tag:blogger.com,1999:blog-31935512.post8851348331705167992..comments2024-03-23T08:38:38.093+01:00Comments on el mèlich: Ioga a la catalana (Continuació)el Mèlichhttp://www.blogger.com/profile/17396642177220767563noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-31935512.post-38290059109082804252007-08-17T00:25:00.000+02:002007-08-17T00:25:00.000+02:00Hola Aura, moltes vegades les còses ínfimes, mínim...Hola Aura, moltes vegades les còses ínfimes, mínimes, sencilles, poden assolir una grandesa inusitada. No ho dic pels meus escrits que són els d'un modest aficionat. Ho dic perquè "aquellas pequeñas cosas"sempre contenen un món de sensacions, un microcosmos infinit com qualsevol de les altres coses que considerem trascendentals. Has vist com el pet, una acció tant comuna, quotidiana, escatològica i vulgar, també pot tenir la seva faceta entranyable i amb encant?<BR/> Al cap i a la fi, les pudors també són perfums.<BR/>En la tercera part de la Filomena exposaré, si puc, l'afinitat de molts noms amb els seus propietaris. <BR/>El pet també tindrà segona part.<BR/>Aura gràcies per la teva adhessió a les meves lletres. Els cronopis sabem agraïr la visita de gent de la seva canya.<BR/>Un petó i ja ho saps , ets a casa teva.<BR/>Salut!!<BR/>Mèlichel Mèlichhttps://www.blogger.com/profile/17396642177220767563noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31935512.post-68362968068681850962007-08-16T20:30:00.000+02:002007-08-16T20:30:00.000+02:00Des que cap allà al mes de febrer hem vas parlar d...Des que cap allà al mes de febrer hem vas parlar de la teva web, he anat entran periodicament i la veritat es que enganxa, encara que no sempre, com pots veure, soc capáç de deixar empremta. Pero la Filomena hem va arribar ... (no sé on punyetes vaig enviar l'escrit que t'hi vaig fer). Es molt cuca, la veritat que avui tornar-la a veure m'ha donat una sensació de benestar i tendresa inmenses. Les galtones vermelles i els ullets oberts com dues taronges, quina inocencia!, la vestimenta hem recorda aquella època ja passada, en els que les hores les passavem a l'aire lliure saltant a corda o a cuit i amagar a la Plaça del mercat (alcalde Romeu)i l'emprenyamenta que agafavem amb els pares quant ens vestien de manera similar, quin nassos!, pero quins records!<BR/>Crec que la imatge de la Filomena aixeca els ànims a qualsevol estat depresiu, només mirar-la. Ah! i el nom li escau d'alló més.<BR/><BR/>Una abraçada i enhorabona per la teva web.<BR/><BR/>Pd. L'escrit del Pet, genial!Anonymousnoreply@blogger.com