tag:blogger.com,1999:blog-31935512.post9145294460187482630..comments2024-03-23T08:38:38.093+01:00Comments on el mèlich: Mirar, veure i...el Mèlichhttp://www.blogger.com/profile/17396642177220767563noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-31935512.post-67144465721837402852008-12-07T13:23:00.000+01:002008-12-07T13:23:00.000+01:00Quin munt de coses! Anem a pams: en primer lloc ha...Quin munt de coses! Anem a pams: en primer lloc haig de dir que estic completament d’acord amb el que dius, però deixa’m que digui unes paraules en defensa pròpia:<BR/>Si he parlat del mirar ha estat per subratllar aquesta sana predisposició amb que ens posem davant d’una pel•lícula, a diferència per exemple de la manera d’enfrontar-nos a la tele (terme que certament he fet servir de forma vaga: volia referir-me a aquelles hores de tele que ens venen com a no ficció). No volia pas abarcar la totalitat de l’experiència cinematogràfica sota l’epígraf del mirar, cosa d’altra banda força impossible de fer en un articlet o fins i tot en un blog sencer. Caldrien molts ‘sobre’ per aconseguir-ho: sobre el pensar, sobre el sentir, sobre l’esgarrifar-se, sobre l’angoixar-se, sobre el reconeixe’s... Aquí és on volia anar a parar: el cine, i en termes més globals la ficció, implica un no sé què diferent a la resta de les coses. He pres l’exemple del mirar perquè és força representatiu en un mitjà com és el cinematogràfic, però caldrien moltes digressions per acostar-se a tot el que implica ‘veure’ cine. <BR/>I per cert, és obvi que l’insult apareix quan els arguments s’han acabat... <BR/>Salutacions!Albert Pijuanhttps://www.blogger.com/profile/06277683084601995543noreply@blogger.com