la productivitat d’un país.

Ara bé, el Sr.Orfield ens presenta la tesi de que la igualtat d’oportunitats no és sempregarantia contra la segregació escolar que segons ell no garanteix plenamentels drets civils i que es perllonga cap a la segregació social. De tots es coneguda la discriminació recialque encara rebrota de tant en tant per aquelles latituds.

Aquestallibertat en escollir escola, va tenir les seves llacunes perquè fent usd’aquest dret, moltes famílies americanes, aixoplugant-se en la llibertat,triaven per als seus fills les escoles segons el color de la pell delsalumnats. Era una de ls servituds de la llei d’integració.

També ensassenyala, el conferenciant, que el fet que les institucions obliguessin atransvessar alumnes d’una escola a una altra, per afavorir la integració il’equilibri, no va tenir gaire èxit. O al menys l’èxit que s’esperava.

Per aenderrocar aquestes barreres socials van néixer les anomenades Escoles magnet per “atraure” alumnes i mestresde forma indiscriminada sense tenir en compte el color de la pell ni l’estatussocial. Aquestes escoles es van situar en llocs estratègics on el fenomen racialdominava la vida dels habitants de cada ciutat, adaptant-se a la realitatsocial de cada zona.

En tot EU s’haarribat a fites notables, amb l’assistència de més de dos milions d’alumnes .Segons el professors Orfield, el President Obama està molt interessat endesenvolupar molt més aquest sistema.

Aquestes magnet schools, basades tàcitament en lalliure elecció, han de garantir públicament que es duen a terme aquestes premisses. I no és tasca fàcil. Els cal oferir incentius al professorat pertreballar a gust i de forma vocacional i amb motivació, i adoptar mesures com,per exemple, el transport gratuït d’alumnes, fer participar als pares en laintegració, trencar amb la jerarquització. I en definitiva, lluitar perl’heterogeneïtat del col·lectiu, respectant l’idiosincracia de cada cultura i decada ètnia.

En fi, que elprofessor Orfield, tampoc ens presenta un panorama gaire optimista, com en elcas de Catalunya. Diu que cal lluitar, especialment des de les institucions.Esperar noves generacions amb cultures més obertes.

Conclusió.

Penso que ambaquest treball hauré assolit les premisses que se’m demanàvem a partir dels dosdocuments proposats. Queda clar que a partir de la socialització primària del’ésser humà, la família, entren a formar part de la seva adaptació (socialització)al món, les anomenades socialitzacionssecundàries, molt complexes, com el mateix món. A l’escola es desenvolupenels primers fenòmens sociològics, especialment amb les segregacions i jerarquitzacionsdels alumnes que també van assolint els seus rols i les seves pròpies identitatsa partir de les relacions amb al que en sociologia s’anomenen els altres.

(1) XavierBonal i Sarró és adjunt per a la Defensa dels Drets delsInfants del Síndic. Bonal (Barcelona, 1963) és llicenciat en CiènciesEconòmiques i Empresarials per la Universitat Autònomade Barcelona (UAB) i doctor en Sociologia per la mateixa universitat. Des de1997 és professor titular del Departament de Sociologia. http://www.sindic.cat/site/files/100/ca/juny/eButlletiXml.asp

(2) Gary Orfield (nascut el 5 setembre 1941) és un nord-americà professor del'educació, dret, ciències polítiques i la planificació urbana a l’Escola deGraduats de l’ UCLA , és cofundador de El Projecte de Drets Civils. Va fundarel projecte el 1996, el qual ha posat en servei més de 400 estudis i 15llibres.

http://en.wikipedia.org/wiki/Gary_Orfield

Ja comença el ball de bastons

2011-09-08T21:38:00.004+02:00

Elscent dies

No sé qui va ser l’ànima en pena que es vainventar aquest tòpic dels “100 dies” Emsona a guerra, a tragèdia (la dels 100 anys, la dels 7 dies o els últims diesde Pompeia). ¿Com es pot mesurar, valorar i jutjar la gestió de qualsevol polític o col·lectiu governant, amb cent dies? Si moltes vegades no es pot nivalorar la gestió de quatre anys. Però hi ha tantes frases lapidàries que jahem arribat a un punt que no sabem escriure o parlar sense tirar de frases fetes.

Sempre he denunciat la poca credibilitatd’aquelles o aquells que escriuen sota el paraigua de les sigles d’un partit o d’un càrrec. Elsmilions de caràcters amb espais que he llegit d’aquesta fauna m’han marejat. Enels seus escrits hi ha la major concentració de paraules fàtues per mm2.

Cent dies de govern. Quina fal·làcia! Entreels primers dies de prendre possessió, celebrar-ho, omplir calaixos delsdespatxos, canviar noms, provar el cul del setial, conèixer el personal i assistira actes protocol·laris, es consumeix tot aquest període. I sí és a ple estiu,no cal dir res més. Això si parlem dels qui entren. Perquè si jutgem als qui esmantenen, ja entrem en un estat de surrealisme dalinià, que és el que té mésconya.

Però clar, les criatures estan nervioses. Vulldir els qui formen el nou consistori. I han d’entaular les batalletes desempre. Els veïns estem, de moment, per altres afers. Hem de fer recompte del’estiu a veure que ens ha deixat la crisi al fons del calaix i a quan enscobren l’IBI, si s’ha apujat l’aigua, l’IRPF o la llum; si podrem anar a urgències, víctimes de laretallada o si trobem escola per a la canalla. A nosaltres els « centdies » ens la “repampimflen”, com dei el meu amic i gran poeta, AlbertCompte.

A Calafell, que és el meu camp de maniobres,ja ha començat la batalla dels « cent dies ». Ha obert foc un regidordel PSC, el Sr. Robert, ara a l'oposició, en aquest mateix Diari. El màximrepresentant del patit que governa (CIU), Sr. Olivella, ja l’ha respost des de la trinxera d’enfront. Aveure per on aniran els següents trets.

Res de nou, tots malden per un “model depolítica innovador”. Un nou sistema més civilitzat, més proper al poble. Aixòdel model de política llampant, fa trenta –cinc anys que ho sento. Una altra camama.

El Roto. El País

El nou model deu ser: tractar al contrincantde reaccionari: fomentar la iniciativa la participacióciutadana(...) El senyor Olivella i per extensió, el seu equip de govern, està ancorat i aplicant polítiques antiquades(...) Però Senyor Olivella, si vostè vol ser antiquat i reaccionari, jo no…

I el senyor olivella contraataca:

“vostèpot parlar-me de consens amb els veïns. El mateix consens amb el qual vostèsvan fer un POUM. El mateix consens amb el qual vostès van decidir instaurar elcarril bici a Segur? (I segueix una llista de retrets).

Pregunto al sofert lector: Això no us sona?Això és innovar el model de política?

Ens volen fer riure. I si ho fem, s’ofenen.

Només els “indignats” ens podien demostrar o almenys fer albirar què és un nou model polític. Però ningú se’ls va escoltar.

El meu model el tinc molt clar. Per això no m’hepresentat mai a unes eleccions municipals. Duraria de Nadal a Sant Esteve. Unconsens és: que els 21 regidors d’un ajuntament, facin pinya, que governin totsen equip, en assemblea, que vagin a fer un carajillojunts, de tant en tant, que s’apropin al poble, que no s’odiïn. Que els de l’oposició (quan els toqui) no esquedin a casa el dia del Mercat Medieval o de qualsevol altre esdevenimentpopular.…que no s’amaguin. On són ara? I que no plorin ni es cabregin i diguin“ara no jugo”, com els nens del pati, quan perden unes eleccions. Els 21regidors del nostre ajuntament han de ser un grup d’amics que s’estimin entreells i estimin al poble .

Això podria ser un nou model de política. Curacasolana, senzilla com una til·la. Aquesta monsergadels cent dies i aquest feix de frases demagògiques, i aquestes batalletes del’avi dels Zipi i Zape, sí que són reaccionàries i tant antigues i demodés com el RoCkabilly. Per un museude La Transicióvan bé aquestes batalletes de partits rancis i casposos; per a un segle XXI ambcrisi i amb manca de solucions, fa falta gent sense naftalina.

Ja són aquí de nou.

2011-09-05T07:05:00.002+02:00

Rockabilly

Mites del segle XX

Ja tornem a tenir aquí la festa Rockabilly.
Aquest moviment peculiar que resisteix el pas del temps, és més una actitud vital, una forma d’estètica, que només una música en concret.
Rockabilly ( Rock+ hillbilly) Fusió de diversos estils musicals, des del Country prehistòric (hillbilly), fins al Rhythm and Blues precursor del Rock and Roll.
A Calafell, ja fa uns quanta anys, que ens visiten. És un espectacle veure pels carrers aquesta gent tant kitsch, vestida de forma que ara ens resulta estrafolària i que era la moda dels anys 50. Són els èmuls d’aquells rebels sense causa, els James Deans , Marlons Brandos, Marilyns, Natalie Wood, Eddie Cochrans, Elvis o Johnny Casch.

És molt recomanable visitar la seva carpa al costat del Poliesportiu. Si bé no deixa de ser un muntatge comercial, al menys, ofereix una visió d’aquella època mítica dels 50. Amb la música rockera, el mostrari de cotxes d’aquells anys i amb una boutique amb tota mena de gènere (Cd’s, Samarretes i objectes) típic d’aquesta manifestació artística que va marcar una època en la meitat del segle passat. Un autèntic museu ambulant.

Actuen, a torn, diverses orquestres de gran qualitat.

Les dones amb la seva floreta al cabell, símbol del rockabilly més clàssic, el minibolsset i els seus "can-cans" i "topolinos" ; ells amb els seus tupés engominats, al més pur estil Elvys, les camises multicolors, barrets texans, tatuatges i les camperes. ens regalen un ambient que et transporta pel túnel del temps als anys del Rock and Roll.
És especialment recomanable per als nostàlgics que un dia vam aprendre a ballar el Rock around de cloc en un Dual de maletí.

Malgrat que l'alcohol no és una beguda desconeguda per aquesta "penya", no hi ha hagut mai cap problema. Són gent educada, amable i pacífica que van "txutats" de rock. Algunes parelles són autèntics ballerins que solen fer rogle d'admiradors.passegen pels carers de la platja amb el seu exhibicionisme innocent, cofois de ser, per uns dies, l'admiració dels badocs. Entren als bars que els solen rebre amb satisfacció i omplen els hotels de Calafell. Una aportació gens rebutjada en temps de crisi.

Si aneu a compartir la seva festa ja em direu que us ha semblat.

Potser s'ha de retreure quelcom de negatiu i és el preu de l'entrada que pot esdevenir prohibitiu, especialment, per a la joventut.

****************************************

Mercats

2011-09-04T11:22:00.002+02:00

Bon profit

No sóc folklòric ni folklorista. I menys encara pel què fa referència a aquesta paròdia dels mercats medievals, tan en voga d’uns anys cap aquí. No m’agraden, són una mala versió de pessebre vivent de la Mare de Déu de Setembre. Però això no és més que una opinió tant rebutjable com qualsevol altre. Ara és el què es porta: Fires i mercats de tota mena. En defensa dels qui recolzen la idea d’aquests esdeveniments, constataré una evidència positiva. En mig de l’epidèmia de crisi que estem patint, per a molts comerciants i vilatans calafellencs, aquestes diades són el revulsiu que els treu de la UVI de l’agonia de final d’estiu. En el cas del Medieval. la seva estratègia de celebrar-ho en la mateixa fita de la temporada, es molt adient perquè fa que es recuperin els calaixos de molts veïns. Encara que en el mercat hi ha més badocs que compradors, i molta gent que s’atipa, alguna cosa cau, fora del simple tiberi. A Vilanova i La Geltrú m’hi va tocar viure temps de no gaires folgances. La fira del novembre, per aquell temps, també va entrar en crisi. El comerç de ramaderia, maquinaria i locomoció va perdre el seu protagonisme i la Fira es va omplir de parades de menjars i “chiringuitos” de degustació, on la gent hi anava de tapes , el capvespre. Uns trempats amics meus van batejar aquell avenç com la “Fira de la fam”. Si em permeteu la paròdia jo diria que a Calafell es munta, sense tant dramatisme, el “Mercat de la gana”. Potser és la única rèplica autèntica de l’ Edat Mitjana perquè, segons diuen, en l’era medieval se’n passava molta, de gana; sota el comte Guillem de Septimània, Guifré el Pilós o Ermessenda de Carcassona.

Foto: Bloc de Segur

Topicotarapia ( Retorn)

2011-08-16T12:28:00.019+02:00

Fem una mica de memòria:

Ja fa temps que el Dr. Bandini i jo, vam inaugurar, dintre del Club del cronopi, un consultori dedicat a la teràpia del tòpic.Quan parlem de tòpic, ens referim a la 3ª definició del Diccionari de la GREC

3 m LIT/LÒG 1 Argument general que s’aplica a tots els casos anàlegs, lloc comú.
2 Expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. Els tòpics que hom aprèn a l’escola, que hom llegeix a la premsa.

La Topicoteràpia és una ciència nova que estem desenvolupant, amb el Dr. Bandini, perquè pensem que hem arribat a una situació dramàtica per part dels escriptors i escriptores actuals i, per afegit, entre la gent del carrer, la qual cosa és molt més greu.
El meu amic Miquel Caselles que comenta, sempre fugaçment, les meves entrades del bloc, em deia fa un parell de dies: “Tot està inventat”.
Segons aquesta teoria, ja només ens queden els tòpics, amb les seves germanes, les frases fetes i els seus cosins, els llocs comuns. Jo discrepo de l’afirmació del Miquel que, per cert, és un dels tòpics més emprats.
La meva resposta és: Sembla que “tot estigui inventat” perquè no hi ha “inventors” nous.

Encetem la nostra consulta i demanem la vostra col·laboració.
Un servidor, Dr. Argentviu, s’ocuparà dels diagnòstics de les malalties tòpiques i el Dr. Bandini ens donarà les seves fórmules magistrals de guariment.
La nostra teràpia no és solsament indicada per a la gent que junta lletres (Hauríem de dir junta tòpics), sinó també per a aquells que els agrada parlar. Aquests darrers són els que fan més estralls amb els virus tòpic.
Es tracta d’una teràpia físicament innòcua. Les úniques contraindicacions , molt poc importants, poden ser de caràcter psicògen. Però, abandonant el tractament, el pacient/a pot seguir vivint enganxat al tòpic com si no hagués passat res.

Dit això, només hem d’afegir que el Dr. Bandini i jo, esperem les vostres propostes.
Indiqueu-nos quins són els tòpics que us causen més trastorns, i nosaltres mirarem de pal·liar-ho en la mesura dels nostres coneixements.
Contempleu aquesta imatge de Roc-Lun. Hi capteu l'intercanvi de tòpics? Són microbians però es poden combatre.

Estudi d'un nou tòpic

Doncs bé, després de dos anys sense tractar el tema tornem a entrar en matèria.
La primera infecció tòpica que tractarem en aquest retorn és l’expressió "Coneix-te a tu mateix"
Es tracta d’un virus d’una patologia extrema. Ja des del temps de Plató, que va ser qui va escampar aquest germen, el "Coneix-te a tu mateix" s’ha anat estenent des dels camps de la filosofia, la psicologia i i tota la gama de gurus de l’esoterisme, amb una virulència colossal.
Tots n’estem infectats. Reflexionem: ¿qui no ha rebut la inoculació nefasta d’aquest virus en alguna ocasió? Les estadístiques del institut d’estudis tòpics de la Universitat de Silverston en una enquesta recent, marquen que més d’un 99% de la població civilitzada i en us de raó viu afectada, de forma activa o latent, pel tòpic esmentat. L'1 % restant cal cercar-lo en algun pastor o ermità que passa la seva vida a la muntanya o al desert o aquella gent que viu sola sense contacte amb la civilització. A partir d’una colònia de dos individus el virus s’apodera del col·lectiu i comença a fer estralls.
Escoltem el que ens diu el Dr. Raimon Reverdy, emèrit de la facultat de Filologia paixto de la universitat de Kabul:

"En el nostre treball recent sobre l’idioma paixto i la majoria dels seus dialectes, que es parlen, essencialment, en la frontera entre Pakistan i Afganistan, hem constatat i registrat aquest tòpic en moltes converses entre els pathans, ètnia predominant de la zona. Ho hem de fer constar, i afegir que com que no hi ha literatura escrita, el tòpic "Coneix-te a tu mateix" , es transmet de forma oral entre els rabins de la població. I es pot escoltar sovint entre les regles del “pastunwari” que es el compendi de les seves normes ètiques i morals dins de la seva religió de confessió islàmica”.

Aquest ha estat només un exemple exòtic que il·lustra la total expansió d’aquesta pandèmia a tot el planeta.

Orígens d’aquesta malaltia:

Com hem apuntat més amunt, la referència més antiga del tòpic la tenim en Plató, en les seves ensenyances (Diàlegs) que després va publicar el seu deixeble Sòcrates ". Nosce te ipsum".

Aquests grans filòsofs tenien alumnes molt avançats que els feien peguntes constants sobre l’essència humana. Quan es veien entre l’espasa i la paret de qüestions de difícil o impossible resposta, tiraven de tòpic: “Coneix-te a tu mateix”. A l’alumne se li quedava cara de rot i passaven a una altre assumpte.

Això demostra que els tòpics són sovint pedaços o sargits per les mancances de resposta. Al llarg dels temps, els anomenats mestres han infectat de tòpics la humanitat. I com que ho han dit els savis la gent pensa “no seré jo qui li esmeni la teoria”. I així es van enquistant en el cervell humà i arriben a fer quasi impossible el remei.
ta,poc puc passar per alt comunicar als lectors que fins hi tot ei gran manc de les lletres Miguel de Cervantes era un infectat pel tòpic:

"...Lo segundo, has de poner los ojos en quien eres, procurando conocerte a ti mismo, que es el más difícil conocimiento que puede imaginarse..." ( Miguel de Cervantes , "El ingenioso Hidalgo Don quijote de la Mancha". Cap 52)

Avui hem arribat a una metàstasi d’extensió incalculable. Tothom juga a psicòleg, tothom et dona consells. Bruixes, tiradors de cartes, especialistes en esoterisme,articles i llibres d’auto-ajut. Un exèrcit de galifardeus que ens volen arreglar la vida. I el que és més greu és que també ens etziba la frase, la nostra veïna d’escala. Es posa transcendent i abaixant les parpelles amb suficiència ens arria: "...mira a tu el que et cal és fer una profunda reflexió i començar per conèixer-te a tu mateix. Quan t’hagis trobat, quan examinis tot el teu interior, començaràs a comprendre moltes coses...” I m’ensenya la revista del cor que està llegint. Allí ho explica tot. Ella n'ha fet un copia i enganxa mental.

Fins aquí podíem arribar. Fins i tot la veïna, que no va ni acabar el graduat escolar, que em diu que Martí i Pol eren dos grans poetes, ella em vol arreglar la vida i m’envia a cercar-me i a conèixer-me a mi mateix.

Hem de fer quelcom, hem de cercar, com sigui el possible guariment d’aquest tòpic tant nefast.

No vaig bé, no em conec.

Símptomes

· Com que està tant apoderat entre els humans i humanes, els símptomes quasi ni es noten.

· Qualsevol persona de qualsevol escala social o cultural el pot portar.

· Només es manifesta quan algú se t’acosta i et diu “Tu el que has de fer...” Alerta! que te l’etzibarà. S’ha d’anar amb compte.

· Sol ser gent que et comença a parlar d’ella per passar a preguntar per tu.

I, ja per acabar el preàmbul, unes frases breus del Professor Goizka Vidarraure que podem llegir en el seu llibre “Al hilo del engaño” publicat per Alfa-Beta. Barcelona. Edició del 2003:

“...Hay que luchar sin descanso contra los tòpicos infecciosos. Sacarlos de nuestro lèxico, de los vademecums, de nuestras charlas, de los libros. Es necesario luchar por la originalidad y la claridad en las ideas y conceptos. És condenable dejar perpleja a una persona con tòpicos como “Conócete a ti mismo...”.

Fins aquí la meva aportació, la meva denuncia. Ara el Dr. Bandini ens oferirà els seus doctes consells per a combatre aquest nou tòpic un dels més comuns i perillosos entre els humans.

****

Tractament del Dr. Bandini

Recientes estudios realizados por la ATIZA ( Asociación de Tópico-Inmonorología de Zaragoza) han demostrado que la práctica continuada de este tópico tan dañino provoca insomnio crónico con idas y venidas al lavabo, sequedad de boca y de ropa, alteraciones de la escritura a máquina y apertura de poros a la altura del bolsillo. Para contrarrestar dichos síntomas, A. Belén Pastores, co-directora de ATIZA y autora de la colección de videos “Dale al pause que voy un momento al baño” sobre el comportamiento de los individuos en sociedad, recomienda un tratamiento clásico: una dieta rica en tortillas de aspirinas y bocinazos a lo Harpo Marx a cinco centímetros de la oreja una vez cada 6 horas, fines de semana incluidos.

Sin embargo, para atacar este caso tan peligroso de tópico, con síntomas de extrema gravedad y consecuencias altamente tóxicas para quien convive con uno de los afectados, mucho me temo que el Dr. Argentiviu y yo mismo debemos recurrir a uno de los hombres más controvertidos que ha dado la historia reciente. Un visionario, un adelantado a su tiempo y, por qué no reconocerlo, uno de los teóricos de la conducta humana del que más ha bebido nuestra terapia psicológica para el tratamiento de los tópicos.

Mikel Stormberg, cantautor australiano de origen alemán convertido en escritor de libros de autodechoqueayuda, en su tan conocido libro “ Sunday morning in green shorts”, aconseja a todos sus seguidores que se conozcan a sí mismos, pero que lo hagan de un modo poco sutil, poco romántico, mucho más pragmático. Recomienda, sencillamente, concertar una cita consigo mismo, a una hora en que a las dos partes les vaya bien, y tomar pasar unos ratos juntos.

Aquí es mostra un pacient que s'ha trobat a dos "si mateix". Aquest perill s'ha de córrer.

Eso sí, en un lugar concurrido, porque a la hora de quedar con desconocidos toda precaución es poca, que hay mucho loco suelto por ahí. Tomar unas copas, compartir una cena, quizá un paseo por la orilla del mar ( en épocas no estivales puede substituirse esto último por una partida de bolos o de la cosa esa de los salones recreativos que es una mesa que suelta aire por unos agujeritos y hay que meter goles, o algo así).

Y el paciente, poco a poco, irá dándose cuenta, tras el deslumbramiento inicial, de que en realidad conocerse a si mismo no es tan interesante. Se percatará, si se ha seguido el tratamiento con corrección, de que habitualmente uno mismo es un coñazo, un soso, un tío plasta o una tía ñoña. Y comprenderá, no sin cierto dolor emocional que deberá tratarse con cataplasmas de plastilina en la sien e inyecciones de pan con tomate y chocolate en la suela del zapato, que el tópico que le afectaba y al que en cierto modo se aferraba para seguir adelante con su vida, no es más que una vil patraña de un puñado de analfabetos vitales que van por el mundo de Mari Consejitos para que unos cuantos pobre gentes les compren libros y revistas y pastillas naturales y viajes astrales y suscripciones a clubes de fans de viejos con barbas y túnicas que les dan sermones desde púlpitos de contrachapado y que se gastan el dinero de los demás en putas y whisky y comilonas mientras esos pobres desalmados vuelven a sus casas dándose palmaditas en la espalda y esperanzados de que las cosas, una vez consigan esa chorrada de conocerse a sí mismos, les vayan un poco mejor y les mejore la mierda de vida que llevan. Ea.

Depuis le Jour

2011-08-13T20:26:00.002+02:00

Quan un reflexiona sobre l'essència humana no pot pe més que sorprendre's. Com pot haver-hi tanta varietat de formes de ser. Sembla que sigui impossible posar sota l'expressió "homo sapiens" les actituds violentes, els comportaments criminals , l'estupidesa, les guerres...convivint amb moments màgics de la història de l'art, com aquest de la prodigiosa Montserrat Caballé.

Ens hem de consolar de tanta misèria humana, en tots els sentits, i gaudir del privilegi d'aquesta veu. Aquesta senzilla ària de Charpentier és una de les peces cimeres que ha cantat la Caballé. Semble impossible que unes cordes vocals puguin arribar a assolir aquests reptes, aquests matisos tant subtils, aquests canvis de textura....Gràcies Montserat.

Si us plau escolteu amb atenció . És un moment inigualable dins de la història de l'òpera: "Luise" de Charpentier,, "Depuis le jour", ària de Montserat Caballé.

<p>&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;lt;/if&amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe width="480" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/wG7gRR0S4p0" frameborder="0" allowfullscreen&amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;</p>

Quan acaba el prodigi despertem de nou a la vida. Tornem a morir lentament en quest món on un dia vam aterrar des dels llims del ventre d'una dona. Potser si al sortir a la llum haguéssim sentit aquesta ària...

Cròniques d’anar per casa

2011-07-24T11:52:00.002+02:00

Unaltre esborrany
( Publicat al Diari Baix Penedès el divendres21/7/11)

Com cada divendres, esmorzo amb el Diari del Baix Penedès  i el contrincant el 3 de vuit. No llegeixo l’altra premsa amb assiduïtat. La ràdio i latelevisió em martellegen cada dia com un compressor amb les notícies genralsque m’arribo a aprendre de memòria. Amb això i els diaris digitals en tincprou. M’interessa la premsa escrita local i comarcal. 

Doncs bé, em vaig cruspint l’entrepà de pa ambtomàquet i botifarra negra, mullat amb una canyeta i unes olivetes, que és un dels meus actes de plaerirrenunciable. 

He seleccionant els articles d’opinió (semprepego una ullada en diagonal, abans de llegir-ho tot) i, de sobte , a baix, enun raconet, veig el meu nom. Ensulfato de cervesa el diari i els pantalons d’uncompany. “Però que cony és això?...”

Els vailets de redacció  (potser alguna “vaileta”) ja me n’han fet unaaltra de les seves. Han copiat del meu bloc la primera part d’una entradaintitulada “Esborranys”. La que fa referència a la meva opinió en el tema segregacióo independència o secessió, fot-li com vulguis, de Segur de Calafell. I josense assabentar-me’n. El company no s’ho creu.

Aquesta és una història que s’ha remenat molt.Tant que potser ja put i que, gran part del veïnat se la pren amb conya sorneguera.Allò que els cristianos en diuen« pitorreo ».

No m’enutja pas la publicació del meu escrit,al contrari, ha estat tot un honor que se’m tingui en compte. I dic que no empuc pas emprenyar perquè el meu bloc es penjat en públic i per tant jo només empuc irrogar la propietat de la idea, que un cop l’he publicat, ja és d’uspúblic. Però clar, així de sobte, em va agafar amb els pixats al ventre i pensoque he de fer algun aclariment.

El títol és eloqüent: “Esborranys” No cal queus digui què és un esborrany. També hi ha un altre subtítol que diu”Apunts  del bloc de notes”

Això és quelcom que faig habitualment quantinc un projecte d’escrit . Prenc apunts i després, si em sembla, en faig unarticle, crònica o narració. Aquest sistema no és cap descobriment. Aleshoreshe de dir que potser aquestes frases tan directes de l’esborrany, s’hand’esmenar, si convé, discutir i exposar-les en un treball ben acabat. Ho dic perquèja m’han assetjat pel carrer gent de Segur i de la platja i poble amb diferentstons d’estat d’ànim. Al bloc també hi han entrat comentaris. En diversossentits: “ quina manera d’anar al gra” Ja hi tornes?”  “Sembla que Segur t’obsessioni”  “Poc estan per segregacions la gent de Segur” “Enaquest temps de crisi, no ens vinguis amb romanços”.

A mi em sap greu que els meus apunts esprenguin com inici d’una polèmica. O potser no me’n sap, ara que m’ho rumio, noho sé. Tampoc són tant nocius. El que veig és que la redacció del Diari potsersí que en cerca la reobertura del tema. Amb tanta insipidesa de notícies i decomentaris, potser cal gratar la nafra de nou. Ja ha passat el xarampióelectoral. Ja tenim els nous, o no tant nous, discutint i fent la puta i la Ramoneta dels sous i elscàrrecs de confiança, i els oblidats (no vençuts) passejant amb el cap cot, aveure com ataquen la depressió es recuperen de l’atzucac, que a Calafell haestat prou notable..

 Aras’han d’encetar nous vells temes.

Espero que un dia pugui desenvolupar la meva“tesi” de Segur de forma més elaborada, acurada  i presentable. No com ara amb quatre gargotsmal girbats. I Als redactors, gràcies… Però això s’avisa se’m va entravessar unpinyol d’oliva al ganyot que, mica més (expressió molt calafellenca), m’ofego.   Penso que aquelles quatre ratlles eren méspel Tothosap que per a una tribuna d’opinió. 

Carles Sentís, sí però no

2011-07-20T09:35:00.002+02:00

Morals 99 anys el periodista i escriptor filofranquista Carlos Sentís

Va alinear-se amb el bàndol franquista després del cop d'estat i va dedicarels seus treballs periodístics a servir els interessos del règim

El periodista Carlos Sentís ha mort a l'edat de 99 anys, segons hanconfirmat aquests dimarts fonts del diari La Vanguardia. Malgrattreballar per al conseller de Finances del Govern de Lluís Companys, Sentís vaalinear-se amb el bàndol franquista després de l'aixecament militar del 18 dejuliol de 1936, justament ara fa 75 anys. De fet, Sentís va allistar-se a lestropes colpistes i va celebrar públicament l'entrada de les tropes de Franco aBarcelona. El febrer del 39 Sentís va escriure l'article 'Finis Cataloniae' enquè qualificava de gàngsters el president Companys i la Generalitat deCatalunya. Durant el franquisme va defensar la imatge internacional d'Espanya iva ser, entre d'altres, director de l'Agència EFE. Entre els guardons que hanreconegut la seva tasca periodística s'hi compta el Fraga Iribarne dePeriodisme atorgat l'any 1974.

En aquesta foto, pràcticament inèdita, Carles Sentís el dia de les noces de Carlos Barral a la capella de Sant Pere de Calafell. És el segon del fons (com si dormís). Eren parents amb la família Barral.

Durant els anys 40 va ser corresponsal de guerra de diversos mitjans entre els quals destaquen 'La Vanguardia', diari al qual ha estat vinculat bona part de la seva vida. També ha estat director de l'Agència EFE, del diari 'Tele/eXpress', degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya entre 1986 i 1991 (sense ser escollit per sufragi pels col·legiats) i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1986 i amb el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria el 1998. El 26 de gener de 2009, efemèride dels 70 anys de l'entrada de les tropes de Franco per la Diagonal, el llavors titular espanyol de Treball, el socialista Celestino Corbacho, li va lliurar la distinció del mèrit al treball.

Text estret del diari digital Directe!cat

Memòria Històrica

2011-07-18T09:55:00.004+02:00

Avui fa 75 anys que Espanya va recular mig segle

Cal que ens ho recordin.
El meu pare que en va ser part activa: Sergent republicà ferit i amb mig any en un camp de concentració m'ho explicava amb detall. Jo ho he explicat a les meves filles i ,quan sigui l'hora als meus nets. Per què no? Per què no? per què molta gent amb la moralina del perdó i de l'oblit, ha d'amagar la veritat de la Història?
Avui fa 75 anys que uns assassins van iniciar una tragèdia que va marcar España per sempre.

18 de Juliol.

El DRAGON RAPIDE. Aquest aparell ple de merda va travessar l'estret .Una tragèdia de més d'un milió de morts començava amb aquest vol maleït

40 anys de calvari.

"I Bajo palio, com si fos l'Hòstia el Franco entrava a les catedrals" (La Trinca).

Al Rouco i la seva patuleia els hauria de caure la cara de vergonya, si en tinguessin.

indignats històrics

2011-07-16T09:07:00.004+02:00

No és nova la indignació que aquests dies passats ha esclatat amb força. Hi ha indignats històrics que han predicat en el desert de les protestes. El poder, com hem pogut comprovar, sempre dona el silenci per resposta: "Això és com el xarampió" tal com ve se'n va.

Avui us presento un "amic" meu de joventut. Molts el coneixeu, al menys d'oïdes. Feu clic damunt del seu nom i ho sabreu tot d'ell

ALlen Ginsberg

AMERICA

América, te lo he dado todo y ahora no soy nada.
América, dos dólares y veintisiete centavos. 17 de Enero de 1956.
No aguanto mi propia mente.
América, ¿Cuándo pondremos fin a la guerra entre seres humanos?
Que te jodan a ti y a tu bomba atómica.
No me siento bien, no me molestes.
No pienso escribir este poema hasta que esté cuerdo.
América, ¿Cuándo nos portaremos bien?
¿Cuándo vas a desnudarte?
¿Cuándo vas a mirarte a través de la tumba?
¿Cuando serás merecedora de tu millón de trotskistas?
América, ¿Por qué están llenas de lágrimas tus bibliotecas?
América, ¿Cuándo enviarás tus huevos a India?
Estoy harto de tus absurdas exigencias.
¿Cuándo voy a poder ir al supermercado y comprar lo que necesite con mi cara bonita?
América, después de todo, somos tú y yo los que somos perfectos, y no el otro mundo.
Tu maquinaria es demasiado para mí.
Me haces querer ser un santo.
Debe haber otra manera de poner fin a esta discusión.
Burroughs está en Tánger y no creo que vuelva. Sería demasiado perverso.
¿Acaso tratas de ser perversa o es sólo una broma de mal gusto?
Intentaré ir al grano.
Rechazo renunciar a mi obsesión.
América, deja de presionarme. Sé lo que estoy haciendo.
América, las flores del ciruelo están cayendo.
No he leído los periódicos durante meses, cada día alguien es juzgado por asesinato.
América, me solidarizo con los sindicalistas.
América, cuando era niño era comunista y no me arrepiento.
Fumo marihuana siempre que tengo la oportunidad.
Me siento en mi casa durante días enteros contemplando las rosas en el armario.
Cuando voy al Barrio Chino me emborracho y nunca me acuesto con nadie.
Estoy convencido de que van a haber problemas.
Me deberías haber visto leyendo a Marx.
Mi psicoanalista cree que estoy perfectamente bien.
No pienso rezar el Padrenuestro.
Suelo tener visiones místicas y vibraciones cósmicas.
América, aún no te he dicho nada sobre lo que le hiciste a Tío Max cuando volvió de Rusia.

Estoy hablando contigo.
¿O acaso vas a permitir que nuestra vida emocional sea dirigida por la revista Time?
Estoy obsesionado con la revista Time. La leo cada semana.
Su portada me mira cada vez que giro la esquina de la tienda de golosinas.
La leo en el sótano de la biblioteca pública de Berkley.
Siempre me habla sobre responsabilidad. Los hombres de negocios son serios. Los productores de películas son serios.
Todo el mundo es serio menos yo.
Y me da por pensar que yo soy América.
Estoy hablando solo otra vez.

Asia se alza contra mí.
No tengo la más mínima opción.
Será mejor que tenga en cuenta mis recursos nacionales.
Mis recursos nacionales consisten en dos porros de marihuana, millones de genitales, un literatura privada no publicable que va a 1400 millas por hora y veinticinco mil sanatorios mentales.
No digo nada sobre mis prisiones, ni sobre los millones de desgraciados que viven en mis macetas bajo la luz de quinientos soles.
Ya he acabado con las casas de putas de Francia, Tánger es la siguiente.
Mi ambición es llegar a ser presidente a pesar de ser católico.

América, ¿Cómo voy a escribir una santa letanía con tu mal humor?
Continuaré, como Henry Ford, ya que mis estrofas son tan personas como sus coches.
Más aún, son todas de diferentes sexos.
América, te venderé estrofas a 2.500 dólares la pieza. 500 dólares de rebaja por tus estrofas viejas.
América, libera a Tom Mooney.
América, salva a los republicanos españoles.
América, Sacco y Vanzetti no deben morir.
América, yo también soy los chicos de Scottsboro.
América, cuando tenía siete años mamá me llevaba a las reuniones de la Célula Comunista, nos vendían garbanzos, un puñado por entrada, una entrada costaba un níquel y los discursos eran gratis.
Todo el mundo era amable y solidario con los trabajadores.
¡Todo era tan sincero! No te haces una idea de lo bueno que era el partido en 1935.
Scott Nearing era todo un gran anciano, un verdadero mensch.
Madre Bloor me hizo llorar. Incluso una vez ví a Israel Amter con mis propios ojos.
Todo el mundo debe haber sido espía.

América, en realidad tú no quieres la guerra.
América, son ellos los rusos malos.
Los rusos, los rusos y también los chinos. Y los rusos.
Rusia quiere comernos vivos. El poder loco de Rusia. Quiere sacar nuestros coches de nuestros garajes.
Quiere llevarse Chicago. Necesita un Reader’s Digest Rojo. Quiere tener nuestras fábricas de coches en Siberia. Con su enorme burocracia controlando nuestras gasolineras.
Y eso no es bueno. Argh. Ellos enseñar a Indios a leer. í‰l necesitar grandes negratas.
Ah. Ella hacernos trabajar dieciséis horas al día. ¡Socorro!
América, esto es algo bastante serio.
América, esta es la impresión que te llevas al ver la televisión.
América, ¿Son así las cosas?
Mejor debería irme al trabajo.
Es verdad que no me quiero apuntar al ejercito o manejar un torno en fábricas de repuestos.
De todos modos, soy miope y psicópata.
América, trataré de arrimar mi hombro de maricón.

Allen Ginsberg

Esborranys.

2011-07-14T08:37:00.002+02:00

Apunts del bloc de notes. Un dia potser creixeran.

Segur de Calafell ja s'ha fet prou madur per esdevenir, com Salou o La Canonja, un municipi independent.

Raons:

A) És més aprop de Cunit que de Calafell per exemple.

B) Està completament desvinculat en tots els sentits, del poble i de la platja.

C) Té totes les infraestructures d'un municipi: Escoles, Institut, camp de Futbol, Clubs esportius propis, Poliesportiu, Església, Port, CAP, Mercat, Tenis, Estació de ferrocarril...festes pròpies i comerços ben desenvolupats.

C) Hi ha les institucions, associacions i la gent ben preparada per dur a terme l'administració.

D) (Molt important) Segur té vocació de "Segur", no de Calafell.

aquests són alguns dels aspectes que sempre m'han fet considerar que Segur de Calafell necessita ser independent. I si no que ens donin ells la independència a nosaltres.

Sé que això és predicar en el desert, però de nou ho proposo i obro el debat que pot ser interessant.

Gent de Segur deixeu les vostres queixes i reivindicacions i aneu al gra: Segregació Ja!!!

La volatilitat humana.

No és cap secret que tot el veïnat del planeta és efímer .

D'això se'n sol parlar en els enterraments: "No som res"... però, encara no hem girat la cantonada, ja tornem a ser "molt".

I què és molt per nosaltres? 80 anys? Va, posem 80 anys.

Si disseccionem aquest fragment de temps ens trobem que aquests 80 anys que prenem com estàndard, en realitat són molts menys. Vull dir que hi hem de treure el període de consciència de que vivim.

Una criatura comença a ser conscient de que viu a partir dels sis anys i potser exagero. i en deix de ser a partir dels 70 (també exagero) no, no em vingueu ara amb les excepcions. Un infant triga molt en saber què es fa, a part, que després es passa la vida preguntant sense resposta. I un adult comença a perdre oli a partir dels 70.

Aleshores això tant tòpic i tant comú de "viure la vida" que deu voler dir "gaudir la vida" ens dura 60 anys escassos: La primera meitat somniant i fent projectes i la segona, amargant-nos per les frustracions.

La societat, per això te mamòria de peix. Amb un obrir i tancar d'ulls còsmic oblidem el noranta per cent del passat, de la història. Mai volem llegir diaris del dia abans, ja no tenen valor informatiu, encara que diguin el mateix d'ahir. Què ha passat? On són aquells que van manar quatre anys? Ja ningú se'n recorda. Campanya, nervis, una setmana de comentaris i fum, fum, fum.

Quin any va arribar l'ésser humà a la Lluna?, quin any van matar a Kenedy? quan va caure el mur de Berlin? quan es van inaugurar les olimpíades de Barcelona? Quants alcaldes ha tingut Calafell des de la transició? Quin dia va morir Franco? Qui era Franco? Quan va arribar el Tarradellas? Quina era l'alineació del primer Barça campió d'Europa?

I ja no vull entrar en intimitats, per no ofendre, com per exemple les morts familiars...Allò de "mora't Anton que el qui queda ja es compon" és una veritat com un campanar.

Ara ja sé que fotreu mà del Google que ha passat a ser la memòria del planeta...però heu de reconèixer que us he posat el dit a la nafra. Ja en parlarem més endavant.

Que sí, que som una fracció infinitesimal de la història de l'univers.

D'aquí a cent anys, tots calbs i calbes.

Facundo Cabral per sempre

2011-07-11T13:34:00.003+02:00

"No tengo hogar ni porvenir"

<p>&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;</p>

Hi ha sempre aquest funest per què? sense resposta.
Ens hem d'habituar a viure-hi.
No has mort del tot
Una part teva potser la més sagrada, la més gran, es queda aquí.
L'assassí se n'anirà amb la consciència plena de merda.
Tu estaràs empre amb nosaltres ple de grandesa.
Descansa en pau Facundo
Toma tu "vagón de carga" i "duerme esta semana larga"...

Ja he tornat

2011-07-08T02:42:00.000+02:00

Hola de nou veïnat tuti quanti.
Veig que, malgrat la meva droperia, en aquest bloc no hi manquen les visites. Això vol dir que encara hi algú que confia en mi i en llegir les meves begenades.
Us diré que el Facebook li ha fet molt mal als blocs i jo mateix he col·laborat en aquest agravi. Per la seva espontaneïtat el facebook és més dinàmic i les respostes són més fàcils de fer.
però això no és pas excusa. Intentaré tornar més sovint aquí i seguiré amb els comentaris de sempre i, com sempre, tant heterodoxes com pugui.
La calor emprenya de valent i a l'hivern ens emprenyarà el fred, és el cicle inevitable mentre el forat d'ozó ens respecti. Els carrers i, especialment, la platja, ja són el formiguer de cada any, malgrat que els comerciants no estan gaire contents (no ho han estat mai). La política està de vacances, els polítics sembla que també; dic "sembla" perquè crec que hi deu haver qui no fa vacances i no voldria que se m'emprenyessin. Em diuen que el nou govern ha començat a actuar: Algun càrrec de confiança ja ha "saltat", el carril bici ja quasi està esborrat i poca cosa més. De fet, encara no han passat aquells mítics cent dies i , per tant, no podem demanar massa. Ja ens mancarà. Per als pallussos que pensaven que jo tenia quelcom contra el govern anterior, els comunico que si del govern actual hi ha quelcom que no m'agrada també ho faré públic des d'aquest finestró modest però sincer. Això, com sempre em comportarà males cares dels uns i dels altres. Però sé que en el fons, m'estimen (Il·lús que és un).
La primera cosa que no m'ha agradat (No sé di qui és la culpa) és la forma en que han deixat la cruïlla del Carrer Mallorca amb Vilamar, el Cine Iris, per entendre'ns. Haurem de suportar, pel que es veu, aquelles tanques de xarxa verda, lligades amb simples brides, on ja hi ha bosses de brossa a l'interior i un cable trenat d'alta tensió penjat per uns cordills a la façana. No crec que sigui gaire estètic aquest deplorable decorat; al mig del carrer amb més vianants de la platja. I crec que amb dos mesos pot anar a pitjor.
Ja comencem.
No, acabo.
De moment rebeu la meva salutació de retrobament,
una abraçada.

Ressaca electoral

2011-06-13T11:03:00.005+02:00

Pactem i que duri

Només cal veure els saraus que es munten cadaany a l‘hora de formar els ajuntaments, per concloure, amb una evidència tanclara com que un ruc al sol fa ombra, que cal una reforma, ja. Com demanem els indignats, s’han de girarmolts mitjons i un d’ells, potser dels més prioritaris, és la llei electoral.La política de pactes ha esdevingut un exercici vergonyant que no es pot lligarper enlloc. Com que les majories absolutes, pràcticament no existeixen, elmercadeig dels pactes està a l’ordre del dia. És l’exaltació de d’hipocresia idels interessos més baixos dels partits polítics. A Calafell els socialistes,han pagat, en part (hi ha altres motius), les conseqüències d’ un pacte que jo,en el seu temps, vaig titllar de fastigós i em va costar ser considerat quasi“persona non grata”. Hem passat quatre anys amb els partits del govern esmicolats i amb molts regidors al sac dels noadscrits. No es pot posar el setial ni la vanitat personal al davant de l’interésdel poble. Ni podem viure tota una legislatura fent campanya electoral. I ésque tots els partits , quasi sense excepcions, han “pecat”, una hora o altra,fins a extrems esperpèntics. Al Vendrell, enguany, han hagut d’esprémer fins l’ultimagota, in extremis, la coherència, per no provocar un daltabaix popular. Fa unsquanta anys, a Calafell ens vam trobar amb un alcalde saltimbanqui, la jugadadel “trànsfuga”, la venda al millor postor, com si encantéssim el peix. A Tarragona,sense anar més lluny, CiU ha fet aquell exercici de “donde dije digo, digo diego”,abaixant-se els pantalons amb l’excusa d’una “excepció”. I no acabaríem mai.

El mal és el que em temo, que la gran mogudadels indignats, no passi de ser una “acampada”. TOTS els partits polítics hoesperen així. Quatre anys parant la mà i després ja en parlarem.

M'ha complagut molt gratament el propòsit de canvi d'intencions per part del PSC de Calafell anunciat pel seu portaveu. La meva sorpresa ha estat que en el seu discurs hi ha moltes coincidències amb el que jo exposo en l'article.

El PSC, malauradament ha hagut de ser "decapitat" (No van presentar ni candidat a l'alcaldia), per fer aquestes declaracions, que des d'aquí comparteixo. Les considero un bon examen de consciència A veure si ens anirem entenent tots plegats, a veure...

Una vegada més dono les gràcies al Blog de Segur de Calafell per la seva feina i em prenc la llibertat d'emprar les seves imatges.

El Jordi es retira

2011-06-08T20:33:00.004+02:00

M'he pres la llibertat de "robar aquesta gravació del bloc de Segur de calafell
No calen comentaris.
Jordi que tinguis molta sort.

Un altre mite

2011-06-04T20:55:00.002+02:00

NON, JE NE REGRETTE RIEN
Edith Piaf (France)

 Non, rien de rien
Non, je ne regrette rien
Ni le bien qu'on m'a fait, ni le mal
Tout ça m'est bien égal
Non, rien de rien
Non, je ne regrette rien
C'est payé, balayé, oublié 
Je me fous du passé 
Avec mes souvenirs
J'ai allumé le feu
Mes chagrins, mes plaisirs
Je n'ai plus besoin d'eux
Balayés mes amours
Avec leurs trémolos
Balayés pour toujours
Je repars à zéro 
Non, rien de rien
Non, je ne regrette rien
Ni le bien qu'on m'a fait, ni le mal
Tout ça m'est bien égal
Non, rien de rien
Non, je ne regrette rien
Car ma vie
Car mes joies
Aujourd'hui
Ça commence avec toi...

El meu carrer

2011-05-30T19:37:00.003+02:00

Aquí teniu un trebll que he fet recentment en l'assignatura d'Antropologia Cultural i social de l'UOC (Universitat oberta de Catalunya).

El meu carrer

“...Elmeu carrer
és gent d’arreu
que penca i beu,
que sua i menja,
i es lleven amb
el primer sol... “ (J. Manel Serrat “Elmeu carrer”)

Des de la platja,l’estàtua ciclopia del monument al pescador, contempla el meu carrer . Uns 50portals amb plantes baixes dedicades al comerç.

Amb la crisi, s’hanquedat vuit o deu locals per llogar.

És un espai que vapassar de l’ofici de la pesca al negoci del turisme en el boom dels anys 50.Avui, a part del veïns que hi vivim tot l’any (Uns 200), hi ha edificis d’apartaments que es lloguen latemporada d’estiu i uns quants de propietaris de segona residència.

Els comerços que, enun principi, van muntar els habitantsautòctons, han esdevingut negocis per a gent nouvinguda. Aquesta és lapeculiaritat de l’espai públic que presento:

“El meu Carrer”

Carrer Mallorca delbarri de la Platjade Calafell, al Beix Penedès.

Un carrer que va de la platja a la via. Del passeigMarítim de Sant Joan de Déu al passeig de Mossèn Jaume Soler. La via del tren de Barcelona a Madrid, tallatots els carrers de la platja deCalafell que, com el nostre, neixen a la platja. Té uns 50 números entre lesdues voreres: Mirant al mar la vorera dreta té els números escarsers il’esquerra els parells.

Els comerços queobren cada dia de l’any, formen un conjunt molt complert de serveis:

Quatre Restaurants.

Una bodega .

Una floristeria,

Un basar xinès

Una botiga de souvenirs

Tres immobiliàries

Una botiga deverdures

Una barberia

Dues perruqueriesunisex

Un forn de pa

Sis bars

Una sala de jocs.

Un centre cívic (adaptacióde l’antic cinema)

Una perfumeria

Una gelateria

Sis botigues de roba

Una fusteria.

Un venedor de l’ONCEen la cantonada.

Una clínicaveterinària.

Dues botigues deproductes per animals.

Una papereria

Una tendad’informàtica.

Això que no té capmena de particularitat, i que, a primera vista, pot semblar el retrat d’un espai normal, un de tants carrers, té lapeculiaritat remarcable de ser una Babel sorprenent. Dels comerços que hemesmentat, en són propietaris gent de vuit o nou cultures moltdiferents, pertanyents també a ètnies diferenciades. I, tret d’alguna excepció,son persones adaptades (No m’agrada la paraula integrades) plenament a la vidade Calafell.

En primer lloc tenim els omnipresents basars Xinesos. Al nostre carrer no n’hi podien faltar. Negoci misteriós, els propietaris dels quals són desconeguts. Impenetrables, no et donen informació de cap mena; No parlen ni català ni castellà, només paraules standard. Gens adaptats a la vida social del carrer.

Desprès ens trobem al Ling, propietari del restaurant xinès “La Gran Muralla”. És un home simpàtic que té la família (esposa i fill) establerta a Calafell de fa 10 anys i que es considera un veí més. Parla espanyol i català precari i el seu fill el català correctament.

Manolo, el barber. Va tenir un bar en aquest mateixcarrer. Ara ja fa un parell d’anys que ésel barber. El negoci és propi. Fa més de deu anys que és entre nosaltres. Laseva filla està casada amb uncalafellenc autòcton i tenen dos nens catalans.

El Gabi, Un romanès molt simpàtic que, juntament amb la seva esposa, tenen el lloc de l’ONCE a la cantonada.

El Gabi és un campió d’escacs

reconegut

La somrient Rosita. Equatoriana sempre disposada a servir els seus productes frescos. La botiga porta el seu nom. És membre d’una família nombrosa els Ribera que va arribar aquí fa 10 anys. Tant ella com el marit i els fills conserven els trets físics propis del mestissatge del colonialisme espanyol.

El Hans Schmidt, cuiner alemany de Freiburg. Casat amb una valenciana criada a Barcelona. Tenen un dels restaurants - hamburgueseria més antics i populars de Calafell: “Restaurant Mossy”, que ja fa trenta anys que està obert. Els seus dos fills són catalans

El Pita Palace amb el seu Kebap sempre a punt. De propietari Pakistanès. Aquest és un negoci més recent però que ha tingut molt bona acollida entre el veïnat. Especialment la joventut que aprecia el producte ideal per a la seva economia.

Hem de fer esment també a diverses famílies que viuen en el carrer i que no administren cap comerç. Per exemple una família musulmana de Tànger, romanesos i argentins. Una dependenta colombiana etc...

El meu carrer és unmicrocosmos dinàmic, sense conflictes on la convivència no hi és forçada. Esfan festes i tothom hi participa, una via urbana on fa 60 anys només hihabitava gent de la pesca i els seus serveis , ha esdevingut un nucli deconcentració humana. Un caleidoscopi amb cultiu excel·lent per l’estudiantropològic.

Aquest treballil·lustra el rol que juga el comerç, motor de l’economia, en la relació dediverses cultures en un espai reduït. Si mirem cap a altres indrets ambcol·lectius com, per exemple, les ciutats de zones industrials, més massificades, veurem que hi pot haver –nonecessàriament- un índex de xenofòbia potser més notable que en el nostrecarrer. És una virtut de l’economia del petit comerç que dinamitza molt més lesrelacions humanes, sigui per l’interés o simplement pel contacte diari entre lagent.

Josep Mèlich , maig del 2011

Nota.- Les fotografies hanestat autoritzades pels seus protagonistes, excepte una que ha estat “robada” ino s’exposa el rostre de la persona. No hi ha fotografies d’infants per motiusde seguretat.

Encara hi ha combat

2011-05-28T12:01:00.003+02:00

Un record per als lluitadors. Els qui guanyen i els qui no. Encara hi ha combat. Sempre hi ha combat!!

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.
Lluis Llach

Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels

Un descobriment literari

2011-05-25T09:41:00.006+02:00

Quan l'ombra et convida a la pau, quan l'aire ja no arrossega vanitats ni euros, ni esquitxos d'egoisme, només deixalles de paperassa electoral, és hora de cercar en algun racó televisiu, quelcom d'aliment del que no es menja. Premo botons de coloraines com un cronopi esbojarrat, com el meu nét que gaudeix prement comandaments . Cerco i trobo. Tot aquell que cerca, ensopega amb quelcom en el camí. La reemissió d'un programa de TV3 que Jaume Barberà ha recuperat: "Singulars"

Amb la seva  veu quasi imperceptible, aquell xiuxiueig que vol evitar cansar-te les oïdes, en Jaume em presenta un home d'aspecte serè, equilibrat que parla amb frases senzilles girant els tòpics del revés, que et convida a acompanyar com en un passeig, per un camí misteriós, les seves frases, els seus pensaments...Euardo Galeano.(fes clic)

Me l'ha recomanat el Bandini que sempre està perdut  a la que salta en el laberint literari.

Galeano m'ha seduït, és un descobriment per a mi. La seva veu indolent característica de l'Amèrica del sud, el seu posat, la seva prosa. Galeano fa poesia d'allò més material i més elemental. L'economia, la política el futbol. Poesia humana poesia d'avui.

Última hora eleccions 22M

2011-05-23T09:37:00.003+02:00

Resultats a Calafell


CIU guanya les eleccions amb 8 regidors, PSC és la segona força amb 7 i PP i UAM empaten a tres. Encara no és oficial però quasi es pot assegurar que CIU (Joan Olivella) governarà amb el suport del PP (Olga Elvira). La nostra enquesta no ha fallat

Ja he votat

2011-05-22T09:58:00.003+02:00

Us he de dir que ho he fet com un acte tòpic, reflex (no reflexiu), rutinari; hereu de les consignes de la meva inefable generació que va lluitar per poder acudir lliurement a les urnes i parir aquest avort de Democràcia. Però ara, quan ja he comés el "pecat", em sento un ésser manipulat, bajanet, ruc, "jilipolles" i no sé quantes coses més. Estic avergonyit. No em pregunteu per què, no us ho sabria dir.

La jornada de reflexió no m'ha servit de res. He votat per interès personal, per revenja, contra la meva ideologia...Mireu si sóc imbècil!!

El meu cor està amb els que demanen la "Democràcia real" però no he tingut collons de presentar-m'hi. Sóc un podrit burgès.

el mèlich: Calleu collons!! que reflexiono

2011-05-21T08:35:00.001+02:00

el mèlich: Calleu collons!! que reflexiono

Carta oberta al futur alcalde de Calafell

2011-05-20T07:59:00.000+02:00

Missatge obert als futurs alcaldes de Calafell:

Només demano que, qui guanyi, no cometi les fastigoses empastifades polítiques que s'han fet en els darrers anys. Per part de tots: pactes vergonyosos, trànsfugues, saltimbanquis polítics, càrrecs de confiança milionaris amb psiquiàtrics inclosos, gent posada a dit, amiguismes, represàlies... Demanaria que reflexionéssiu en el què està passant aquests dies amb les acampades per a una Democràcia neta i real. Els polítics heu sembrat vents i ja veieu el què recolliu. Si us plau, guanyi qui guanyi, tingueu respecte al poble, baixeu del tron, "banegeu" a molts paràsits que us envolten; ja n'estem tips, i si no sou capaços d'això, plegueu!! Aquest missatge l'envio als dos contrincants, un dels quals, probablement, serà l'alcalde de Calafell a partir del dilluns.
Ho faig amb tota la bona fe del món. Amb honestedat, em trobareu sempre, encara que sigui entre les rates. Deixeu d'una puta vegada les paraules buides, les falses promeses, els interessos de partit i l'egoïsme i escolteu als veïns.
gràcies per endavant.

Algú ho havia de dir.

La nova Democràcia. Ja!!!!!

2011-05-18T12:11:00.000+02:00

Sonet de la campanya

2011-05-17T09:43:00.002+02:00

I després de la imatge, la literatura. El meu sonet de la campanya electoral

Campanyaelectoral

Aviat ens cridaran a Sometent
i omplirem de vots la guardiola
amb els noms dels aspirants a la cassola
d’aquest gran àpat de l’ajuntament.

Abans haurem sofert el patiment
de contemplar els rostres, sorgits com la verola,
empastifant el poble amb manta banderola
i eslògans que demà s’endurà el vent.

No t’hi capfiquis, amic meu i mira enlaire.
Veus que bonic el paperam multicolor?
Tu fes com jo i no t’encaparris gaire

per què les coses agafen aquest caire.
A mi em consola imaginar el favor
que fan a les impremtes o al drapaire.
@Josep Mèlich

Semiòtica electoral (2)

2011-05-16T09:36:00.000+02:00

Seguim amb les imatges . De les més de mil paraules que provoquen només vull un titular.

Figura 6

Figura 7

Semiòtica electoral

2011-05-14T10:05:00.003+02:00

Imatge nº 1

Imatge nº 2

                                                                          Imatge nº 3

Imatge nº4

Imatge nº 5

Poseu titulars a les imatges. Jo les presento sense comentaris. Quines sensacions us provoquen aquests signes?. Tant conscient com inconscientment. És una juguesca per diferenciar la litúrgia vella, rancia, encriptada, casposa, del l'estil de les campanyes electoral que "patim" cada dos per tres.

Podeu escriure els vostres titulars al meu facebook, http://www.facebook.com/home.php?#!/profile.php?ref=profile&id=1239183098s i jo els traslladaré aquí. És per facilitar la maniobra.

Gràcies

Ahir dissabte la pluja ens va arruinar la Feria.

2011-05-08T08:57:00.000+02:00

Només acabar de ballar les sevillanes ja no ha parat de ploure fins la matinada. Esperem que avui diumenge surti el sol i ens torni l'alegria.

Feria de Abril al Carrer Mallorca

2011-05-07T12:33:00.003+02:00

El carrer més marxós de Calafell

Cap de setmana de Feria. al primer dia gran èxit. Avui dissabte no sé si el temps ens acompanyarà.

Alegria alegria, s'ha de matar la crisi a base d'arrebujito i Sevillanes.

Eleccions Municipals 22-05-011

2011-05-04T10:05:00.001+02:00

La Llista de Calafell

Aquestes són les llistes que es presenten per Calafell i els seus caps corresponents. No, no ens hem equivocat, encara que ho sembli. Hi ha hagut algun saltimbanqui.

Partit dels socialistes de Catalunya(Psc-Psoe) Jordi Sánchez

Convergència i Unió (CiU): Joan Olivella
Partit Popular (PP): Olga Elvira
Esquerra Republica de Catalunya (ERC): Lluís Sant
Iniciativa per Catalunya Els Verds (ICV): Jordi Álvarez
Agrupació Democràtica Municipal de Catalunya (ADMC): Rosa Maria Olivés
Agrupació Nova Empenta Municipal Independent (ANEMI): Pilar Carbó
Unió i Alternativa Municipal (UAM): Josep Parera
Nova Iniciativa Calafell (NIC): Carles Rion
Plataforma per Catalunya (PxC): Pedro Arias
Vía Democrática (VD): Miriam Muñoz
Ciutadans (C's): Giancarlo Ivo Tosi

Si voleu podeu votar en l'enquesta, naturalment, el vot és secret.

Els talps bons

2011-05-04T09:10:00.001+02:00

O els bons talps. Aquest cap de setmana passat,s’ha celebrat a Pineda de Mar la IX MostraNacional de Teatre Amateur. I dins d’aqueta mostra, en l’acte principal s’haretut homenatge a la Federació d’Ateneus de Catalunya. Un “talp” que fa més decent anys que treballa “sota terra” per la reivindicació de les institucionsculturals de la nostra nació: Centres, parròquies, casinos, ateneus, cercles,clubs esportius, associacions (Quasi 200 associats ) etc., es veuenrepresentats  en la federació d’Ateneus. La Federació de grupsamateurs de teatre de Catalunya, també es membre del col·lectiu d’ateneus. ElBaix i l’ Alt Penedès tenen representants molt reconeguts d’aquesta federació,com en  Josep Rafecas de Llorenç  del Penedès (President)  i membres de la coordinadora de l’Alt Penedèsque formen part de la junta. El nostre grup de Teatre La K-mama de Calafell com agrup federat, també va fent cau, any rere any, en aquesta tasca tant pocreconeguda com és el teatre amateur. El president de la Federació va aprofitarl’acte per reivindicar a les autoritats polítiques, allí presents, el seu recolzamentdes de tots els àmbits.   

Som talps benignes que anem foradant, no per destruirarrels sinó per abonar el nostre camp cultural, des del fons . Ara, amb lacampanya electoral, ens diran que sí, i ens prometran grans projectes, però desprès?Cal suposar la resposta? o cal esperar miracles? 

Felicitem a la Federació d’Ateneus deCatalunya per la seva obra al llarg de la nostra història recent.

La K-mama a la Mostra Nacional de Pineda

2011-04-28T21:12:00.000+02:00

El grup de teatre La k-mama actua a Pineda de Mar en aquesta mostra, el proper dissabte

Calafell musical

2011-04-21T22:26:00.004+02:00

I seguim.
Ara una cançó dedicada al "poder" en general. I com que a Calafell també hi ha es seus manaires, doncs els dedicarem aquesta bella composició de'n Serrat. Retrata fidelment el que jo sento per als qui avui "encara ens governen".

I , seguidament, una mica d'acció.
Aquesta cançoneta de l'Antònia Font per a aquells candidats que es presenten en les 12 llistes electorals a les municipals del 22 de maig a Calafell. Per a mi, la majoria són extraterrestres.

Avui fa 80 anys

2011-04-14T13:43:00.001+02:00

14 d'abril del 1936 El President Macià proclama le República catalana. Visca Catalunya lliure!!

Avui fa 80 anys

2011-04-14T13:33:00.002+02:00

14 d'abril del 1931

Visca Catalunya lliure !!!

A reveure Muntsa

2011-04-13T11:50:00.000+02:00

Ens ha deixat una gran actriu, una dona forta i excepcional ...una companya.

Muntsa Canals la K-mama mai t'oblidarà. ens has encomanat l'esperit de lluita i la teva gran vitalitat. Fins a sempre!!

Dos personatges de la Muntsa en els darrers muntatges de La K-MAMA l'AUDITOR i PIQUING

Calafell musical

2011-04-06T10:20:00.019+02:00

M'he animat i per fer moure una mica el corralet muntarem un Calafell musical que us pot agradar.

És una mena de clip preelectoral que el poble presentarà per a fer les delícies d'alguns polítics. Comencem pel number ONE.

En el Punt diari el Sr. Sànchez diu:

“No és l'últim cop que em presento, em sento bé físicament i intel·lectualment, i hi ha Jordi per estona”

Entra la música i el Sr. Alcalde agafa el micro i ens recorda:

Seguidament i sense deixar acabar els aplaudiments, un home amb un cert aire tristoi i amb signes de derrota arrenca amb un tango desconsolat. És el Parera que preveu en l'oritzó núvols de mal averany i plora MUuuuuuuuAmmmmmmmmmmM

Entra el cor del poble, surt la veu d'una veïna que li canta al Parera

De sobte apareix el Nostre amic Rión mudat, com sempre, i sona aquesta cançó tant popular entre els nostres avis (No us perdeu l'estrofa de la bufanda):

Entra en escena el Romero que ja no sap on és i canta desencaixat:

L'Auditor de La K-mama de Calafell

2011-04-04T11:10:00.000+02:00

L'AUDITOR de J. Mèlich La K-mama de Calafell (fragment)

2011-04-04T10:19:00.000+02:00

L'AUDITOR Grup de Teatre La K-mama de Calafell

2011-04-04T10:14:00.000+02:00

Encreuats una mica polítics

2011-03-26T10:37:00.004+01:00

A veure si us en sortiu. Va que m'ho he currat Si m'envieu la solució a famelbol@yahoo.com tindreu un bon premi (paraula)

Horizontals:

1) Darrera hi ha Solsona. Les dues primeres.

2) Partit polític, diuen que hi van. Damià Tort

3) Regidor flautista. Eva la donà a Adam i aquest va picar com un passerell.

4) (Al revés) A Calafell es fa la del Mar i ara es farà la del Terròs, per no sermenys. Per una bona llaurada ha de ser ben dret.

5)Una creu i un cavallet. La inicial del meucognom. Molts no la saben fer en un got.

6) Estava. (Al revés) Regidor, rei delssaltimbanquis.

7) Una P amb crossa. Un. Alguns li diuenPoyatos.

8) Les dues primeres. Entrant a Reus. Cap demòmia. Partit polític nou de gent vella.

9) Voldria ser el nou alcalde.

10 Abans del "Cumplido". Anglerecte. Zero

Verticals:

a) Siga-saga. allò que ha de comprar elMèlich. Creu.

b) Un cavall de collir olives. (Al revés)estranya. Boletin oficial del estado.

c) (de baix cap a dalt) s’estima el ferro.Quina pupa! Lola Rodríguez.

d) (De baix cap a dalt) en general, un bolet.Riu en castellà.

e)Han venut la meitat de L' Hener. Calafell s’hiemmiralla. Versió subtitulada.

f)Pronom personal. Dreta esquerra. teatrehistòric de Barcelona.

g) Encenedor molt popular entre els rockers.(Al revés) No està malament. 90º.

h) Terminació d’hidrocarbur. Mirar cap alcostat.

i) Sigles d’un partit polític molt mogut. Arallarg.

j) diuen que s’està acabant. Li falta poc pera ser òptim. Res.

ENTRETENIMENT

2011-03-25T11:24:00.001+01:00

Crema de lletres de Calafell

Com que ens hem de prendre la vida amb la sacarina de l'humor, avui us proposo una juguesca. La sopa de lletres de Calafell. En aquesta samfaina hi ha la majoria de partits polítics que es presentaran a les properes municipals. Potser en manca algun o potser en sobren. Jo n'he posat 11. La cosa pot variar d'aquí al maig. De moment per anar fent saliva, podeu començar per aquí.
Als qui m'enviïn la solució els hi faré un bon obsequi. (Seriosament). Feu un "copy past", poseu les solucions en vermell i envieu-me l'arxiu.
Au va que la cosa s'anima.

Mitings no

2011-03-23T09:10:00.001+01:00

Conferències

La campanya electoral no comença fins el maig,en teoria. Però, a la pràctica, ja fa temps que està engegada. Com que encarano és temps de mítings, els nostres candidats s’han inventat l’eufemisme de les“Conferències”. Això és nou. Fins ara es deia: Conferència Telefònica,Conferència de Ginebra, Conferència de premsa, Conferència Episcopal,Conferència cultural, social, científica , Conferència col·loqui, etc.. Peròmai s’havia emprat el terme “conferència” per a disfressar un míting. Doncs sí,ara s’ha posat de moda. A Calafell, en cosa de dos o tres dies, els líders dels partits principals del municipi hancelebrat conferencies. Vaig assistir ala del Sr. Alcalde que, per cert, fou molt concorreguda. Els comentaris, alsortir eren de l’estil “El què m’esperava: un míting” .No sé si tothom s’hoesperava. Jo que sóc força ingenu, per no dir il·lús, em pensava que elconferenciant m’oferiria una tesi de com s’ha de governar un municipi, unaexposició d’experiències i consells per a aquells qui es volen introduir alcamp de la política municipal, una lliçó mgistral, en definitiva. I no va ser pas així.Ens va engegar un catàleg d’obres començades, alguna mig acabada i d’altres percomençar. Cap al·lusió a l’autocrítica, a les mancances, ni cap col·loqui, nipeu a cap comentari; un míting, així ras i curt. Tot fantàstic : Calafell unparadís, un oasi al mig de Catalunya, amb una gran projecció internacional.Fins i tot amb apoteosi final de la presència a l’escenari del seu equip degovern. Ara, quan el trobi li diré: “Sr. Alcalde això s’avisa”. Escamat, novaig assistir a la “conferència” de l’oposició, no fos cas que m’etzibessin un altre míting.

Alerta doncs, per a navegants de“conferències”.

J. Mèlich (Article de premsa)

Carnavals de la crisi

2011-03-07T13:53:00.006+01:00

El glamour de les Drag Queeens

Alguns calafellencs, emprenyats pel fet que el Carnaval no passa pel Carrer del mig, diuen que la festa es mor. Jo penso que no. La gent té ganes de disfressar-se i viure unes nits de glòria dansant pels nostres carrers, sigui quin sigui l'itinerari de la Rua.

No hi havia gaire concurrència. Les bosses de la brossa, com sempre, fent d'espectadors.

El que s'ha notat enguany, és la baixada de qualitat de les carrosses. Potser s'han gastat més diners en comparses en detriment de les carrosses.De fet, la crisi plana en tots els esdeveniments públics o privats.Però la disbauxa no s'acaba. Al Carrer Mallorca, el dissabte abans que arribés la Rua a la Platja, es va organitzar una trobada- concurs de Drag queens que per ser el primer esdeveniment d'aquest gènere, va convocar una multitud que va invadí tot el sector de l'espectacle i els voltants. L'assistència va sorprendre als organitzadors. El festival va ser una iniciativa del MARCOS, propietari del pup- restaurant MIM, amb la col.laboració de la resta de Bars i Restaurants del Carrer, axí com de la majoria de veïns.

la veritat és que va ser un espectacle digne, amb l'actuació d'autèntics professionals del gènere Drag Queen.

Després la Cavalcada del Carnestoltes va tancar els actes del Dissabte. Vaig enregistrar algunes imatges que podeu gaudir, tant de vídeo com de fotografia.

Els reis del gintònic. Em sembla que els conec.

Plou

2011-03-03T09:25:00.003+01:00

Avui plou. Molts anys quan arriba el Carnaval a Calafell, plou. La pluja em pot...miro a través dels vidres bisellats les llàgrimes de l'heura que es multipliquen en un calidoscopi rotatiu...plou. Surto al terrat. No sé si aquesta goteta que em llisca per la galta, és una llàgrima meva o del cel.Fixo la mirada en el toll que s'ha fet al terrat. Les gotes es van desfent en petits cercles que m'atrauen cap al fons i cada espiral em torna algun record plujós de la meva vida. Quin devia ser el dia que vaig descobrir la pluja, el primer dia que em vaig mullar? Teniu records de mullenes en la vostra vida? No heu gaudit d'una sensació plena deixant-vos rabejar sota un aiguat?

Sense més, em poso a escoltar algunes cançons .

Aquí teniu una mostra d'artistes que han cantat a la pluja. Les voleu compartir?

"Banejar" una mica

2011-02-28T12:05:00.008+01:00

Resulta totalmente imposible gobernar un pueblo si éste ha perdido la confianza en sus gobernantes.

Confucio

La dictadura es el sistema de gobierno en el que lo que no está prohibido es obligatorio.

Enrique Jardiel Poncela

Gràcies a la llibertat d' expressió avui ja es possible dir que un governant es un inútil sense que ens passi res. Al governant tampoc.
Jaume Perich

El facebook ha desplaçat els blocs personals.Al menys en el meu cas. Participo activament en diverses comptes de facebook ino em resta temps per treballar en el bloc.

Per què? Crec que això té una resposta fàcil.La seva immediatesa. Les rèpliques es propaguen com un llampec, senseentrebancs de contrasenyes ni autoritzacions. Fill del facebook, el twitter,ja és la quintaessencia de lacomunicació espontània. Tu pots “penjar” cada minut de la teva vida i elllegiran milers de persones..

Tots sabem que en els esdeveniments mésrecents de la desfeta de les dictadures del nord d’Àfrica aquestes cadenesanomenades socials, han estat claus a l’hora de la informació delsesdeveniments.

Els blocs i les webs personals, tenen, encontrapartida la virtut de la reflexió i l’opinió sobre els productesinformatius o, simplement, d’entreteniment, sigui filosòfic, literari, esportiu, etc. El que jo ara esticfent no és viable en el facebook, i encara menys en el twitter.

Reconec que m’he passat massa cap a aquestssistemes de comunicació; perquè jo sóc més crític que informatiu. Les notíciesarriben d’arreu, per tant, prefereixodonar la meva opinió que, simplement repetir allò que ja tothom sap.

Ara, els polítics han descobert las retssocials i hi han entrat. S’acosten les eleccions i s’han de deixar veure. Elsqui manen, per conservar el setial i els qui volen manar, criticant ipresentant programes i actes, de cara al maig.

Cenyim-nos a Calafell.

Brometa del Tothosap al Diari Baix Penedès, assignant-me un protagonisme exagerat.

Ens limitarem a comentar els dos comptes defacebook de les forces vives de Calafell: El del Joan Olivella( iniciat fa unparell d’anys) i el del senyor alcalde JordiSánchez (més recent.)

No cal perdre el temps dient que són dos llocspolítics. És normal. Per tant, no poden tenir el tractament que té, per exempleel meu mur. El sr. Alcalde va directe algra de la propaganda que, encara que sigui en tercera persona del plural, ésper fer auto- bombo de la seva actuació: “Calafell va bé”. Actes esportius,socials culturals, inauguracions... El sr. Olivella també ens mostra les sevesactivitats amb actes d’arreu de Catalunya, sempre amb el CIU de bandera iproclamant “Calafell no va bé”.

Fins aquí res a dir, lògica pura i legítima,que els veïns ens sabem de memòria. Se’ls ofereix un mitjà modern per vendre elproducte de forma gratuïta i ells l’aprofiten.

També cal afegir que cada un del esmentats,tenen la seva claca que els riu les gràcies i magnifica la seva obra, fent clica la maneta del “m’agrada” o amb comentaris de la més pura adulació.

Però el malestar els arriba quan algun“pallús”, “cenizo” (sic) com jo, hi fica el nas amb esperit crític (en el meucas, respectable i constructiu). Aquí és quan el sistema trontolla. Hi ha unapetita diferència: Al qui governaactualment, les crítiques són per als seus fets, la seva gestió, la sevaresponsabilitat. En canvi, el cap de l’oposició només pot ser criticat pelsseus projectes, les seves idees i els seus programes, coses intangibles,encara.

Després hi ha les actituds. Un conte defacebook, es pot manipular còmodament. Si algú molesta amb impertinències, se’lpot esborrar (“bannejar”) i llestos. Aquesta eina és necessària, si s’usaracionalment,: Hi ha gent que insulta ofèn o calumnia. I això és lògic que espugui evitar. Ara bé, moltes vegades el poder bannejar algú s’empra per censurar i això ja són figues d’un altrepaner. Fa poc he estat partícip d’una polseguera que s’ha aixecat en elfazebook del Sr. Jordi Sánchez. He dit partícip, no protagonista. Va sortir unmissatge on el sr. Alcalde comentava l’obertura d’un nou comerç i alabava elfet dient que era una valentia obrir en temps de crisi.

Jo vaig bromejar amb un comentari: “Pobresinnocents” referint-me als propietaris del negoci i, més avall, vaig dir que almeu carrer hi ha 7 ó 8 locals tancats. A rel d’això es va desencadenar un allaud’entrades , un debat entre contraris i detractors de l’alcalde que vadegenerar en desqualificacions impensables i missatges absurds.
Aquí en podeu veure una mostra , cap l fons de la pàgina amb missatges banejats inclosos.

http://www.facebook.com/profile.php?id=100001933268561

Es va dir queaquell no era lloc per criticar ( quan l’alcalde, poc abans, havia comentat queel facebook era un espai ideal per a la crítica, l’opinió i el debat). I,naturalment, algú va respondre que “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”. ElSr. Sáchez no ha donat gaire la cara, però ja té qui ho fa per ell. Aquí van entraren escena uns comentaris desafortunats del seu delfí Ramon Farré, mossegant atort i a dret. Es van esborrar missatges , hi va haver al·lusions ( a mi, especialment)ofensives i tota mena de comentaris agres i fora del fil del primer missatge. Embolicaque fa fort.

I és que encara no hi ha cultura democràtica.Qualsevol comentari es pren com una ofensa. Si dius que el teu carrer està enmales condicions, no et responen en concret sobre el carrer. Se’n van per les bardissesi diuen que ets un populista i un demagog. Si preguntes quan s’acabarà elpasseig Marítim, tots muts, surten els aduladors del poder i diuen que el quehem de fer és vigilar les rates a casa nostra , Aquesta és forta eh? En fi, que als qui critiquem o demanem explicacionsens diuen manipuladors i intoxicadors. Aleshores surten frases del subconscientd’alguns, amb mala bava : “Tant de bo poguéssim banejar una mica el municipi”, frase amb el més pur estil gadafiàdel Sr. Ramon Farré. Ell que es va presentar en un ple amb la boca segellada,demanat llibertat d’expressió radiofònica, ara resulta que vol posar l’esparadrapals qui no estan amb ell.

No entenc aquestes actituds; un comentari com aquest:“Al meu carrer hi ha 7 ó 8 locals buits” que és una evidència i que no culpa al’ajuntament sinó la crisi, va degeneraren un allau d’insults i improperis, parodiant el més pur estil del Sálvame de Luxe.

Demanaria tranquil·litat, que les eleccions sóna dos mesos vistes, no es posin nerviosos. Aleshores, el poble serà finalmentqui “banejarà” a qui convingui. I si ens toquen els mateixos, serà perquè elpoble ho vol així.

Nosaltres com sempre, ensopegant pels carrersdestrossats, entre cagades de gos i pilones bètiques.

“Amen”

Ja ve el maig

2011-02-07T10:11:00.004+01:00

L’altreCarnaval

L’ombra de les properes eleccions ja planadamunt nostre. De fet sempre tenim la boira electoral entre nosaltres. Quan noles municipals, són les autonòmiques, quan no, les generals. Ara venen lesmunicipals del maig i la feram política ja es mou. En el meu camp d’acció que ésCalafell, ja es comencen a refer els trencaclosques dels partits. Després de ladesfeta en el govern municipal, hi ha els clàssics (PSC i CIU) que encara no esmouen gaire. Els qui armen mes forrolla són els nous i els que han fettrencadissa. La gent encara anem perduts amb el ball de sigles que ens maregendia a dia. l’ADMC de l’ínclit Parera i el desaparegut Romero s’ha esmicolat,han aparegut noves alternatives UAM, ANEMI, el misteriós SI d’en Rion que nosabem què farà, i algun més que potseresclatarà properament. Com diuen en esports l’ ” avant match” es presentamogut. Per altra banda, el poder instituït, llança ja la seva campanya ambprojectes ambiciosos per

al futur, diuen que immediat.

Quatre gargots sense cap ni peus. La qüestió és dir que es faran coses.

Ara corre-cuita, es firmenconvenis, es publiquen adquisicions i es presenten grans obres. Es fan volarcoloms, com diu l’adagi: Nou Mercat municipal, (en interès de qui?), granpàrquing soterrat en la zona del Blanquet, futur projecte al casc antic,finalització del passeig amb trasllat del “Pòsit”, aplicació del polèmic POUM(els de Segur encara tremolen), Casal nou al Cine Iris... Mentre que elscarrers estan deteriorats, les pilones bètiques surten com els bolets, elscontainers canten com els puputs i els gossos campen al seu aire. Els méspetits detalls urbanístics resten oblidats, perquè només sonen les campanesdels grans projectes. Cal hipnotitzar els veïns de cara a les urnes. Aquesta ésla clau, ens fan cada dia més il·lusos i esclaus de la fantasia. Carnavalpermanent.

Retorn

2011-02-05T11:04:00.004+01:00

Fa un mes que vaig sortir d’aquesta casa. Avui retorno. Hiha mesos innocus, insípids, monòtons ...però n’hi ha que et marquen la vida. Joja en tinc uns quants en el currículum.

Aquest gener que acaba d’esmunyir-se entre elsmeus dits com un grapat d’aigua, ha estat, per a mi i la meva família, un períodepeculiar, inoblidable. Han coincidit dos fets que m’han trasbalsat: La mort del meu sogreMarcel·lí i la meva jubilació, un trosset de mort, també. El Marcel·lí Bolet ens ha deixat després d’una lenta agonia de més de 7 anys... Tant la meva esposa com jono ens hem mogut del seu costat i això l’ha fet patir, a ell i a nosaltres.A ell perquè era conscient de la seva dependència i a nosaltres perquè vèiem que que era un camí sense retorn. Però ja s’ha acabat.

Va tenir la joia de gaudir del seu besnét Otto.

El Marcel·lí ser un home temperamental, molttreballador, un escaló de la nissaga dels Bolets, que encara perviu en elcomerç de la fleca que ja fa més de 120 anys que existeix. Tothomel coneixia per la seva natural simpatia i bon humor. Era una de les personesamb més gràcia que he conegut. Els seus acudits, millor dit, la forma decontar-los, era popular a Calafell. Tothom ens l’ha recordat així en els comentaris de condol. Descansa en pau.

L’altra esdeveniment que ha coincidit amb lapèrdua del meu sogre, ha estat la meva jubilació. Aquest gener vaig complir els65. Encara no he reaccionat perquè el tràfec de la defunció ens ha tingutocupats. Poc a poc ho vaig paint. No, no hi ha cap síndrome . Sóc d’aquells quepreparen la jubilació des dels tres anys.

Puc dir també que, naturalment, m’afecta el fet de deixarl’ofici que m’ha donat les garrofes, però tinc moltes “sortides” queem tindran ocupat fins que em mori.

La meva primera foto de jubilat

El teatre, els estudis, l’escriptura, lalectura, les arts, la informàtica i tants coses més, m’esperen aquí al meuestudi ...

De moment he recuperat l’activitat d'aquest bloc.Tinc molts temes in mente que aniréabocant en aquest racó del ciber-espai. Espero que els pocs lectors que hientreu no m’abandoneu del tot.

Venen temps molt moguts, social i políticamenti hem d’estar amatents per fer-ne la crònica.

Ens veiem.

Reis del 2011

2011-01-07T11:10:00.001+01:00

Aquest any els Reis es veien pobrissons, degut a la crisi, naturalment. No hi havia gaire concurrència, al mens en el passeig Marítim. L'any passat no van sortir al carrer per la pluja. Enguany al caure la festa en el mig de la setmana, tampoc van ser gaire lluits. Una altra protesta generalitzada dels veins de la platja va ser el fet de no permetre la desfilada pel carrer del Mig (Vilamar9 De totes maneres la il·lusió dels infants sempre és la mateixa. Els adults l'estem perdent a la vista el panorama que hem d'enfrontar. Però resisitirem i vencerem com deia aqull bon home .

Biodiversitat

2011-01-02T23:02:00.002+01:00

Aquest any el Parc nadalenc de Calafell està dedicat a la Biodiversitat.

Sí, en un apartat, mostren, dins d'una gàbia,diverses espècies de polítics i regidors:

Trànsfugues, saltimbanquis,esquizofrènics, fòssils, etc. que, per desgràcia, no són espècies enperill d'extinció.

Així els infants aniran coneixent tota la faram de la política.

Un any més, ni més ni menys

2010-12-31T09:45:00.002+01:00

Anys amb i sense

Els mitjans de comunicació esmercen tota aquesta setmana en fer inventari de l’any que avui acomiadem. Jo no ho puc encabir en la verticalitat d’aquest pilar on no hi ha espai ni per fer l’aleta. Només així, a cop de comes, escriuré que aquest ha estat un any més, sense Estatut, sense Autodeterminació, sense Vegueria, sense Concert econòmic, sense Independència, sense el Passeig marítim de Calafell acabat, sense la grossa, sense el POUM, sense la vergonya de que Càritas hagi d’ajudar més de cinc-centes famílies en tot el Penedès, I, pel què fa a premonicions, em ve que l’any que entra demà tornarà a ser un any més, amb crisi, amb la perpètua picabaralla de l’immerssió lingüística, amb la mosca collonera del PP, el PxC i els Ciutadans, amb les seves pesades monsergues de l’immigració i de la unitat d’Espanya; amb l’ombra del Logis Penedès, amb un nou bipartidisme, amb el ball robat dels regidors saltimbanquis de Calafell, amb el POUM, amb la Diputació Provincial, amb el Consell Comarcal, amb la Delegació del govern, amb la Generalitat i amb el Govern central (qui en dona més?), amb tots els consellers i funcionaris que ocupen aquestes entitats, amb nova campanya electoral, amb promeses i més promeses, amb felicitacions de Nadal, amb “Tribunal constitucional”, “Tribunal superior de justicia”, “Consejo general del poder judicial”, “Tribunal Supremo” ... Sí, serà un any amb molta farda com diuen a Calafell, però farda fàtua, ni més ni menys com l’any passat. Malgrat els avenços, la nostra vida és tant monòtona que el paradigma de la nostra felicitat , rau cada any, en aquesta expressió cada dia més buida de “Bones festes”.

Tots plegats sembla que no tinguem remei. Definitivament, penso que no fem res per canviar...”El que es veu és peix”, diem per aquí. I ara allò, cal que us ho digui?

El Pilar del 3 de vuit 31 de desembre del 2011

Enquesta tancada

2010-12-31T09:28:00.002+01:00

Jordi Sánchez 6(10%)
Joan Olivella 22 (36%)
Josep Parera 1(1%)
Romero 5(8%)
Carles Rión 2 (3%)
Joan M. Triadó 1 (1%)
Cap d'aquests 23 (38%)

Vots fins ara: 60
S'ha tancat la votació

Hem tancat l'enquesta amb els resultats que podeu repassar aquí damunt.
Els 60 visitants d'aquest bloc han elegit com a millor candidat, entre els proposats, a l'alcaldia de Calafell, el Joan Olivella.
Hem de ressaltar que 23 dels seixanta votants no accepten cap dels candidats proposats. Deuen ser la gent escamada dels nostres polítics.

Mísera Nit

2010-12-24T10:24:00.003+01:00

La crisi ho embolcalla tot. L' Ajuntament la pateix de forma evident. Mireu
la Plaça de Catalunya mig a les fosques, i l'encongida que ha fet l'avet nadalenc i no pas del fred sinó de la misèria. Ha passat de més de quatre metres a metre i mig.

I aquest l'ha pagat un comerciant que com la resta de veïns, en veure que l'ajuntament no feis el gest, han posat avets al voltant del "cementiri" de la plaça...Pobrets, on anirem a parar?
Malgrat tot, ens llepem la llagrimeta i us diem : "Campi qui pugui, perdó: Bones festes i un any nou, vestit de vell amb bons auguris"

"Santa nit, mísera nit...

Està tot adormit..."

L'olivera és l'arbre més nostre

2010-12-18T12:23:00.001+01:00

Aquest any us vull felicitar les festes amb un arbre molt nostrat. n'he escollit un de la meva col.lecció d'oliveres que molts ja coneixeu. Aquí en aquest mateix bloc les teniu totes.

Un brot d'olivera té una simbologia molt especial en la mediterrània.

Molts bons desitjos de felicitat per a tothom i els més bons auguris de futur.

Ens queda la veu

2010-12-15T08:57:00.005+01:00

...Estrella, llévame a un mundo con más verdades,
con menos odios,
con más clemencia y más piedades...
(" La Estrella" de Enrique Morente)

Ha mort Enrique Morente. Sobtadament, misteriosament, el món del "flamenco" ha perdut una de les seves veus mes discutides però més escoltades.
Art de molts quilats, malgrat tot.

2010-12-11T08:45:00.003+01:00

divendres, desembre 10, 2010

José M. Romero ingressa al Pere Mata de Reus per ordre judicial

Foto F. Rodríguez

José Manuel Romero ingresa al Centre Mental de Reus per ordre judicial

(feu clic)

Un amic meu m'escriu en el facebook: "Crònica d'un ingrés anunciat."Jo espero esdeveniments. Hem vist ja tantes coses en aquest municipi que ja no ens pot estranyar res d'elements com aquest.

La rialla més poètica

2010-12-06T10:26:00.006+01:00

Miquel Martí i pol

Estimats germans i germanes, els que heu vingut a visitar aquest san temple per suportar les meves cagarrines mentals, ja veieu que d'uns dies cap aquí m'ha donat per la poesia... Potser és per aïllar-me una mica del món de la matèria, aquest pastís llefiscós del dia a dia: Televisió, futbol, eleccions, crisi...La poesia, tant impopular entre el veïnat, per a mi és un oasi de calma, plenitud, i felicitat...Martí i Pol ens parla de la mort i és un poeta fiable, com ell diu, va viure tota la vida amb la "Parca" al seu costat. La seva visió és, per tant, tranquil·la, optimista i sense cap por ni tabú

Si parlo de la mort és perquè em moro

i al capdavall més val parlar de coses

que hom coneix intensament. La meva
mort, per exemple, la tinc ben sabuda,

fa molt de temps que convivim i encara

conviurem molt de temps, fins que es resolgui
d'un cop per sempre el plet que mai no aporta,
malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.
Llavors serà el moment de l'elegia
i algú hi haurà per fer-me el panegíric
(en català, si us plau, i en decasíl·labs)
que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.
Mentrestant parlo de la mort, tal volta
perquè és allò que tinc més viu i pròxim,
per no caure en subtils pedanteries
que, fet i fet, no porten a cap banda.
Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.
No es pot pas demanar més honradesa.
Miquel Martí i Pol

El poeta de la barretina

2010-12-04T14:04:00.003+01:00

Ja hi he navegat prou

per les mars de la terra
de golfos de neguit,

d'onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem's-en, barca meva,
cap a la mar del cel,
avui que està serena.

Ací navego a rem,
allí ho farem a vela,
sens témer los esculls,
sens por de la tempesta.
¡Ai!, en la mar d'ací
taurons hi ha i balenes;
en la d'allí tot són
blanquíssimes nimfees
florides en l'atzur
entre esgranalls d'estrelles.
Enmig de l'esgranall
lo bon Jesús m'espera.
Anem-hi tot seguit;
anem-hi, barca meva.

(Jacint Verdager. Poema "Anem" del llibre Al Cel. Barcelona: Columna, 2003, p. 47).

Yo de tí no lo haría forastero.

2010-12-03T11:06:00.005+01:00

La muerte tenía un precio en ADMC

Flanagan huyendo de ADMC

- Oye Flanagan, ¿por qué has cruzado el Llobregat?
-A tí no te importa "Jodido, Maltratado, Ridículo, Ciudadano"
- Pues claro que me importa maldito forastero.
-Yo haré que pagues tu osadía.
-Es tarde, te llenaré el cuerpo de plomo i cobraré mi recompensa forajido!
- Eso está por ver Jodido, Maltratado......
Bang!!,bang!!, bang!!......, Agggg!!
- Te lo dije Flanagan...que un día pagarías tus delitos.

(Sopla el cañon de su Colt 45 y regresa al pueblo arrastrando a Flanagan detrás de su caballo. Música de "La muerte tenía un precio")

Escena rodada en Calafell
(Fotografía bajada del Blog de Segur)

La K-mama ataca!!!

2010-12-02T19:25:00.003+01:00

Si em permeteu, una mica de publicitat de La K-MAMA, el nostre grup de teatre: El dimecres comencem a petjar Catalunya amb la nostra obra l'AUDITOR :

Data: 08-12-2010. Lloc: Malgrat de Mar. Obra: L'auditor.

Data: 08-01-2011. Lloc: Les Franqueses del Vallès. Obra: L'auditor.

Data: 23-01-2011. Lloc: Calella de la Costa. Obra: L'auditor. .

Data: 30-01-2011. Lloc: Esparreguera de Montserrat. Obra: L'auditor.

Data: 06-02-2011. Lloc: Pineda de Mar. Obra: L'auditor.

Data: 13-02-2011. Lloc: Abrera. Obra: L'auditor.

Data: 27-02-2011. Lloc: Sant Feliu de Codines. Obra: L'auditor.

Data: 13-03-2011. Lloc: Arenys de Mar. Obra: L'auditor.
Data: 3-04-2011 Lloc: Caldes de Montbui. Obra . l'Auditor.

Com veieu som una bona ambaixada cultural de Calafell .

El passat dia 14 de novembre ja ens vam estrenar a Cervià de Les Garrigues.

Més premsa catalana!!

2010-11-30T07:04:00.003+01:00

Fa tres dies que va néixer el diari ara i ho va fer amb bon peu. S'ha trobat amb dos esdeveniments importants en la vida catalana . Les Eleccions al Parlament i el gran triomf del Barça sobre el Madrid. És bó que surtin mitjans de comunicació nous amb la nostra llengua. Es pot consultar també la seva web.

Aquí he fet una còpia de la seva presentació

L'ARAés un diari impulsat des de tres àmbits. D'una banda, el grupCultura03, líder de les revistes en català amb títols com Sàpiens,Descobrir, Cuina o Time Out. De l'altra, un conjunt d'empresaris iinversors, entre els quals hi ha la Fundació Lluís Carulla, el grupFocus, Ferran Rodés o Víctor Font (cofundador de Delta Partners). I,finalment, un grup de periodistes que formen el consell editorial ientre els quals hi ha Toni Soler, Albert Om, Antoni Bassas, XavierBosch i Carles Capdevila, que és el director del diari.

L'edicióen paper es basa en l'anàlisi, el context i l'aprofundiment. Més quecentrar-se en la crònica del dia anterior, dóna les claus per entendrela jornada en curs. La web té el domini de l'actualitat i inclou tambétots els suports multimèdia i els espais de participació. També inclouels Punts de Trobada amb notícies, serveis i blogs dedicats a lessegüents comunitats: Time Out (oci a Barcelona), Criatures (pares imares), Mestres (comunitat educativa), Emprenedors, Ciència, VaDeJocs(videojocs), Descobrir (turisme interior), Cuina (gastronomia) iSàpiens (història).

Perelaborar tots aquests continguts, l'ARA compta amb la primera redaccióintegrada de Catalunya, on prop d'un centenar de professionalstreballen indistintament per tots els canals disponibles, per tald'assegurar que cada notícia va a trobar el seu lector.

Sigueu benvinguts!!

Crònica d'una victòria anunciada

2010-11-29T06:08:00.010+01:00

Així ha quedat l'espectre polític català:

En total 135 escons

En una primera mirada, abans de 24 hores de "digestió", només es poden ressaltar evidències: El "bitzac" que han rebut Montilla i cia. és espectacular, com un directe de l'Urtain dels seus bons temps en tota la barrada. També un bon avís per a navegants : Les dretes tornen i amenacen.
I una nova positiva: Haurà de governar un de sol, ( amb matisos) sense equilibris de tripartits i pactes interessats i vergonyants. Això ja m'agrada més.
Al Mas i la seva federació, ara els ve "el cagar de maig" com diem per aquí. És qüestió de trempar la "vareta màgica" de la que tant presumia. Ara que no ens vingui que no l'ha trobada.

Hem enviat el PxC a pasturar i els Ciutadans estaran quietets. Sorpresa del Laporta (L'ombra del Barça és allargada). Ni ell s'ho creu. I al Carretero a sus "carretas". Esquerra i Iniciativa com dos bessonets que paguen les seves entremaliadures i frivolitats de tripartit (la cabra pels seus pecats...).

I per avui ja n'hi ha prou.

Esperem esdeveniments esperançadors, amb permís de la mare Crisi i de l'UE.

Bones festes!!

Fonts:

http://www.vilaweb.cat/

http://higiniherrero.wordpress.com/2010/11/26/resultats-eleccions-al-parlament-de-catalunya-2010/

El temps polític

2010-11-27T09:33:00.006+01:00

La frivolitat al poder

Com podeu veure el calendari del frare no falla mai. Tant si és temps meteorològic com si és temps polític.

A Calafell ho tenim "revolt" com assenyala el caputxí. Ara, quan s'acabi el batibull de les eleccions que avui "reflexionem", començarà la nova campanya per escalfar les butaques de la Casa de la Vila. Com podeu veure en la nostra enquesta particular el que té més números de la grossa municipal és l'Olivella. Encara que hi ha un 40 per cent a qui no li agrada cap dels proposats.

Aquí tot s'hi val.

En aquesta campanya que ara hem cremat, s'han donat els fenòmens exponents de la nova era política. Amb vídeos de "marcianitos", clips eròtics i pseudopornogràfics. Això ha canviat, però només en els aparadors. Els protagonistes són els mateixos i la seva política és cada dia més casposa, amb lleis electorals obsoletes i interessades.
Pel que fa a casa nostra, hem de ressaltar l'actuació del schowmen que ha sortit de l'armari polític i ha aparegut de forma explosiva, posant-se a "la page", i com aquell Ruiz Mateos disfressat de Superman, ell surt de xèrif Luky Luke i ens tracta de "Jodidos" com si fóssim els Dalton. Això és bo, al menys riurem per no perdre el costum a Calfell.
Encara que en el món faranduler de la política, això no és pas nou. Tenim l'exemple recent de la CORI de Reus on el Santmaria, "Elvis" post modern, causa estralls en la capital del Baix Camp. I la ja clàssica Cicciolina que va introduir al parlament italià el morbo eròtic del seu mamellam entre l'antiquada política romana.

Endavant J.R.M.C. a veure on arriben les teves elucubracions i si no assolin un bon govern municipal, al menys "fliparem" amb "canutos" de Romaní ... Ara, això sí que t'ho demano, no se t'acudeixi fer com aquell dels Ciutadans X C (?) i córrer en pilotes pels nostres carrers; podria ser dramàtic.

La parlamentària Italiana Cicciolina

Petits plaers vitals

2010-11-25T08:57:00.001+01:00

A la carxofa bebé

...Avui encara no, no vull que em diguin pedòfilcarxofer; però aviat quan et facis gran, et despullaré, et llevaré elsteus vels, un a un i quan em mostris la blancor del teu ventre, et farétrossets ...Entraràs a nedar en oli verge bullent i quan tinguis el cosdaurat et banyaré amb ous debatuts de gallina quica...Quin orgasmeculinari em produeix una truita de carxofa...La teva amargantor suau em posseeix i tanco els ulls mentre et mastego amorosament entre un bany de saliva enamorada . Voldria eternnitzar la teva estansa en la meva boca...És tant éfimer el teu pas! Ja penso en tornar a l'hort a segrestar unes quantes germanes teves i, de nou, entrar en la litúrgia del teu sacrifici.

Eleccions al Parlament de Catalunya

2010-11-24T09:13:00.002+01:00

El proper dia 28 podràs triar entre aquesta munior de candidats al Parlament.
Tria i remena.
Són les llistes que es presenten per Tarragona
(Feu clic i veureu els noms dels candidatsi candidates)

Notes

2010-11-16T10:44:00.003+01:00

He de fer un parell d'aclariments:
1) A l' "Aristóteles" que ha fet un comentari sobre la no inclusió de l'Olga Elvira, regidora del PP, li demano disculpes. No puc refer l'enquesta perquè el "blogger" no m'ho permet. En una nova ocasió ja ho tindré en conte.
2) És veu que hi ha un tossut que no ha llegit les condicions que poso en el bloc per als comentaris: No censuro només que els escrits que insulten a particulars o falten al respecte amb insídies i afirmacions que no es poden demostrar. Tampoc m'agraden els anònims que no puc reconèixer.

Aprofito també per fer repàs a l'enquesta.

Com podeu comprovar l'Olivella (41 %) s'emporta la palma. En l'apartat "no me n'agrada cap" també hi ha molts vots (35 %).

He d'agrair al Diari Baix Penedès i al bloc Segur de Calafell, la seva atenció per la meva pagineta. Jo també sóc lector seu.

Moltes gràcies a tots els qui heu col.laborat amb el vostre vot. N'espero molts més!