tag:blogger.com,1999:blog-31935512.post300933371847047123..comments2024-03-23T08:38:38.093+01:00Comments on el mèlich: Coses petitesel Mèlichhttp://www.blogger.com/profile/17396642177220767563noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-31935512.post-33803730399561245812009-04-20T17:51:00.000+02:002009-04-20T17:51:00.000+02:00Hola, He vist la carta que feies referencia en el ...Hola, He vist la carta que feies referencia en el meu blog, jo visco al num 16 quina coincidencia!<br />Per cert recordo haver vist fa un parell o tres d'any el grup K-mama a Mont-roig sou molt bons (l'Albert i jo haviem fet teatre a Mont-roig) salutacionsMonhttps://www.blogger.com/profile/08790060974769882392noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31935512.post-11313259665417829292009-04-03T00:13:00.000+02:002009-04-03T00:13:00.000+02:00En vaig fer un post un dia, també amb la cançó d'e...En vaig fer un post un dia, també amb la cançó d'en Serrat... Valora les petites coses, perque un dia miraràs enrera, i sabràs que eren grans coses!<BR/><BR/>:-DElihttps://www.blogger.com/profile/10940264957872091302noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31935512.post-36250967759258140202009-04-01T18:30:00.000+02:002009-04-01T18:30:00.000+02:00Entranyable redactat. Això passa tot sovint amb el...Entranyable redactat. <BR/>Això passa tot sovint amb els que tenim un quants anys darrera, o be un tros ben recorregut.Sonia Mirambellhttps://www.blogger.com/profile/01237787945773282900noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31935512.post-37863604656609518542009-03-31T22:25:00.000+02:002009-03-31T22:25:00.000+02:00Com Lunazul, jo tampoc recordo el que vaig sopar a...Com Lunazul, jo tampoc recordo el que vaig sopar ahir o el que he dinat avui al migdia. He de reconèixer que sóc increïblement despistat (que li preguntin si no a la meva dona). Ara bé, en canvi tinc memòria olfactiva... A vegades, una olor evoca una situació passada, un retall mínim de la meva vida emmagatzemat al disc dur que tots portem a sobre i que, si algú fos capaç de fer-ho servir totalment, seria un privilegiat i un geni. Per què déu ser que de sobte una olor t'evoqui una sensació que vas viure en un moment llunyà en el temps però tan viva com la d'aquell moment remot? Potser sóc l'únic? Veig que no.... mateix fons, diferents matisos... Mèlich, ets gran... déu ser que tú si que fas servir molta part del disc dur (i no parlo precisament de l'ordinador).Pipohttps://www.blogger.com/profile/00506226305550347432noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31935512.post-44605832237842164812009-03-31T19:33:00.000+02:002009-03-31T19:33:00.000+02:00Ostres! Sóc més despistada del que em pensava (i m...Ostres! Sóc més despistada del que em pensava (i mira que em penso que ho sóc molt, eh?)<BR/>Deu fer ja quasi un parell de mesos que em van donar un "recado" per a tu. El deixaré aquí perquè no és ni ofensiu, ni mereixedor de privatesa.<BR/>En Joan, el meu estimat sogre, li va xorissar el teu llibre que li vam regalar a la meva sogra i em va dir que un cop començat li va ser impossible deixar-lo, i que en dos dies se'l va cruspir. Li va encantar i em va transmetre la seva alegria i satisfacció amb la lectura de "L'Argentera, quan anàvem amb avarques", per a que te les fes arribar. I doncs..., fet! :)Trini González Franciscohttps://www.blogger.com/profile/05749416834953621116noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31935512.post-67811345157243659472009-03-31T18:13:00.000+02:002009-03-31T18:13:00.000+02:00:)Tú eres de los míos, yo soy de las tuyas.. ;)No ...:)<BR/><BR/>Tú eres de los míos, yo soy de las tuyas.. ;)<BR/><BR/>No recuerdo qué cené ayer, pero al leerte ha golpeado en mi cabeza una cancioncilla que me cantaba mi abuelo, sentada en sus rodillas... y recuerdo su sonrisa y cada marca de su cara, y el brillo de sus ojos azules-grisáceos, por el paso del tiempo.. y me duele el no tenerle.. Pero vuelvo a sonreir recordando aquella canción de pajarillos que terminaba con un sonoro "y al que no, que le den morcilla!", y su carcajada cuando le dije con apenas 3 añitos que morcilla no, que pica, que pica.. :)Lunazulhttps://www.blogger.com/profile/01614054331445729577noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31935512.post-44819727087603098352009-03-31T13:13:00.000+02:002009-03-31T13:13:00.000+02:00Tens tota tota la raó. un cop més estic amb tu.Tens tota tota la raó. un cop més estic amb tu.Què t'anava a dirhttps://www.blogger.com/profile/11119752439647532709noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-31935512.post-22450615061516416702009-03-31T11:35:00.000+02:002009-03-31T11:35:00.000+02:00Qujina ràbia! ara se m'ha esborrat tot el r...Qujina ràbia! ara se m'ha esborrat tot el rotllo!<BR/><BR/>Mèlich, tot i que tenim estils diferents, m'he sentit identificada amb el teu post. Ja saps que m'agrada col·lecionar moments, però ho faig bàsicament en paraules. Els objectes m'aclaparen una mica, em fan mandra, sempre m'acaben fent nosa, no ho sabria explicar. Trobo que ha de ser bonic trobar objectes antics i que et recordin un moment o un lloc, però no ho sé fer. Quan és el moment els trobo massa poc importants i no sóc capaç de deixa r passa r el temps que els converteixi en records preciosos.<BR/><BR/>M'ha agradat el teu post. M'ha fet sentir bé. Comparteixo el despiste per algunes coses i la precisió amb molts detalls per unes altres. M'agrada tenir-la, aqiuesta mèmoria, aquesta precisió... cada cop menys.<BR/><BR/>Les teves fotos diuen molt, suggeridores i boniques. Podria col·leccionar aquest instant de coincidència i complicitat, escrivint alguna cosa. Si me'n surto ja t'avisaré.<BR/><BR/>Una abraçada.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com